Utilitarisme: Avantatges i Desavantatges

Pros i contres de l'utilitarisme

La principal força i versemblança de l'utilitarisme es basa en dos punts. En primer lloc, sembla convincent que la correcció moral d'un acte depengui dels beneficis que té sobre les persones, sobre totes les persones afectades i no tan sols sobre l'agent. És raonable que robar estigui malament pels perjudicis que causa a tots els implicats. En segon lloc, l'utilitarisme ofereix un sol criteri, clar i senzill, per justificar les nostres creences i decisions morals. Davant de qualsevol de les nostres creences morals o abans de prendre una decisió.

Crítiques a l'utilitarisme

L'utilitarisme també ha rebut crítiques negatives.

Dificultat de càlcul

En primer lloc, el càlcul i la comparació de la felicitat global (o el plaer o la satisfacció dels desigs) produïda per les diverses alternatives és una tasca extremament difícil i complexa, tenint en compte, a més a més, que en alguna de les alternatives hi ha esdeveniments que no sabem quina probabilitat tenen de produir-se, i que fins i tot pot ser que no es produeixin. En el cas del suborn a una professora en què aparentment tots els implicats en sortiran beneficiats, com es pot mesurar la felicitat que els diners provocaran en la professora i la que provocarà la falsa nota en l'alumna i la seva família? Com es poden comparar? I si el suborn es descobreix i es fa públic? Com es pot contraposar la felicitat amb la infelicitat que provocarà en moltes altres persones la pèrdua de confiança en l'honradesa i l'equanimitat del professorat? Com es pot calcular la probabilitat que es descobreixi? I si no es descobreix?

Impersonalitat en el càlcul

En segon lloc, s'ha criticat l'utilitarisme per la seva impersonalitat en el càlcul de la felicitat, ja que la felicitat global es calcula sumant les felicitats individuals, sense tenir en compte de qui són. Si durant un conflicte bèl·lic, en un edifici en flames d'una ciutat assetjada, hi ha dues persones sepultades, el meu pare d'edat avançada i un dels pocs metges joves que queden vius, i només en puc salvar un dels dos, no sembla que la felicitat del meu pare hauria de comptar més pel fet de ser el meu pare?

Impersonalitat en la distribució

Una tercera crítica fa referència a la impersonalitat en la distribució de la felicitat, ja que per maximitzar la felicitat sembla que no importa la distribució de la felicitat: els uns en poden obtenir molta i els altres molt poca, o uns la poden obtenir a costa dels altres, potser vulnerant drets i sacrificant innocents. Considerem un projecte urbanístic que beneficiés globalment la comunitat, però que implica enderrocar habitatges els propietaris dels quals no accepten canviar de residència. No és clar que el projecte beneficiarà els uns i perjudicarà els altres? No se sacrifica el benestar dels uns al benestar dels altres? I no estaria justificat per aconseguir aquest benefici social utilitzar alguna trampa legal per fer fora els que no se'n volen anar?