L'Utilitarisme: Influències, Teoria Ètica i Característiques

Influències

1. Epicur: la concepció de la felicitat com a plaer (hedonisme) resultat del declivi de la societat grega. Segons Epicur, l’autèntica felicitat s’assoleix amb una vida tranquil·la i serena, evitant el dolor i gaudint del plaer i del benestar.

2. Tradició empirista britànica: el pensament de Locke, Hobbes, Berkeley i Hume, on preval l’experiència com a font de coneixement.

3. Jeremy Bentham: a ell es deu la formulació del principi d’utilitat, que diu que una acció és bona si afavoreix l’increment de la felicitat, i dolenta si contribueix a la seva disminució. És un principi pràctic i té en compte la comunitat. Considera que la vida és regida per dos principis únics, el plaer i el dolor, i s’oposa a les concepcions austeres del puritanisme anglès, que rebutjaven els plaers materials.

4. El liberalisme i els corrents afins al capitalisme: el liberalisme econòmic es caracteritza per convertir l’interès individual en el motor de l’activitat productiva i per defensar (i legitimar moralment) l’obtenció del màxim benefici individual. També creu en la no-intervenció de l’estat, ja que el mercat es regula sol amb la llei de l’oferta i la demanda. Autors: Adam Smith i David Ricardo.

5. El socialisme utòpic francès: té una visió positiva de l’home, que és considerat bo per naturalesa. Posa de manifest les contradiccions entre la justícia social a què aspirava el liberalisme i la realitat. Owen.

6. Positivisme de Comte: és el pare de la sociologia, ja que creu en la necessitat d’estudiar els fenòmens socials amb la intenció de modificar i reformar la societat. Volia usar la ciència per solucionar els problemes dels nous temps.

1.2 Teoria ètica i moral

· Teoria ètica: teoria filosòfica que intenta fonamentar la moral, és a dir, justificar-ne la validesa i legitimitat.

· Moral: conjunt de preceptes o normes que regeixen l’acció individual i col·lectiva (es pot ser moral o immoral, però no amoral ja que estem inscrits en societat).

1.1 Concepció moral: L’Utilitarisme

1.1.1 Característiques de l’ètica utilitarista

· Teleològica: creu que les accions humanes prenen sentit per la seva finalitat, i en aquest cas considera que sempre és obtenir la felicitat (“és bo allò que ens és útil per a ser feliços”). La utilitat no és cap finalitat sinó l’instrument. Mill creu que hem de fer-nos feliços com a subjectes, és a dir, que hem de valorar nosaltres mateixos què ens porta la felicitat. La llibertat tampoc és cap finalitat, sinó un instrument imprescindible per a la felicitat.

· Conseqüencialista: considera que les accions han de ser avaluades per les seves conseqüències. Una acció útil és bona perquè podem avaluar que ens ha apropat a la felicitat.

· Pragmàtica i constructivista: considera el món com una realitat objectiva i les decisions racionals com mesurables i avaluables per les seves conseqüències. La utilitat és mesurable a la pràctica, objectivament, i la felicitat humana es pot construir i avaluar no sobre el sentiment o hipòtesis teològiques, sinó sobre principis racionals. (influència empirista).

· Prudencial: el primer criteri d’utilitat és la prudència. Les accions i la utilitat han d’estar en relació amb la societat amb la qual es vol ser feliç. L’humà desitja viure en societat i amb afectivitat i simpatia. Com que l’altruisme i la solidaritat no són tendències prou naturals, cal que siguin promogudes per l’educació. Allò útil sempre tindrà alguna relació amb la societat i el relativisme.

· Agregativa: es pot fer un càlcul o suma de plaers o de felicitat. Els afers morals poden decidir-se per un càlcul empíric de conseqüències. Com que és empíric hi ha un problema de gestió. Els diferents interessos es poden traduir en una mateixa moneda, la felicitat. Cal actuar de manera que es doni el màxim de felicitat pel major nombre de persones.