L'Utilitarisme de John Stuart Mill: Felicitat, Virtut i Crítiques

J10.O.A.S.4 MILL

Ara bé, és palpable que de fet la gent.

1. Reflexió de Mill sobre l'Utilitarisme

Mill fa una reflexió sobre l'origen i l'abast de l'ètica utilitarista. Hi ha un plantejament inicial, en què es fa referència a la crítica que alguns pensadors fan al fet que la finalitat de l'acció humana sigui només la felicitat. Es contraposa el desig de virtut al desig de felicitat amb l'objectiu d'invalidar la universalitat de l'ètica utilitarista, donant a entendre que el plaer no és el que sempre busca l'ésser humà.

El text acaba defensant que el desig de virtut no s'aparta del principi de felicitat, en el sentit que les morals que persegueixen la virtut es poden considerar també en el marc de l'utilitarisme.

2. Conceptes Clau de l'Ètica Utilitarista

Felicitat

Finalitat de l'acció humana.

Desitjar-la per si mateixa

El que es desitja com a fi i no com a mitjà.

3. La Virtut i la Felicitat en l'Utilitarisme

Una de les dificultats a la qual s'ha d'enfrontar l'ètica utilitarista és la crítica dels seus detractors, que li volen treure el valor universal defensat pels seus seguidors. La frase del text deixa clar que aquestes crítiques no suposen cap problema per a l'ètica utilitarista, ja que cercar la virtut o, fins i tot el rigorisme moral, és perseguit per l'ésser humà perquè li produeix una satisfacció i, en definitiva, un plaer per aconseguir sentir-se feliç. En aquest sentit, es compleix l'objectiu de l'utilitarisme i, per tant, totes aquestes morals es poden incloure dins d'aquesta ètica.

4. Mill vs. Nietzsche: Felicitat i Propòsit Humà

Mill té una visió d'home lliure i feliç, capaç de pensar per si mateix, de descobrir el seu potencial per desenvolupar-se com a individu i aportar a la societat el que millor pot fer. El criteri de les accions de l'individu serà sempre la seva finalitat. Les accions que l'home fa són correctes si promouen la felicitat, i incorrectes si provoquen el contrari. La felicitat dóna a l'home uns plaers (intel·ligència, imaginació, sentiments); és a dir, la finalitat de l'home és la felicitat.

Nietzsche, per la seva banda, no parla en cap moment del fet que la finalitat de l'home sigui la felicitat, ja que l'home viu en una moral d'esclaus, la qual va en contra de la vida i provoca que neguem les passions, el dolor, els plaers, ja que és dolent. Critica això i proposa la idea del superhome, figura que servirà per expressar i dur a terme una transvaloració de valors. Això provocarà que l'únic sentit de la vida sigui l'activitat de la pròpia.

Mentre Nietzsche parla del fet que la finalitat de l'home serà afirmar la pròpia vida, Mill, com a defensor d'una moral utilitarista, defensarà que la finalitat de l'home serà la felicitat. En balanç, per a Nietzsche, és la voluntat de poder que s'imposa quan són els nobles els qui determinen els valors. Per a Mill, en canvi, el principi moral és el sentiment d'unitat amb el proïsme que ens porta a considerar els plaers i dolors dels altres, és a dir, a cercar la major felicitat per al major nombre possible (principi d'utilitat).

5. Crítica a l'Utilitarisme: Moral vs. Felicitat

No estic d'acord amb la frase, ja que sovint l'home ha de realitzar accions que moralment són correctes però que no produeixen felicitat. Per exemple, un noi que està enamorat de la parella del seu millor amic; la felicitat per al noi es produiria si estigués amb qui li agrada, és a dir, amb la parella del seu amic, però des d'un punt de vista moral, el que seria bo és no fer res, ja que l'altra persona té parella. En aquesta situació, el que és moralment bo no produeix felicitat per al noi, ja que ell no ha de trencar la relació que hi ha entre la parella pel fet que al propi noi l'ompli de felicitat. La moral predomina sobre la felicitat en aquest cas.