Urbanisme Romà: Origen i Evolució de la Ciutat Romana

L'Urbanisme dels Romans: La Ciutat Romana

Un dels trets més característics, potser el fonamental, de la civilització romana és el seu caràcter de cultura urbana: són els romans els fundadors de les primeres ciutats a la Mediterrània occidental, on, fins a l’eclosió del poder romà, no hi havia petites o mitjanes multituds de població, que eren sobretot simples llocs de protecció, però, de cap manera, una ciutat constituïda com a tal. Per a un romà, una ciutat cal que tingui un origen sagrat i que hi siguin presents condicions i estructures que permetin no tan sols protegir la vida dels individus sinó també desenvolupar les tasques col·lectives.

A mesura que els romans extenen el seu domini, urbanitzen el territori: les ciutats romanes aporten un model superior d’ocupació i organització del territori, que introdueix conceptes socials i polítics nous i, seguidament, els dirigents romans utilitzen la urbanització com a instrument polític de primera magnitud. Els romans construïen regularment ciutats emmurallades de forma quadrada o rectangular, amb l’interior organitzat per una quadrícula formada per carrers paral·lels a les muralles que es tallaven perpendicularment uns amb els altres. Els romans no són originals en doctrina i tècnica urbanística, però van adaptar les aportacions externes a les seves necessitats i interessos i van ser prou forts per extendre i imposar el seu model de ciutat, que, en definitiva, a través de la ciutat medieval, és l’origen d’un dels trets bàsics de la cultura europea occidental: la gran aglomeració urbana.

Les colònies reproduïen tan exactament com podien l’estructura de la ciutat mare, Roma.

Com en gairebé tot, els romans no són originals en doctrina i tècnica urbanística, però, com gairebé sempre, van ser prou hàbils per adaptar les aportacions externes a les seves necessitats i interessos i prou forts per extendre i imposar el seu model de ciutat, que, en definitiva, a través de la ciutat medieval, és l’origen d’un dels trets bàsics de la cultura europea occidental: la gran aglomeració urbana.

Els propis romans afirmen que van aprendre les regles de fundació i planificació d’una ciutat dels etruscs (que, de fet, van urbanitzar Roma al segle VI a.C. com una ciutat etrusca), però l’origen del traçat ortogonal cal cercar-lo no a Itàlia sinó a la Mediterrània oriental, on ja existien ciutats amb un disseny geomètric dels carrers. Hom considera que l’arquitecte grec Hipòdam de Milet (s. V a.C.) va ser qui va introduir la planimetria geomètrica en l’ordenació d’una ciutat, un tipus de disseny urbanístic (anomenat, en honor del seu promotor, hipodàmic), que durant el període hel·lenístic es consolidà i arribà amb la fundació de colònies gregues al sud d’Itàlia i a Sicília, amb la conseqüent influència tant sobre els etruscs com sobre altres pobles itàlics.