Utilitarisme de Mill i Ètica Kantiana: Conceptes Fonamentals

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,14 KB

Mill: Què és l'Utilitarisme? Finalitat

El problema de la moral és com saber què és bo i què és dolent. No hi ha una resposta clara i universal.

El Problema del Fonament de la Moral: Criteri del Bé i Mal

L’utilitarisme és la teoria que intenta donar solució. Diu que una acció és bona si genera felicitat i dolenta si genera infelicitat.

Objeccions a l'Utilitarisme

A l'utilitarisme se li han plantejat diverses objeccions:

Objecció 1: Utilitat vs. Plaer

Es diu que l’utilitarisme només busca el que és útil i no el plaer, perquè sovint entenem “utilitat” com una cosa pràctica i no com una font de felicitat.

La resposta és que això és un malentès, ja que segons Mill i altres utilitaristes, utilitat i plaer són el mateix.

Objecció 2: Teoria dels Plaers Superiors

Tothom prefereix els plaers mentals, els superiors, als dels animals.

Objecció 3: Preferència pels Plaers Inferiors

La gent per circumstàncies (temps, oportunitats…) prefereix els plaers inferiors (fàcils i immediats).

Objecció 4: Felicitat Col·lectiva i Problemes Morals

Buscar la felicitat col·lectiva pot generar problemes morals.

Objecció 5: La Felicitat com a Equilibri

La felicitat és la reducció del dolor i una bona dosi de plaers. És un equilibri entre tranquil·litat i excitació.

Però la felicitat té 2 obstacles: l'egoisme i el no desenvolupar les facultats superiors.

Objecció 6: El Sacrifici com a Mitjà

El sacrifici no és un fi en si mateix, sinó que és un mitjà per aconseguir un bé més gran, generalment la felicitat dels altres.

Objecció 7: Rebuig a la Idea Kantiana de Deure

Rebutja la idea de deure de Kant. Diu que el deure no ha de ser un fi en si mateix, sinó que té sentit si contribueix al benestar general.

Objecció 8: L'Utilitarisme és Fred

Es diu que l’utilitarisme és fred perquè només té en compte els efectes positius de les accions i no la bondat moral de qui les fa.

Objecció 9: L'Utilitarisme és Ateu

Es critica l’utilitarisme per ser ateu.

Resposta: Mill diu que si el concepte moral de Déu encaixa amb el principi d’utilitat (Déu vol el bé de totes les criatures), llavors l’utilitarisme és profundament religiós, encara que no lligat a cap religió concreta.

Objecció 10: L'Utilitarisme és Immoral per Conveniència

Es diu que l’utilitarisme és immoral perquè actua per conveniència, interpretant malament el terme “utilitat”.

Objecció 11: Dificultat d'Aplicació

Es critica l’utilitarisme per la seva dificultat d’aplicació, ja que no hi ha temps per calcular sempre les conseqüències d’una acció.

Última Objecció: Feblesa Humana

Es diu que la feblesa humana i les dificultats de la vida fan molt difícil aplicar l’utilitarisme.

Prova del Principi d’Utilitat

Mill presenta arguments per provar el principi d'utilitat:

1. La Felicitat és Desitjada

No es pot demostrar racionalment que la felicitat sigui el fi últim, però podem veure que la gent la desitja, i això n’és una prova.

2. La Felicitat i la Virtut

La virtut no és inicialment un fi, sinó un mitjà per aconseguir felicitat. Amb el temps, però, pot ser desitjada com a part de la felicitat mateixa.

3. Conclusió de la Prova

La felicitat és l’únic fi real de l’acció humana i el criteri moral amb què s’ha de jutjar la conducta. Com que la felicitat individual forma part de la felicitat general, desitgem tant la nostra com la dels altres.

Kant: La Raó i l'Ètica

Kant diu que la raó es pot utilitzar de dues maneres diferents:

1. Raó Teòrica (o Pura)

S’ocupa del coneixement de la realitat, és a dir, de la natura.

Quan coneixem alguna cosa, el nostre coneixement és una barreja entre:

  • El que ve de l’exterior (el món físic), que ens arriba a través dels sentits (impressions sensibles).
  • La manera com la nostra ment organitza aquesta informació.

La nostra ment ordena les impressions segons dues formes bàsiques:

  • Espai i temps (això ens permet percebre els objectes i situar-los en una estructura).
  • Categories de l’enteniment (conceptes bàsics que ens ajuden a comprendre i pensar els objectes).

Per tant, el coneixement no és només rebre informació del món exterior, sinó que també depèn de com la nostra ment la processa i estructura.

2. Raó Pràctica

S’ocupa de l’acció humana, és a dir, de la moral.

No es tracta d’analitzar les accions segons les seves causes (això ho fan les ciències), sinó d’establir normes que ens diguin com hem d’actuar correctament.

Aquestes normes són màximes o imperatius que ens han de guiar en la nostra conducta moral.

Com Hem d’Obrar? Crítica a les Ètiques Teleològiques

Kant diu que perquè una norma ètica sigui vàlida, ha de tenir un valor universal, és a dir, ha de ser vàlida per a tothom i en qualsevol situació. Segons ell, la moral no pot dependre de factors externs ni d'objectius personals.

Moltes ètiques anteriors a Kant no complien aquest criteri perquè estaven basades en un fi últim que calia assolir:

  • Exemple: Aristòtil → El bé suprem és la felicitat.

Aquestes són ètiques teleològiques. Segons aquestes teories, les normes morals són només mitjans per aconseguir aquest fi últim. Per exemple: "He de ser honest perquè això em farà més feliç".

Segons Kant, hi ha un problema: Aquesta manera de pensar fa que les normes morals siguin hipotètiques o condicionades, perquè només valen si l'objectiu final és correcte. Per exemple, l'epicureisme diu que el plaer és el bé suprem, però... com ho sabem? Ho decidim per experiència (a posteriori), i com que cada persona pot tenir experiències diferents, aquestes normes no poden ser universals.

A més, aquestes ètiques són heterònomes: la norma moral no la decideix l’individu per si mateix, sinó que ve determinada pel fi últim que es considera correcte.

Llavors Kant canvia totalment la manera d’entendre la moral. Segons ell:

  • La moral no ha de dir què hem de fer (el contingut), sinó com hem d’actuar (la forma).
  • No importa el resultat de l’acció, sinó la intenció i la motivació amb què l’hem fet.

Per això, en lloc d’una ètica basada en objectius concrets (ètica material), Kant proposa una ètica formal:

  • 1. Basada en l’autonomia de la raó (cadascú es dona a si mateix les seves normes morals).
  • 2. Els imperatius han de tenir valor universal.

Per tant, perquè una norma sigui moral de veritat, ha de complir aquests criteris:

  • ✔ Ha de ser definida a priori → No pot dependre de l'experiència ni de cap objectiu.
  • ✔ Ha de ser incondicionada → No ha de dependre de cap fi concret (com la felicitat o el plaer).
  • ✔ Ha de ser un imperatiu categòric → vàlid en qualsevol situació i per a qualsevol persona.

👉 Conclusió: La bondat d’una acció no depèn del resultat, sinó de si compleix els principis universals de la raó. Perquè una acció sigui realment moral, no ha de seguir inclinacions personals ni buscar una finalitat concreta, sinó ajustar-se als imperatius universals de la raó.

Condicions per a una Ètica Kantiana Universal

3.1. Bona Voluntat, Deure i Valor d’una Acció Moral

Kant diu que els éssers racionals tenen voluntat, és a dir, la capacitat de decidir les seves accions segons principis racionals. Com que la voluntat es guia per la raó, Kant l’anomena raó pràctica.

Per saber si una acció és moralment bona, no ens hem de fixar en el resultat (contingut), sinó en la intenció (forma).

  • 🔹 La bona voluntat és l’únic que és bo en si mateix.
  • 🔹 Les coses com el plaer, la felicitat o la utilitat no són bones en si mateixes, perquè poden tenir conseqüències negatives.
  • 🔹 Algunes qualitats humanes (intel·ligència, coratge...) poden ajudar a fer el bé, però també es poden fer servir per fer el mal.

👉 Què fa que una voluntat sigui bona?

No el fet d’aconseguir un objectiu (felicitat, utilitat...). Sí el fet d’actuar per deure, seguint la raó.

3.2. La Voluntat i els Imperatius

La voluntat, amb l’ús de la raó, ha de determinar les accions de l’individu a partir de lleis o imperatius.

Hi ha 3 formes d’actuar respecte al deure:

  • 1) Manera contrària al deure → Quan fem alguna cosa que està malament.
  • 2) Conforme al deure, però amb la intenció de perseguir una finalitat. No hi ha bona voluntat, perquè hi ha un propòsit interessat.
  • 3) Per deure → Quan fem el correcte simplement perquè és el correcte, sense buscar cap benefici.

👉 Només la tercera manera d’actuar té un autèntic valor moral.

3.3. Llei Moral i Imperatiu Categòric

  • ✅ Perquè la moral sigui universal, la voluntat ha d’estar guiada per principis objectius vàlids per a tothom.
  • ✅ Mandat = principi objectiu que obliga la voluntat a actuar.
  • ✅ Imperatiu = fórmula que expressa aquest mandat.

Kant diu que només és moral allò que determina la voluntat per principis objectius i universals, no per motius personals.

En tenim de dos tipus:

  • - Imperatius hipotètics → Ordenen una acció com a mitjà per aconseguir alguna cosa.
  • - Imperatius categòrics → Ordenen una acció per si mateixa, sense condicions.

✔ Només els imperatius categòrics són autènticament morals, perquè no depenen de cap fi personal.

3.4. Imperatius Morals

Els imperatius morals són categòrics perquè:

  • ✅ No depenen de desitjos o conseqüències.
  • ✅ Ordenen una acció simplement perquè és correcta.
  • ✅ Són universals i vàlids per a tothom.

👉 Per això, el deure només es pot expressar amb imperatius categòrics, que han de ser a priori (independents de l'experiència).

3.5. L’Acció Correcta

Kant diu que una acció és correcta si segueix la forma de l’imperatiu categòric. Això fa que les normes morals siguin objectives i universals.

  • ✅ Som autònoms moralment → No seguim ordres externes, sinó que nosaltres mateixos ens donem les normes mitjançant la raó.
  • ✅ L’imperatiu categòric és la base de la moral, perquè ens diu com hem d’actuar, independentment dels nostres interessos personals.

4. Formulacions de l’Imperatiu Categòric

L’imperatiu categòric és la regla fonamental de la moral segons Kant i es pot expressar de diferents maneres:

1. Llei Universal

Obra només segons aquella màxima per la qual puguis al mateix temps voler que esdevingui llei universal.

Això vol dir que abans d’actuar ens hem de preguntar:
"I si tothom fes el mateix?"

Exemple: Imaginem que vols mentir per sortir d’un problema.

  • 🔴 Si tothom mentís sempre, ningú es podria fiar de ningú.
  • ✔️ Per tant, mentir no pot ser una llei universal i, segons Kant, no és moral.

2. Llei de la Natura

Obra com si la màxima de la teva acció pogués esdevenir per la teva voluntat una llei universal de la natura.

Ens diu que hem d’actuar com si el nostre comportament fos una llei natural, és a dir, una norma que sempre es complís.

Exemple: Imaginem que decideixes no ajudar mai ningú.

  • 🔴 Si això es convertís en una llei natural, ningú ajudaria ningú i la societat no funcionaria.
  • ✔️ Així que ajudar els altres és un deure moral.

3. Fi en Si Mateix

Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la persona de qualsevol altre, sempre alhora com un fi i mai simplement com a mitjà.

Això vol dir que no podem utilitzar les persones com si fossin objectes o instruments per aconseguir un objectiu, sinó que les hem de tractar amb respecte.

Exemple: Imaginem que enganyes algú per treure’n un benefici.

  • 🔴 Significa que estàs utilitzant aquella persona com un mitjà, i no com un fi en si mateix.
  • ✔️ En canvi, si la tractes amb respecte, reconeixes el seu valor com a persona.

5. Postulats de la Raó Pràctica

Són idees que ens ajuden a donar sentit a la moral. Són principis necessaris per a l’acció moral i els podem acceptar com una fe racional.

Kant en defensa tres:

  • Llibertat

    Sense suposar l'existència de la llibertat no podem donar valor moral a les nostres accions. Hem de suposar que la voluntat pot triar entre actuar d’acord amb la llei moral (per tant, per deure) o actuar d’una manera interessada (per inclinació).

    Exemple: Si algú ajuda una altra persona només perquè l’obliguen, això no té valor moral.

  • Immortalitat de l'Ànima

    No podem assolir la perfecció moral en una sola vida, per això cal suposar que la nostra ànima és immortal.

    Kant diu que la naturalesa humana és imperfecta i que mai serem totalment virtuosos en aquesta vida.

    Però si existís una vida després de la mort, podríem continuar progressant indefinidament cap a la perfecció moral.

    Exemple: Una persona que tota la vida ha intentat actuar correctament però no ha arribat a la perfecció pot pensar que el seu esforç no és en va, perquè pot continuar millorant més enllà d’aquesta vida.

  • Existència de Déu

    És la màxima bondat en la qual hi ha una total identificació entre voluntat i llei moral, exercici ple de la virtut → ens dona l’esperança de poder arribar a un estat de màxima beatitud i plena felicitat.

Entradas relacionadas: