Utilitarisme de Mill: Plaers Superiors i la Recerca de la Felicitat

J11. O.A.S.4

John Stuart Mill: Una Teoria de la Vida i l'Utilitarisme

1. L'Utilitarisme i la Superioritat dels Plaers Humans

Mill explica que l'utilitarisme considera útil allò que proporciona plaer. Pot semblar que una vida centrada en la cerca del plaer és més pròpia de porcs que de persones, i per això els utilitaristes han rebut fortes crítiques. No obstant això, Mill ho contraresta a partir de la idea que els humans tenim facultats superiors als animals i gaudim de plaers que considerem més valuosos per si mateixos (i no només per motius circumstancials) que els plaers animals.

2. Conceptes Clau de l'Utilitarisme de Mill

Principi d'Utilitat

Allò que és útil i fa feliç el màxim nombre de persones possibles.

Avantatges Circumstancials

Qualitats que depenen de la situació.

3. La Diferència Qualitativa dels Plaers

Per a Mill, no tots els plaers tenen el mateix valor. Mill reivindica la diferència qualitativa de plaers, afirmant que un home insatisfet és millor que un porc satisfet. Mill destaca que algunes classes de plaers són més desitjables i valuoses que altres. Els plaers intel·lectuals (la imaginació i els sentiments morals) són superiors als plaers de la sensació.

Només qui ha experimentat els dos tipus de plaer està qualificat per a jutjar-ho. Segons Mill, pràcticament tothom que ha experimentat aquestes dues menes de plaers —és a dir, els plaers de les sensacions corporals (animals) i els de les qualitats humanes més enlairades (intel·lectuals)— prefereix clarament el segon tipus.

4. Comparativa: Mill, Nietzsche, Felicitat i Voluntat de Poder

Mill té una visió d'home lliure i feliç, capaç de pensar per si mateix, de descobrir el seu potencial per desenvolupar-se com a individu i aportar a la societat el que millor pot fer. El criteri de les accions de l'individu serà sempre la seva finalitat. Les accions que l'home fa són correctes si promouen la felicitat, i incorrectes si provoquen el contrari. La felicitat dóna a l'home uns plaers (intel·ligència, imaginació, sentiments); és a dir, la finalitat de l'home és la felicitat.

Nietzsche, per la seva banda, no parla en cap moment que la finalitat de l'home sigui la felicitat, ja que l'home viu en una moral d'esclaus, la qual va en contra de la vida i provoca que neguem les passions, el dolor i els plaers, ja que els considera dolents. Nietzsche critica això i proposa la idea del superhome, una figura que servirà per expressar i dur a terme una transvaloració de valors. Això provocarà que l'únic sentit de la vida sigui l'activitat de la pròpia vida.

Mentre Nietzsche defensa que la finalitat de l'home serà afirmar la pròpia vida, Mill, com a defensor d'una moral utilitarista, defensarà que la finalitat de l'home serà la felicitat. En balanç, per a Nietzsche, és la voluntat de poder la que s'imposa quan són els nobles els qui determinen els valors. Per a Mill, en canvi, el principi moral és el sentiment d'unitat amb el proïsme que ens porta a considerar els plaers i dolors dels altres, és a dir, a cercar la major felicitat per al major nombre possible (el principi d'utilitat).

5. Reflexió Final: Deure i Bé Comú

Estic d'acord amb l'afirmació, ja que moltes vegades l'home se sent impulsat a fer quelcom que considera que és el seu deure, tot i ser conscient que potser en traurà més perjudicis personals que no pas beneficis, si no és la satisfacció d'haver fet el que creia convenient. En l'home es mou la recerca del màxim plaer possible, però la naturalesa humana ha generat uns mecanismes que harmonitzen la recerca del plaer i el bé comú.