L'Utilitarisme: Criteri Moral, Felicitat i Respostes a les Crítiques

Què és l'Utilitarisme?

L’utilitarisme pretén ser una solució a la qüestió del criteri de bé i mal (el summum bonum).

L’Utilitarisme és una teoria ètica que estableix com a estàndard moral o criteri de bé i mal el següent:

“Una acció és bona en proporció a la tendència a promoure la felicitat i dolenta en proporció a la seva tendència a produir el contrari de la felicitat.”

Aquest estàndard defineix la felicitat de la següent manera:

“Per felicitat s’entén plaer i absència de dolor; per infelicitat, dolor i privació de plaer.”

Clarificacions i Respostes a les Objeccions

Resposta 1: Utilitat i Plaer

La utilitat és el plaer mateix i l’absència de dolor, com han afirmat importants autors utilitaristes com Epicur o Bentham. Per tant, no hi ha cap contraposició entre utilitat i plaer.

Resposta 2: La Qualitat dels Plaers

Els plaers d’un animal no satisfan el concepte de felicitat dels éssers humans. Hi ha altres plaers superiors als sensuals, lligats a les facultats més elevades de l’ésser humà:

• Els plaers de la ment (intel·lecte, sensibilitat, imaginació, moralitat...).

Els plaers mentals són “superiors” no només per raons quantitatives (són més permanents, més segurs, menys costosos...), sinó per raons qualitatives, intrínsecament. Tothom que ha pogut gaudir d’ambdós tipus de plaers, sempre considera més valuosos els mentals i no renunciaria mai a aquests per tenir només els altres.

Resposta 3: La Influència de les Circumstàncies

La caiguda d’algú als plaers inferiors, tot i tenir aptitud pels superiors, és més una qüestió de circumstàncies que de voluntat. Si en el moment que s’han de conrear les facultats superiors, les circumstàncies no són favorables (manca de temps, d’oportunitats...), aleshores es perd la capacitat de gaudir d’aquests plaers i hom s’habitua als inferiors, però no és que es prefereixin realment.

Resposta 4: La Felicitat General

El criteri utilitarista busca la felicitat general, la del conjunt, no exclusivament la d’un mateix. La noblesa de caràcter contribueix a aquesta felicitat i és per això que s’ha de conrear. El Principi utilitarista s’estableix com el fi últim de la vida humana i com el criteri (estàndard) moral de la humanitat.

Resposta 5: La Felicitat Humana Possible

Cal precisar de quina felicitat es parla. Cal tenir en compte que per felicitat s’entén també la mitigació o disminució de la infelicitat. Es tracta de la felicitat en la mesura en què aquesta és possible per a un ésser humà: com un equilibri entre un mínim de dolors i una bona dosi de plaers, especialment els actius (mentals) sobre els passius (corporals o sensuals), en la mesura en què això es pot assolir. Es tracta d’una felicitat humana, no absoluta.

Si s’analitzen els ingredients de la felicitat humana, poden sintetitzar-se en dos:

• La tranquil·litat
• L’excitació

Ambdós són compatibles i l’un estimula l’altre. Cal dir que aquestes dues experiències no són tan difícils d’aconseguir.

Els impediments més grans per a aconseguir la felicitat són dos:

1. L’egoisme: Aparentment, dóna felicitat a qui el posseeix, però cal tenir en compte que fa que la persona se senti desgraciada moralment.
2. La manca de conreu de les facultats superiors: Són les que proporcionen els plaers superiors i, per tant, els que satisfan més plenament un ésser humà.

Resposta 6: El Sentit del Sacrifici i la Renúncia

La renúncia no és un fi en si mateix. Si un es sacrifica, ho fa per algun motiu, per algun fi. La renúncia sempre es fa per al bé dels altres, la qual cosa demostra que també busca la felicitat. És bo que les persones se sacrifiquin per la felicitat dels altres, però el sacrifici no és un bé en si mateix. Si el sacrifici no contribueix a augmentar el bé o felicitat general, aleshores no té sentit, és malaguanyat.

Resposta 7: Accions Individuals i Bé Col·lectiu

Les accions de les persones són concretes i individuals, i són bones si contribueixen a augmentar la pròpia felicitat, o la felicitat d’algú, o a disminuir el dolor. És així, amb actes particulars i intencions particulars, com s’augmenta el bé col·lectiu.

Resposta 8: Judici de l'Acció, no de l'Agent

No hi ha cap teoria que digui que una acció és bona o dolenta perquè la persona que la fa sigui bona o dolenta. L'utilitarisme jutja l'acció segons les seves conseqüències.

Resposta 9: Utilitarisme i Religió

Si el principi d’utilitat (Déu desitja el bé de totes les seves criatures) mou a fer el bé als homes, aleshores l’utilitarisme és la doctrina moral més profundament religiosa.