Utilitarisme de Bentham i Mill: Felicitat, Càlcul i Llibertat

Introducció a l'Utilitarisme

Tot allò que produeix plaer és bo. "Dolent" és tot allò que ens afecta negativament.

Són bones aquelles accions que proporcionen un benefici (plaer) a l’individu, i dolentes, les que li causen un perjudici (dolor).

El Principi Fonamental de l'Utilitarisme

El Principi utilitarista estableix que una acció és bona si causa més plaer que dolor: felicitat.

Aquesta filosofia es basa en la recerca de la felicitat, on el plaer i el dolor s'han de mesurar objectivament mitjançant el càlcul de les conseqüències.

Jeremy Bentham i el Càlcul Hedonista

L’utilitarisme de Bentham es centra en el càlcul de la felicitat, que consisteix a valorar les opcions fent un càlcul de pros i contres: quins sacrificis està disposat a fer l'individu i si el compensen.

Bentham va crear un mètode matemàtic que va anomenar “felicific calculus” (càlcul de la felicitat, també anomenat càlcul hedonista o càlcul utilitarista) que permet esbrinar si una acció concreta d’un govern causa més felicitat o menys felicitat.

Factors per Calcular el Valor d'un Plaer

Per calcular el valor d'un plaer, Bentham proposa considerar els següents factors:

• Duració
• Intensitat
• Certesa
• Rapidesa
• Puresa
• Extensió

L'Objectiu Utilitarista de Bentham

Entenem que és “bo” allò que augmenta el benestar de l’individu o disminueix el seu dolor.

Si és possible fer feliç a tothom, perfecte; si és necessari triar, sempre és preferible afavorir a més persones que a menys.

L'objectiu és aconseguir la felicitat de les màximes persones, ja que això representa el plaer col·lectiu.

John Stuart Mill: Qualitat del Plaer i Llibertat

Mill tracta la qüestió de la felicitat de manera diferent a Bentham. Mentre Bentham considera només els aspectes quantificables del plaer (duració, intensitat), Mill té en compte la qualitat del plaer.

Mill distingeix entre la felicitat que s’obté a través dels plaers del cos (satisfacció de les necessitats corporals) i la felicitat que resulta d’activitats intel·lectuals i culturals (plaers intel·lectuals).

Són plaers superiors aquells que ajuden a desenvolupar les capacitats de l’individu, el fan créixer i el dignifiquen.

La Defensa de la Llibertat Individual de Mill

La filosofia de John Stuart Mill és una defensa de la llibertat individual i la dignitat humana, i critica la visió simple del plaer (hedonisme pur).

La llibertat humana comprèn tres drets fonamentals:

• Llibertat d’opinió i sentiments, i per a expressar-los oralment o per escrit.
• Llibertat per viure la nostra vida exactament com ens vingui de gust (de seguir els gustos propis), mentre això no perjudiqui la resta de la societat.
• Dret a unir-se a altres sense el propòsit de perjudicar-los i mentre no s’obligui els participants.

Llibertat, Societat i Autorealització

L’individu depèn de la societat per desenvolupar els seus projectes personals (realitzar-se).

S’ha de maximitzar la llibertat de l’individu: permetre que les persones desenvolupin els seus projectes personals és beneficiós per a tothom, ja que fomenta la innovació social, els coneixements, fer les coses d’una altra manera i canviar el que no funciona.

La millora personal i l'autorealització són la base de la felicitat. Sense llibertat no hi ha coneixement.

Àmbits d'Acció i el Principi del Dany

Mill distingeix dos àmbits d'acció:

• Àmbit privat: Aquelles accions que només afecten a l’individu que les realitza.
• Àmbit públic: Aquelles accions de l’individu que poden afectar negativament als altres.

L'única situació en la qual la llibertat de l’individu ha de ser restringida és quan aquest ocasiona un dany a un altre, conegut com el "Principi del Dany".