Ut i ne en llatí: usos, valors i exemples clars

Ut: usos i funcions

Ut pot tenir diversos valors segons la categoria sintàctica i el mode verbal que segueixi.

Com a adverbi

Fa de complement circumstancial: matís comparatiu i també té valor d'adverbi interrogatiu en una interrogativa indirecta.

Com a conjunció

Com a conjunció pot introduir proposicions que van en indicatiu o en subjuntiu:

• Indicatiu:
  • Temporal: quan
  • Comparatiu: com, així com, de la mateixa manera que
• Subjuntiu:
  • Completives (complement directe): introduïdes per ut (valor de que)
  • Finals: ut = perquè
  • Concessives: encara que, tanmateix (amb formes subordinades)
  • Consecutives: tan que

Ús de ut amb verbs que expressen temor

Amb aquest tipus de verbs, si apareix ut es tradueix per que (no negatiu); en canvi, si el nexe és ne, es tradueix per perquè no o per que no, segons el context.

Ne: usos i funcions

Ne també pot ser adverbi o conjunció:

• Com a adverbi: funciona com a complement de negació del verb (p. ex. en expressions negatives).
• Com a conjunció:
  • Completiva: s'utilitza ne en comptes de ut quan la completiva és negativa.
  • Final: es fa servir ne en comptes de ut quan la proposició subordinada final és negativa (perquè no).

La prohibició

• Subjuntiu d'exhortació: s'utilitza normalment el pretèrit perfet per a la 2a persona i el present per a la primera i la tercera.
• Amb el verb nolo i les seves formes d'imperatiu: noli, nolite.
• Amb els verbs que signifiquen prohibir o impedir, la negació s'expressa mitjançant una proposició completiva introduïda per ne.

Classificació d'exemples: ut + indicatiu

Classifica les proposicions introduïdes per ut + indicatiu segons siguin temporals o comparatives, i tradueix-les.

Ut Antonius rediit, omnes credebant pacem esse in magno periculo. Temporal, perquè el verb està en indicatiu.

Traducció: Quan Antoni va tornar, tots creien que la pau estava en gran perill.

Ut primum hostes urbem viderunt, ad arma concurrerunt. Traducció: Tan aviat com els enemics van veure la ciutat, van acudir a les armes.

Ut venit filius, patrem salutavit. Traducció: Quan va venir el fill, va saludar el pare.

Analitza, tradueix i indica els valors de la conjunció ut

Dux milites hortatus erat, ut hostes fugientes persequerentur. Traducció i valor: El líder havia encoratjat els soldats perquè perseguissin els enemics que fugien. (final/completiva de finalitat amb subjuntiu: objectiu o propòsit).

Illa ita funus paravit, ut pater de morte filii nihil audiret. Traducció i valor: Ella va preparar el funeral d'una manera tan intensa que el pare no va arribar a sentir res sobre la mort del fill. (consecutiva: resultat).

Altres traduccions

Huic mandat ut omnes res exploret. Traducció: Això li manà que explorés totes les coses.

Imperator legatum misit ut cohortes ex castris educeret. Traducció: L'emperador va enviar un llegat perquè traqués les cohortes fora de l'acampament...

Portus Piraei constitutus est ut ipsam urbem dignitate aequipararet. Traducció: El port de Pireu es va construir perquè equiparés aquesta ciutat en dignitat.

proposicions subordinades adverbials

Comparatives

• En la proposició principal es fan servir adverbis com ita, sic, i en la subordinada ut, sicut, velut.
• També es poden formar amb paraules correlatives: tantum... quantum, totiens... quotiens, ut... quot, etc.
• En la proposició principal apareixen adverbis com magis, minus, tam i en la subordinada la partícula quam.
• El verb de la proposició principal pot contenir ja la idea de comparació: malo (preferir), praesto (ser millor).
• Si s'hi afegeixen les idees de condició o suposició, s'utilitzen expressions com tamquam, velut si, ut si, perinde ac si.

Propòsits finals

Ut: «perquè»; ne, ut ne: «perquè no»; quo: «perquè» (amb sentit final en certs usos).

Les proposicions subordinades finals també es poden formar amb:

• un pronom relatiu + verb en subjuntiu;
• ad + gerundiu en acusatiu;
• gerundi o gerundiu en genitiu precedit de gratia, causa, studio;
• un supí actiu (supí o supíne actiu) en construccions determinades.

Algunes correlatives típiques en llatí: tantus... quantus, potius... quam, proinde... ac.

Les proposicions causals llatines més freqüents són: quod, quia (perquè), quoniam, quando, quandoquidem, quatenus (› com que, ja que). També cum pot tenir valor causal: com que, atès que. Com en altres subordinades, les causals sovint van acompanyades d'expressions correlatives que les identifiquen: ideo, idcirco, eo, propterea, ob hanc causam.

consecutives, concessives i condicionals

Proposicions consecutives

• En llatí el mode de la proposició subordinada consecutiva és normalment el subjuntiu.
• Si la proposició principal porta un adjectiu en grau comparatiu, la subordinada acostuma a començar amb quam ut.
• La conjunció quin s'utilitza si la proposició principal és negativa o interrogativa; normalment es tradueix per «que no».
• Una proposició subordinada adverbial consecutiva pot anar precedida pels adjectius dignus/indignus.

Proposicions concessives

Si l'acció és real, el verb va en indicatiu; si l'acció és irreal o hipotètica, va en subjuntiu.

Proposicions condicionals

Distinguim tres tipus:

• Les que expressen un fet real: van en indicatiu.
• Les que expressen un fet possible: solen usar formes del subjuntiu o estructures condicionals específiques segons el grau de possibilitat.
• Les que expressen un fet irreal: van en subjuntiu (condicions contrafactuals).

la perífrasi o conjugació perifràstica

La perífrasi explica com es formen perífrasis verbals en llatí amb participis i el verb sum:

• En activa: participi de futur actiu (-urus/-ura/-urum) del verb que es conjuga + temps corresponent del verb sum.
• En passiva: participi necessitiu o gerundiu passiu (-ndus/-nda/-ndum) del verb que es conjuga + temps corresponent del verb sum (gerundiu/gerundive).

La perífrasi s'utilitza per expressar:

• intenció o propòsit de dur a terme una acció;
• imminència de l'acció que es durà a terme;
• possibilitat que l'acció es pugui dur a terme;
• necessitat;
• obligació.