Utilitarisme: Acte vs Regla i Mill

Utilitarisme de l'Acte i de la Regla

Si entenem per utilitarisme l'afirmació del criteri del bé amb el criteri de la utilitat, podem preguntar-nos quin és l'estatut que correspon a la "utilitat". En altres paraules: és útil un acte o és, potser, més útil una regla? S'acostuma a distingir entre dues menes, finalment força coincidents, d'utilitarismes:

• Utilitarisme dels actes (act-utilitarianism).
• Utilitarisme de les regles (rule-utilitarianism).

Utilitarisme dels Actes

L'utilitarisme dels actes és un càlcul de profit en què ens plantegem davant de cada cas o en cada circumstància quin és el capteniment que maximitza el nostre plaer o la nostra felicitat, sense necessitat de seguir normes a priori. Cada acció té unes conseqüències i són elles les que ens permeten jutjar el seu valor. L'utilitarisme dels actes és més propi de l'obra de Bentham.

Utilitarisme de les Regles

L'utilitarisme de les regles és un intent d'universalitzar criteris - i, bàsicament, la norma utilitarista del "màxim plaer per al màxim nombre". El bé o el mal no poden ser jutjats des de la perspectiva d'una acció concreta, sinó des de les conseqüències més globals d'una regla que ha de valer universalment. La norma depèn de la utilitat, però també crea utilitat. Així, per exemple, en l'ètica dels drets dels animals promoguda per Peter Singer. S'origina en l'obra de John Stuart Mill i no han faltat autors que descriuen l'imperatiu categòric kantià en termes d'utilitarisme de la regla.

Exemple: El Vot Femení (Mill vs. Pare)

Un exemple senzill de la diferència entre una i altra variants de l'utilitarisme el trobem en el retret de John Stuart Mill contra el seu pare a propòsit del vot femení. James Mill (assumint que es refereix al pare, James Mill) considerava que el vot de les dones no era un fet rellevant perquè, de fet, elles tendirien a votar com els seus marits i, en conseqüència, només augmentaria la paperassa electoral, es complicarien les campanyes i no canviaria el resultat. Donar vot a les dones era, doncs, un acte que no augmentava la felicitat de ningú. En canvi, John Stuart Mill respongué que, fins i tot si aquest raonament era correcte, es passava per alt la dignitat de la dona com a ésser humà i, per tant, es conculcava una regla imprescindible per a ser feliç.

La Qualitat dels Plaers segons Mill

El principi d'utilitat exigeix la recerca de la "més gran felicitat", però a parer de Mill, és perfectament compatible amb reconèixer que determinats tipus de plaer són més desitjables -i de més gran valor- que altres. El valor d'un plaer no es redueix a l'aspecte quantitatiu immediat sinó que cal reconèixer diferències intrínseques de qualitat entre els plaers. Mentre Bentham no reconeixia diferències de qualitat entre els plaers d'un primitiu i els d'un individu culte (o reivindicava els drets dels animals a una vida plaent), Mill reivindica la diferència qualitativa de plaers -i observa, de passada, que cap humà voldria intercanviar el seu plaer amb el d'un animal, de manera que els plaers no són homologables, ni equiparables. De la mateixa manera, un home amb salut prefereix les seves desgràcies a la feliç innocència del boig. Hi ha, doncs, un lligam entre les qualitats dels plaers i els graus en què es pot realitzar l'aplicació del càlcul de plaers en una societat.

Utilitarisme, Criteris Socials i Liberalisme

Criteris sobre la Llibertat Social

• (A) – La societat té dret a exigir-nos el respecte a certes normes: (a) limitant la nostra capacitat d’interferir en la vida dels altres i (b) obligant-nos a la col·laboració mínima sense la qual la societat no funcionaria.
• (B) - La societat no té dret a posar límits a la nostra llibertat quan no afectem en absolut la vida dels qui no volen ser afectats.

Connexió amb el Liberalisme de Mill

• Els principis bàsics del liberalisme de Mill.
• El liberalisme de Mill implica la necessitat d'impedir que la societat o l'Estat interfereixin en l'àmbit estrictament privat de la vida dels individus.