Utilitarisme de John Stuart Mill: Felicitat, Llibertat i Dignitat

Utilitarisme de John Stuart Mill

Mill diferencia els plaers superiors (cultiu de la intel·ligència, gaudi de l'art) dels plaers inferiors (menjar, sexe).

Mill diu que l'experiència serà allò que identificarà un plaer entre superior i inferior.

Es quedarà amb els plaers superiors encara que siguin més costosos.

Crítica a Kant i el Principi del Dany

Mill critica de Kant el fet que hi hagi comportaments universals; els comportaments no es poden universalitzar perquè perjudicarien els individus.

La llibertat està per sobre de tot, i per posar una condició per no perjudicar la minoria es crea el principi del dany.

Què és l'Utilitarisme per Mill?

L'utilitarisme, per Mill, considera que el criteri que ha de determinar si una acció és correcta o no és la utilitat entesa com a felicitat. Per tant, una acció és moralment correcta si promou la felicitat i serà incorrecta si no la proporciona.

La felicitat, pels utilitaristes, és sinònim de plaer (branca de l'hedonisme).

La Felicitat i la Jerarquia de Plaers

Mill considera que hi ha una jerarquia de plaers i, per tant, el que preval és la qualitat d'aquests. Els plaers superiors són intel·lectuals i els inferiors són corporals. Una vida digna ha d'estar vinculada als plaers intel·lectuals, i els corporals han d'estar supeditats a aquests. És preferible ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet.

Per tant, les accions moralment correctes no seran només aquelles que proporcionin el major plaer per al major nombre de persones, sinó que caldrà tenir en compte la qualitat d'aquests plaers.

Educació i Harmonia Social

Mill confia en l'educació i l'opinió pública perquè la persona trobi l'harmonia entre la felicitat pròpia i col·lectiva. Mill entén la felicitat com un eudaimonisme construït sobre la base d'un hedonisme moral qualificat.

La Motivació per Promoure la Felicitat Comunitària

Per què estic obligat a promoure la felicitat comunitària?

Dues motivacions:

• Externes: recompenses provinents de creences religioses o de la societat.
• Internes: relacionades amb el sentiment del deure o obligació moral.

Mill no explica en si aquest deure és adquirit o innat.

“No podem raonar per què busquem la felicitat, perquè la busquem per si mateixa, però sí que cal justificar que la nostra felicitat ha de ser la felicitat general.”

La Llibertat i els seus Límits

Quin és el límit entre la sobirania de l'individu i l'autoritat de la societat sobre aquest?

Sobirania Individual vs. Autoritat Social

Mill diu que els individus han de respectar els interessos dels altres (drets subjectius).

Restriccions a la Llibertat

Mill distingeix tres possibles restriccions de la llibertat:

• Principi del paternalisme: Limita la llibertat per part dels pares.
• Principi de moralitat: Restringir la llibertat d'una altra persona perquè no actuï de manera immoral.
• Principi del dany: Vol restringir la llibertat d'un individu per evitar que lesioni el dret dels altres. En aquest cas, es pot admetre la interferència de la societat en la llibertat personal.

Tipus de Llibertat: Positiva i Negativa

Mill diferencia dos tipus de llibertat:

• Llibertat positiva interna: llibertat de decidir, la capacitat interna de decidir fer o no fer una cosa o de fer una cosa en comptes d'una altra.
• Llibertat negativa externa: llibertat civil o social entesa com a absència de coacció.

Ell defensa la llibertat negativa. El subjecte no ha d'estar coaccionat ni per l'estat. Com que la vida social demana un equilibri entre els drets d'un individu i les exigències comunitàries, defensa un principi que pugui regular el tracte de l'individu amb la societat (el principi del dany).

Utilitarisme de l'Acte vs. Utilitarisme de la Regla

Si entenem per utilitarisme l'afirmació del criteri del bé amb el criteri de veritat, podem preguntar-nos quin és l'estatut que correspon a la utilitat.

És a dir, és útil un acte o és més útil una regla?

Utilitarisme de l'acte vs. utilitarisme de la regla. L'utilitarisme de la regla és un intent d'universalitzar criteris (la norma utilitarista apel·la al màxim nombre de persones). El bé o el mal no poden ser jutjats des de la perspectiva d'una acció concreta, sinó de les conseqüències més globals d'una regla que ha de valer universalment. Per tant, la norma serà bona o dolenta segons la seva utilitat.

Mill i el Sufragi Femení

Mill rivalitza amb el seu pare pel que fa al vot femení.

Per John Mill, donar vot a les dones era un acte que no augmentava la felicitat de ningú. En canvi, Stuart Mill deia que, encara que aquest raonament fos correcte, es passava per alt la dignitat de la dona com a ésser humà i, per tant, el vot era una regla imprescindible per a la felicitat.

Dignitat Humana, Autodesenvolupament i Individualitat

L'utilitarisme de Mill té en compte la dignitat humana. Per a ell, només pot ser útil allò que en resulti autèntic. Per aconseguir la felicitat és imprescindible:

• Possibilitat de l'autodesenvolupament: la capacitat de créixer, capacitat de conèixer i, per tant, de modificar les nostres opinions.
• Individualitat: si la pressió de la societat sobre els individus és molt forta, ens trobem davant una coacció i, per tant, amb absència de llibertat.

Aquests dos elements formen la dignitat humana, sense la qual no hi pot haver felicitat.

Per Mill, un món d'éssers passius i satisfets en l'obediència no pot ser un món feliç perquè no tenen autonomia.

Cal tenir en compte que l'utilitarisme mai no és egoista. Qualsevol regla ha de tenir un valor universal.

No n'hi haurà prou a reforçar l'autonomia moral si s'actua només seguint regles purament subjectives.

Com a mínim, cal exigir que les accions que afavoreixen els individus no causin un dany a la resta dels humans.

Felicitat vs. Contentament

La felicitat implica com a primera condició la dignitat, i això li permet distingir entre felicitat i contentament.

• Felicitat: gaudi solidari.
• Contentament: gaudi purament individual, personal i, per tant, no moral.

Per Mill, només es pot arribar a ser plenament feliç quan es viu al voltant de gent que també n'és. Un ésser humà no és una illa.

Conceptes Clau en Mill

• Felicitat: Plaer i absència de dolor.
• Mitjans: Aquelles coses que serveixen per aconseguir-ne una altra.
• Desviació de la veritat: Dir una cosa que és falsa.
• Felicitat humana: (Implica dignitat, autodesenvolupament i individualitat).
• Circumstancials: Que no són avantatges que es basin en allò fonamental.
• Consistent: Sense que hi hagi cap contradicció.
• Fi: Allò que ha de guiar l'acció.
• Incommensurablement: D'una forma que no es pot mesurar. Més concretament, en aquest cas, que és superior pel fet de basar-se en mitjans d'un tipus més adequat i que, per tant, no es poden comparar amb els quals s'usen en tercera persona.
• Interferència de la societat: Que el grup de persones amb qui conviu impedeixi a un individu fer una determinada acció o dur un determinat tipus de vida.
• Dret: Allò que un individu pot legítimament reclamar que li deixin fer o també allò que pot reclamar que altres facin per ell.
• Consideracions d'utilitat: Apel·lar a allò que és el que proporcionarà el màxim bé, això és, el màxim plaer i absència de dolors.
• Infracció social: Acció que va en contra del que prescriuen les lleis d'una determinada societat.
• Àmbit del dret: Aquella part de les accions dels individus que està regida per les lleis d'una determinada societat.
• Consentiment tàcit: Haver acordat determinada cosa sense haver-ho dit explícitament.
• Ser castigat per l'opinió: Que els altres membres de la societat reprovin algú que no s'ha comportat de forma adequada.

Comparació entre Mill i Kant

Mill formula una ètica utilitarista que entén la utilitat de les accions en funció del plaer. Aquest plaer pot ser intel·lectual o corporal, diferenciats per la qualitat d'aquests. Busca la felicitat per al màxim nombre de persones.

En canvi, Kant proposa una ètica deontològica en què la voluntat de les persones ha d'actuar per amor al deure. No és hedonista (no busca el plaer) i és desinteressada (perquè no busca un objectiu).

Mill i Kant fan una ètica universal. Mill dirà que no hi haurà normes i que hem d'actuar amb plena llibertat, mentre que Kant proposa una llei universal que tothom seguirà si utilitzem la raó (l'imperatiu categòric).

Per una banda, Kant fa una ètica autònoma, i només les persones majors d'edat aconseguiran ser autònomes. Mill també fa una ètica autònoma, tenint en compte l'autodesenvolupament i la individualitat, i diu que només es podrà aconseguir plaer si es té en compte la dignitat.

Cap dels dos és egoista. Mill crea el principi del dany per limitar les accions que repercuteixin en altres, i Kant diu que hem de tractar l'ésser humà com a fi, no com a mitjà. Tots dos tenen en compte la dignitat humana i busquen la felicitat expansiva per al màxim nombre de persones.