Utilitarisme de Mill: Felicitat, Plaers i Llibertat Individual

La Qualitat dels Plaers en l'Utilitarisme de Mill

John Stuart Mill defensa que no tots els plaers tenen el mateix valor, sinó que hi ha plaers superiors i inferiors. Segons Mill:

1. Els humans tenen facultats més elevades que els animals i, un cop en són conscients, no poden considerar feliç una vida basada només en els plaers corporals.
2. Per això, és compatible amb l’utilitarisme valorar la qualitat dels plaers, no només la quantitat.
3. Els qui han experimentat tant plaers superiors com inferiors prefereixen els superiors, encara que impliquin insatisfacció.
4. D’aquí la seva famosa idea: és millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet, perquè només qui coneix ambdues perspectives pot valorar-les correctament.

Apetits animals:

Desitjos bàsics i plaers corporals, compartits amb els animals, com el menjar o el descans.

Felicitat (en aquest context):

Benestar que inclou plaers superiors, com el desenvolupament intel·lectual i moral, no només satisfacció física.

La Felicitat com a Fi Últim i Criteri Moral

Mill argumenta que la felicitat és l’únic fi desitjable. Per demostrar-ho, sosté que allò que la gent desitja és una prova de la seva bondat. De la mateixa manera que percebem els objectes visibles o escoltem els sons audibles, sabem que la felicitat és desitjable perquè tothom la desitja. Aquesta universalitat la converteix en un criteri moral fonamental. No obstant això, Mill admet que les persones també desitgen altres coses, com la virtut, fet que podria qüestionar que la felicitat sigui l’únic fi en alguns casos.

Felicitat (bé suprem):

Bé suprem i criteri moral definit pel plaer i l’absència de dolor.

Desitjable com a fi:

Quelcom valuós per si mateix, no només com a mitjà per a un altre objectiu.

Defensa de l'Utilitarisme davant les Crítiques

Mill defensa l’utilitarisme contra la crítica que el considera una doctrina degradant, pròpia dels animals. Argumenta que els humans tenen facultats superiors i que la felicitat implica més que el simple plaer físic. Tot i que tradicionalment s’ha defensat la superioritat dels plaers intel·lectuals per ser més segurs i duradors, Mill sosté que aquests són intrínsecament més valuosos. Aquesta perspectiva és plenament compatible amb el principi d’utilitat, que busca el màxim benestar general.

Principi d’utilitat:

Norma moral que prioritza maximitzar el plaer i minimitzar el dolor per al major nombre de persones.

Avantatges circumstancials:

Beneficis accidentals d’alguna cosa, no derivats de la seva naturalesa essencial o intrínseca.

La Virtut com a Part Integrant de la Felicitat

Mill reconeix que les persones desitgen coses diferents de la felicitat, com ara la virtut. Els crítics de l’utilitarisme ho interpreten com una prova que hi ha altres fins morals independents. No obstant això, Mill defensa que la virtut és desitjable en si mateixa, però això no contradiu el principi de la felicitat. Al contrari, la virtut n’és una part essencial, ja que contribueix significativament al benestar general i, per tant, a la felicitat col·lectiva.

Felicitat (benestar general):

Benestar general que resulta del plaer i l’absència de dolor.

Desitjar-la per si mateixa:

Considerar-la valuosa sense necessitat d’altres justificacions o com a mitjà per a un altre fi.

Límits de la Intervenció Social en la Llibertat Personal

Mill argumenta que la intervenció de la societat en la conducta personal sovint és errònia i arbitrària. En qüestions morals que afecten els altres, l’opinió pública pot ser encertada perquè defensa els seus propis interessos col·lectius. No obstant això, en l’esfera purament privada, la majoria sovint imposa preferències subjectives sense tenir en compte el veritable benestar dels individus. Això equivaldria a un robatori de la llibertat personal, ja que les preferències individuals són tan pròpies i inviolables com els béns materials.

Conducta purament personal:

Accions que només afecten l’individu que les realitza, sense danyar directament a tercers.

Paritat:

Igualtat de condicions o de valor entre dues o més coses o entitats.

La Felicitat Individual com a Criteri Moral Universal

Mill defensa que la felicitat és el fi desitjable i legítim per a la conducta humana, ja que tothom desitja la seva pròpia felicitat. L’única prova que alguna cosa és desitjable és que la gent la desitgi realment. No obstant això, encara que la felicitat sigui un criteri fonamental, Mill reconeix que les persones també desitgen altres coses, com la virtut, la qual cosa pot qüestionar si la felicitat és l’únic criteri moral en sentit estricte.

Felicitat (desig personal):

El benestar i la satisfacció personal que cada individu desitja per a si mateix.

Criteri de la moral:

Principi fonamental que guia les decisions morals sobre el que és bo o correcte.

Fonaments dels Sentiments Socials en la Moral Utilitarista

Mill argumenta que els sentiments socials humans són la base d’un poderós criteri ètic: la felicitat general, que defineix la moral utilitarista. A mesura que la civilització avança, aquests sentiments socials s’enforteixen i les persones perceben la societat com una necessitat natural i inherent. La convivència harmoniosa entre iguals només és possible si els interessos de tots els membres es tenen en compte, fet que afavoreix la igualtat i la consideració mútua entre els individus.

Moral utilitarista:

Criteri ètic basat en la felicitat general com a fi últim de la conducta humana.

Estat social:

Condició d’organització i convivència entre individus dins d’una societat estructurada.

Llibertat Individual i Responsabilitat Social

Mill argumenta que no és just castigar algú simplement per estar ebri, excepte en casos on la beguda suposa un dany o risc directe per a altres (com ara soldats o policies de servei). Quan hi ha un dany clar o un risc potencial per a la societat, el comportament entra dins de l’àmbit moral i legal. No obstant això, si el dany és només contingut i personal, la societat hauria de permetre’s tolerar-lo per preservar la llibertat individual, sempre que no afecti negativament a tercers.

Àmbit de la llibertat:

L'espai on una persona pot actuar sense interferència social o legal, sempre que les seves accions no perjudiquin a altres.

Àmbit de la moralitat:

L’espai on les accions es jutgen segons els seus danys o beneficis a la societat o a individus concrets.

Obligacions Socials sense Contracte Formal

Mill argumenta que, tot i que la societat no es basa en un contracte formal explícit, les persones que hi viuen tenen l’obligació d’observar una conducta moral envers els altres. Aquesta obligació inclou no perjudicar els drets dels altres i contribuir activament a la defensa de la societat. Tanmateix, quan una persona actua de manera que no afecta ningú més, hauria de gaudir de plena llibertat per actuar segons el seu desig, sense interferències socials o legals injustificades.

Contracte (social):

Un acord formal entre individus per establir les seves obligacions i drets socials.

Llibertat legal:

La llibertat d’actuar sense restriccions imposades per la llei, sempre que no afecti negativament els drets o el benestar d'altres.

Comparativa: Kant vs. Mill sobre Ètica i Llibertat