L'utilitarisme: Ètica, Felicitat i Conseqüencialisme

Què és l'utilitarisme? Definició i fonaments

L'utilitarisme és la teoria ètica que afirma que la correcció moral d'una acció es justifica i fonamenta només perquè és més útil, és a dir, perquè produeix més bé. Queda entès que la utilitat d'un acte és la capacitat que té de produir bé. Per tant, un acte es jutja moralment només pel seu resultat o conseqüències, tenint en compte la quantitat total de bé produït.

El càlcul del bé i la felicitat

El bé produït per una acció és el balanç de totes les seves bones i males conseqüències, a curt i a llarg termini, sobre tots els afectats. Per consegüent, una acció és correcta moralment perquè produeix més bé (o evita més mal) al major nombre de persones que qualsevol altra acció alternativa. Els utilitaristes clàssics inclouen figures com John Stuart Mill.

Segons l'utilitarisme, una acció és moralment correcta o obligatòria si, i només si, produeix una quantitat de felicitat major que qualsevol altra acció alternativa possible. Segons aquesta teoria, és moralment correcte o obligatori:

• Complir les promeses.
• No humiliar les persones.
• No infligir patiment a innocents.

Aquestes accions es consideren correctes perquè produeixen més felicitat que les respectives alternatives d'incomplir les promeses, humiliar o infligir patiment. En general, se suposa que actuar d'acord amb les normes generalment acceptades maximitza la felicitat.

Utilitarisme de l'acte vs. Utilitarisme de la regla

Què succeeix, però, si el compliment d'una promesa clarament no maximitza la felicitat, sinó que, per contra, la felicitat es maximitza amb el seu incompliment? En aquest punt, l'utilitarisme no és unànime:

L'utilitarisme de l'acte

Segons l'utilitarisme de l'acte, encara que en general les normes morals socialment acceptades maximitzen la felicitat, si en algun cas no és així, potser caldrà transgredir-les, perquè el fonament de la correcció moral és la major quantitat de bé que és conseqüència de cada acció concreta.

L'utilitarisme de la regla

En canvi, per a l'utilitarisme de la regla, encara que en algun cas concret el compliment d'una norma moral no maximitzi la felicitat, cal complir-la, perquè el fonament de la correcció moral d'una acció és la major quantitat de bé que és conseqüència d'un tipus d'acció. Hi ha tipus d'accions, com ara la promesa, que maximitzen la felicitat, i no importa si alguna promesa concreta no la maximitza; menys felicitat es produiria si les promeses no es complissin.

Així doncs, segons l'utilitarisme de la regla, les millors conseqüències s'obtenen amb l'acceptació o el compliment de certes regles morals. Tanmateix, sembla que els diversos tipus d'utilitarisme poden afavorir la modificació o l'eliminació de normes morals, o de lleis i institucions polítiques, si hi hagués l'evidència que no maximitzen la felicitat humana.