Urbanisme Romà: Fundació i Estructura de les Ciutats

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,6 KB

Urbanisme.

Quan els romans conquerien i colonitzaven un territori, s'establien a ciutats que ja existien, les ampliaven i les adaptaven a la seva forma de viure. L'objectiu de la fundació d'una colònia era triple:
               
  • Assentar els soldats veterans
  • Controlar militar, política i econòmicament el territori
  • Atraure la població indígena a la manera de viure romana
La Tira del Lloc Ideal.
  • Terra cultivable al voltant
  • Aigua que garantia un bon abastiment però evitant terrenys pantanosos
  • Condicions climàtiques favorables
  • Bones comunicacions
Ritual de Fundació (Tres Fases)
  1. Inaguratio: es consultava als déus abans de fundar la ciutat.
  2. Limitatio: es traçava al voltant d'un centre preestablert, un solc amb l'arada que arrossegaven una vedella i un brau blancs junyits. Així delimitaven el perímetre de la ciutat. Quan s'arribava a l'indret on hi havia d'haver les portes, s'aixecava l'arada i no s'hi feia el solc. Així traçaven la línia que seguiria la muralla al voltant del centre que havia marcat el gromaticus.
  3. Consecratio: cerimònia en què s'oferia un sacrifici.
La Ciutat, els Carrers.
Aquest model, anomenat hipodàmic, es basava en dos carrers principals: el decumanus maximus amb direcció est-oest i el cardo maximus amb direcció nord-sud. Prop de la cruïlla d'aquests dos carrers estava el fòrum.
Les ciutats s'havien d'adaptar al terreny, però si aquest ho permetia, tota l'urbs formava un rectangle.
El Fòrum: La Basílica
La basílica era un edifici allargat amb una amplada igual a un terç de la seva llargària, normalment dividit en naus filades de columnes, amb un absis circular en un extrem.
La Cúria
Era el lloc on acostumava a reunir-se el senat. La cúria solia ser una sala rectangular amb grades a banda i banda, on es col·locaven els seients que ocupaven els senadors i els magistrats.
El Temple
Tenen generalment una planta rectangular i consta de les següents parts: pòdium (base que servia de fonament a la columnata i a la cella); l'escala d'accés frontal; el vestibulum (part frontal amb dues columnes); la cella (sala interior, d'accés restringit únicament als sacerdots).
Dins del temple només hi havia l'estàtua de Déu i les ofrenes dels devots. El temple estava habitualment dedicat a la tríada capitoliana: Júpiter, Juno i Minerva.
Fòrum: Les Tabernes i el Macellum
Els pòrtics del fòrum, els baixos de l'insulae o les habitacions exteriors a les domus estaven ocupats per botigues (taberna) i altres establiments com restaurants, bugaderies...
Moltes ciutats disposaven també de mercats (marcellum).
Les Muralles
Totes les ciutats eren defensades per muralles que discorrien pels límits fundacionals establerts pel sacerdot amb l'ajut d'una arada. Constaven d'un doble mur de carrers separats per un ampli espai que es farcia amb pedres i terra. A més, per reforçar la muralla i evitar l'accés subterrani, el mur exterior es perllongava uns quants metres sota terra. Muralles: Astorga, Lugo, Girona, Tarragona, Empúries.
Abastiment d'Aigua i Clavegueram
La funció de l'aqüeducte era transportar l'aigua des de les fonts o embassaments, situats generalment a llocs més elevats fins a la ciutat.
L'aqüeducte (stricto sensu) era només el canal cobert, anomenat specus, per on circulava l'aigua. Aquest specus mesurava 2 m d'alt x 90 cm d'amplada.
Castellaum Aquae. Aquí s'eliminaven les impureses a través d'un sistema de decantació; l'aigua arribava al primer dipòsit, llavors els sediments s'hi anaven dipositant al fons mentre l'aigua, ara més neta, passava al dipòsit següent on es repetia el procés. El castellaum aquae tenia tres sortides: aigua destinada a les fonts, aigua per a les termes i aigua per a l'abastiment privat.
Latrina i Clavegueres
A les ciutats romanes hi havia latrines públiques que feia servir la major part dels habitants de la ciutat. Aquestes latrines no separaven els diferents seients. Sembla que els romans no tenien problemes per fer de ventre i dipositar les tifes a la latrina mentre parlaven cara a cara.

Entradas relacionadas: