L'Utilitarisme de Mill i Bentham: Ètica i Coneixement

L'utilitarisme i la tradició empirista

La filosofia utilitarista segueix també la tradició empirista britànica dels segles XVII i XVIII (Hobbes, Locke i Hume). Aquesta continuïtat es manifesta, per exemple, en la perspectiva analítica de reduir sempre el tot a les parts més simples, com feia Hume amb la ment; en l’associacionisme psicològic i en la fonamentació de la moral en el sentiment.

Cal dir, però, que l’empirisme clàssic i l’utilitarisme tenen objectius diferents. Per a l’empirisme clàssic, el nucli de la reflexió és l’anàlisi de les possibilitats i límits del coneixement humà. L’utilitarisme cercava la reforma de la societat mitjançant la introducció de canvis en la legislació i en les institucions socials, i tot això sota la guia del principi moral utilitarista de la major felicitat per al major nombre de persones.

Els utilitaristes, tant en la versió més radical de J. Bentham com en la visió més moderada i conciliadora de J. S. Mill, es proposen millorar la condició humana mitjançant propostes concretes:

• Reformes legislatives en diversos àmbits (com la redistribució de la riquesa).
• Reforma de l’organització penitenciària.
• Mesures contra la pobresa.
• Reivindicació del sufragi universal.
• Defensa dels drets dels treballadors.
• Reforma agrària.
• Independència de les colònies.
• Mesures per a la protecció de la natura davant la forta expansió econòmica.

El mateix Mill va ser fundador i membre actiu d’una associació per a la conservació de la naturalesa. L’utilitarisme, malgrat les reformes que proposa, es manté, però, en l’estela del liberalisme polític i del capitalisme.

4. El problema del coneixement i de la ciència

4.1. Crítica al model de coneixement deductiu

Per a Mill, el mètode deductiu com a mètode de coneixement científic no està justificat, ja que la seva veritat depèn, en última instància, de la inferència inductiva derivada de l’experiència. I com arribem a conèixer la veritat d’aquestes premisses? Respon: només per l’experiència i per les generalitzacions que fem a partir de les nostres experiències.

Per tant, el mètode de descobriment de la veritat no pot ser la deducció, sinó la inducció, i aquesta es basa sempre en l’experiència. La deducció depèn en última instància de la inducció i, per tant, de l’experiència.

4.2. Negació del coneixement a priori

Per a ell, tant la lògica com les matemàtiques tenen el seu fonament en l’experiència. Aquesta és una gran aportació de Mill que obre el camí a tota una investigació posterior que intentarà fonamentar empíricament la lògica i les matemàtiques.

Per a Mill, totes les ciències són a posteriori i es fonamenten en últim terme en l’experiència. Per a Mill, la intuïció geomètrica és un fet de caràcter empíric (representació mental) i també ho són els principis lògics de no-contradicció i d’exclusió del terme mitjà.

Per tant, tots els coneixements es fonamenten o bé en l’experiència o bé en generalitzacions fetes sobre l’experiència: la inducció.