Urbanisme Romà: Teatres i Amfiteatres, Edificis de Lleure

L'Urbanisme dels Romans: Edificis de Lleure (II)

Els Edificis Públics Romans Dedicats al Lleure

El Teatre Romà

El teatre era un edifici construït per assistir a representacions escèniques. Els primers teatres eren de fusta. De la mateixa manera que els romans van prendre com a model la tragèdia i la comèdia gregues, també van copiar la construcció dels teatres que hi havia a les colònies gregues del sud d'Itàlia. Malgrat això, les diferències són notables, ja que si els espectacles no eren els mateixos ni perseguien els mateixos objectius, tampoc havien de ser idèntics els dissenys arquitectònics.

De planta semicircular, el teatre romà constava de graderia, orquestra i escenari.

• La graderia, on seien els espectadors, era semicircular i escalonada: les fileres de seients s'anaven elevant, ja que descansaven sobre una estructura de galeries i voltes que formaven, vist des de l'exterior, una rotonda de diversos ordres d'arcades superposades. S'hi accedia, des dels accessos, per escales radials, que la dividien en sectors verticals. Uns passadissos anulars permetien la circulació perimetral i dividien les grades en sectors horitzontals, que solien ser tres: l'inferior, el central i el superior. La graderia es podia cobrir, per protegir el públic del sol, amb un tendal.
• Al peu de la graderia hi havia l'orquestra, un espai lliure de forma semicircular, ocupat parcialment per les grades més baixes, sense cap ús escènic específic, que a vegades s'omplia amb aigua. S'hi accedia per unes entrades laterals a peu d'escenari.
• Enfront de la graderia hi ha l'escenari, la magnificència del qual caracteritza el teatre romà: darrere l'orquestra, hi havia l'escenari pròpiament dit, el prosceni, l'espai on actuaven els actors, elevat sobre una plataforma; el tancava un mur que feia de decorat fix, tan alt com la graderia, que representava la façana d'un palau de tres pisos, amb tres o cinc portes, ricament ornamentada amb columnes i estàtues en fornícules o pedestals; darrere l'escenari, hi havia els bastidors. Una innovació del teatre romà era l'ús de teló, que, instal·lat sota la part davantera del prosceni, es baixava en començar la representació i es pujava en acabar-la.

A Roma, el teatre més important va ser el de Pompeu, amb una capacitat per a 27.000 espectadors. A la península Ibèrica, els més ben conservats són el de Mèrida (5.500 espectadors) i el de Sagunt. En canvi, les restes del de Tàrraco es troben molt malmeses.

L'Amfiteatre Romà

L'amfiteatre, una invenció absolutament itàlica, era un edifici que servia per organitzar-hi, sobretot, combats de gladiadors, un espectacle d'origen samnita que els romans, al principi, muntaven al fòrum. De forma típicament el·líptica (o ovalada), encara que no en derivava directament, recordava dos teatres (amphi + theatron) units sense els respectius escenaris.

Consta de tres parts bàsiques:

• La pista o arena era on es feien els espectacles i estava coberta de sorra.
• El soterrani o fossae: sota l'arena, cobert per un empostissat de fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els departaments per als lluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l'arena.
• La graderia o cavea, construïda per un sistema de galeries amb volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos (vomitoria). Estava separada de l'arena per un mur d'uns quatre metres anomenat podium. Una o més tribunes estaven reservades als grans personatges (l'emperador).

Cada espectador tenia una entrada de pedra on se li assignava el seu seient. Es podia estendre una gran lona (velum) per protegir del sol els espectadors.

El més famós és l'amfiteatre Flavi, anomenat Colosseu, inaugurat el 80 d.C., amb una capacitat per a uns 50.000 espectadors. A Catalunya es conserva bastant bé el de Tàrraco. També és visible, del d'Empúries, el suport de pedra on recolzava l'estructura de fusta.

Sembla ser que primer es van fer excavats a terra, per solucionar el suport de la graderia. Però aviat van prendre independència arquitectònica i els arquitectes van construir, com en els teatres, la cavea sobre una estructura de voltes i galeries cobertes.