L'Utilitarisme Clàssic: Principis de Bentham i Mill

Jeremy Bentham: L'Utilitarisme Quantitatiu

Jeremy Bentham es basa en l'hedonisme psicològic, la teoria que afirma que l'home busca per naturalesa el plaer i evita el dolor. Diu que sempre intentem el primer (el plaer) i evitem el segon (el dolor).

Cal pressuposar dues coses:

1. Quan es diu que l'home busca el plaer, s'entén que busca el seu major plaer o la major quantitat d'aquest.
2. L'home no executa necessàriament aquelles accions que condueixen a aquest fi (un plaer immediat pot comportar més dolor a la llarga).

Les accions bones són aquelles que tendeixen a augmentar la mesura total de plaer, mentre que les accions males són les que tendeixen a disminuir-la. Arribem així al principi d'utilitat, anomenat principi de màxima felicitat: la major felicitat de tots aquells l'interès dels quals consisteix en el bé i és l'únic fi de l'activitat humana.

En decidir si una acció donada és bona o mala, s'ha de valorar la quantitat de plaer o dolor que l'acció sembla capaç de produir. Proporciona el càlcul hedonístic.

Factors del Càlcul Hedonístic de Bentham

Hem de tenir en compte quatre factors principals:

• Intensitat
• Duració
• Certesa o incertesa
• Proximitat o llunyania

En considerar accions que tendeixen a produir plaer o dolor, s'han de tenir en compte dos factors addicionals:

• Fecunditat
• Puresa

Cal tenir en compte un setè factor: l'extensió, és a dir, el nombre de persones afectades pel plaer o dolor en qüestió.

Es pot objectar que és impossible realitzar un càlcul matemàtic exacte de dolor i plaer.

La Comunitat i el Bé Comú segons Bentham

La comunitat és un compost d'individus. L'interès de la comunitat és la suma dels interessos dels membres que la componen. Per tant, la legislació i el govern han de tenir com a fi el bé comú, han de tendir a la màxima felicitat del major nombre de persones.

Podem concloure que el bé comú es fomenta inevitablement si cada individu busca i incrementa la seva pròpia felicitat personal. Per tant, es requereix una harmonització d'interessos per aconseguir el bé comú.

Bentham arriba a la conclusió que els governants cerquen els seus propis interessos. Aquesta conclusió és la que el va portar a adoptar idees democràtiques.

Bentham presta atenció al tema penal, és a dir, la imposició de sancions per disminuir la felicitat o el bé general, infringint les lleis existents que han de ser acceptades per preveure determinades accions incompatibles amb la felicitat dels membres de la societat en general.

John Stuart Mill: L'Utilitarisme Qualitatiu

L'Ésser Humà Progressiu en la Filosofia de Mill

En la filosofia moral i política de Mill es troba una concepció de l'ésser humà que combina l'ideal de la Il·lustració i elements del Romanticisme.

L'home es distingeix dels animals per la possessió de facultats superiors, l'exercici i desenvolupament de les quals li permet perfeccionar-se a si mateix i assolir la felicitat (ésser progressiu). Té l'objectiu del desenvolupament individual, i és necessària la llibertat i la varietat de situacions.

El Principi d'Utilitat i la Màxima Felicitat

Els filòsofs destaquen quin ha de ser el criteri que fonamenti la moral i que permeti distingir entre el bé i el mal i poder determinar què fer per obrar correctament.

Mill proposa el principi d'utilitat, on és decisiu analitzar el sentit del principi d'utilitat i eliminar interpretacions errònies. Mill sosté que tota acció és bona en la mesura que tendeix a promoure la felicitat (màxim nombre de persones). Es considera una ètica eudemonista i hedonista.

Crítiques al Principi d'Utilitat de Mill

Una de les crítiques més conegudes és:

1. No és una moral de "porcs": a més de la quantitat, en el plaer podem distingir la qualitat. Això vol dir que no admet més fins elevats en la vida que la consecució del plaer. L'home té facultats superiors i hi trobem el plaer intel·lectual.