Urbanització: Definició, Funcions i Xarxes Urbanes

Definició de Ciutat i Ritmes d'Urbanització

És difícil obtenir una definició de ciutat, ja que, per una banda, hi ha explicacions quantitatives (quantitat d'habitants), on cada país decideix quan anomenar ciutat. Per exemple, Espanya a partir dels 10.000 habitants o els EUA a partir dels 2.500. Però també es poden donar altres explicacions (segons l'agrupament d'edificis, institucions administratives...).

Pel que fa als ritmes d'urbanització, tenim que des de l'any 2008 més del 50% de la població mundial viu en àrees urbanes. Aquests ritmes d'urbanització són diferents segons el lloc. Al segle XXI, el creixement més gran és a Àsia i a Àfrica.

Funcions dels Espais Urbans

Podem classificar les funcions dels espais urbans en:

• Funció administrativa i de serveis: Les característiques principals són que destaquen sobretot els serveis financers, tant culturals com lúdics. (CBD, àrees ben comunicades amb la resta des de la xarxa pública de transports). Tenen tendència a ser moderns i es concentren més al nucli de les ciutats.
• Funció comercial: La principal característica és l'alta activitat comercial. Aquestes àrees tenen origen en petits mercats i se sol produir una especialització interna on predomina una activitat concreta.
• Funció residencial: La principal funció és que la gent hi pugui viure, estructurades en grans blocs de pisos, cases adossades, barris antics... La població se sol distribuir segons el nivell econòmic a causa dels preus de l'habitatge. En són exemples les eixamples: al voltant dels nuclis històrics (classe mitjana/serveis), les zones suburbanes (ciutats dormitori) al costat dels centres d'ocupació, on tenen tendència a habitar-hi gent amb renda baixa, i finalment, zones suburbanes, les quals estan ben comunicades amb carreteres i disposen de nous comerços.
• Funció industrial: La principal característica és la seva enorme activitat industrial. Se situa a la perifèria de les ciutats, ja que abans estaven realment a prop d'elles pels temes de la comunicació, però a poc a poc s'han anat allunyant (polígons industrials i parcs tecnològics).

Regions Urbanes

Les regions urbanes es caracteritzen per l'especialització dels nuclis urbans que la formen i la dependència d'uns amb els altres. Dins de les regions urbanes tenim:

• Àrea Metropolitana: Formada per una gran ciutat i ciutats petites del voltant. Com a característica, podem dir que l'àrea metropolitana es desenvolupa gràcies a les millores tecnològiques. L'àrea metropolitana està formada pel nucli central (sector terciari) i els nuclis que l'envolten (usos residencials, instal·lacions industrials...).
• Conurbació: Està formada per diversos nuclis (estructura polinuclear) i, com a característica, té que es realitzen diverses activitats d'àmbit secundari i terciari.
• Megalòpolis: Es basa en una gran regió urbana formada per conurbacions i àrees metropolitanes (més de 20 milions de persones). Té múltiples nuclis centrals.

Les regions urbanes es delimiten en funció de la densitat o quantitat de població, demanda de serveis...

Xarxa Urbana Catalana

La xarxa urbana catalana presenta una població repartida de manera irregular, amb una alta concentració a la costa i poca població a les zones més muntanyoses (Pirineu). Aquesta xarxa urbana està encapçalada per la ciutat de Barcelona.

Dins de la xarxa urbana catalana, hi ha quatre nivells:

1. Xarxa Metropolitana de Barcelona (l'àrea metropolitana i la corona metropolitana).
2. Ciutats d'influència supracomarcal.
3. Centres comarcals.
4. Centres subcomarcals.

Xarxa Urbana Espanyola

La xarxa urbana espanyola relaciona les seves ciutats amb les d'altres països i, per tant, està integrada dins del sistema urbà de l'Europa occidental, on es connecta a través de l'eix de comunicació mediterrani (Barcelona, Marsella i Lió) i l'eix de comunicació atlàntic (Bilbao i Bordeus).

Dins d'aquesta xarxa urbana espanyola, tenim les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona, que es divideixen en sis subsistemes urbans: Mediterrani, Cantàbric, Atlàntic, Central, Meridional i Canari.

Moviments Migratoris

Durant els darrers 50 anys, hi ha hagut uns grans moviments migratoris interns de les zones rurals a les ciutats (80% urbà).