Urbanisme i Fundació de la Ciutat Romana: De Barcino al Fòrum

Principis de l'Urbanisme Romà

De vegades, quan els romans conquerien un territori, s'establien en ciutats que ja existien i les adaptaven a la seva forma de viure. Tanmateix, el més habitual era construir ciutats de nova planta, generalment a prop dels nuclis habitats pels indígenes. Acostumaven a situar-les a la plana en comptes de dalt dels turons, com la majoria de les ciutats dels ibers, per als quals la defensa constituïa una obsessió. Les colònies romanes noves eren edificades i pensades seguint el model de Roma.

Condicions per a la Fundació de Noves Ciutats

Per bastir la ciutat, els romans escollien llocs que havien de complir un seguit de condicions:

• Estar envoltats de camps de cultiu.
• Disposar d'un bon abastiment d'aigua.
• Tenir terrenys fàcilment drenables per evitar inundacions i malalties.
• Gaudir de bones condicions climàtiques.
• Estar ben comunicats.

Quan es va fundar Barcino, es va tenir en compte la situació, al mig de la plana que hi ha entre els rius Besòs i Llobregat; el fet de poder portar aigua potable des del Besòs i des de la serra de Collserola, i la proximitat de la Via Augusta.

El Disseny de la Ciutat: Cardo i Decumanus

Les ciutats de nova creació seguien un disseny rectangular dividit per dos carrers perpendiculars: el cardo maximus i el decumanus maximus. Els traçats rectilinis de les vies principals servien de referència per a la divisió racional del territori cultivable dels voltants.

La Centuriació i els Gromatici

Es delimitaven quadrícules de camp conreable d'unes 50 hectàrees, que pertanyien a un, a dos o a més propietaris. Aquesta operació era duta a terme per tècnics especialitzats, els gromatici, que usaven un instrument anomenat groma. Es feia una placa de bronze de la zona dividida i, mentre una còpia quedava in situ, una altra era enviada a Roma. Aquests territoris s'anomenaven centuriatio quan eren assignats als colons enviats als territoris conquerits.

A partir de l'encreuament dels dos carrers principals, es traçaven els altres en paral·lel, seguint l'anomenat disseny hipodàmic.

Tot i així, les muralles d'algunes ciutats seguien sovint un traçat irregular perquè s'adaptaven a les condicions del terreny. A les ciutats de nova planta es pot veure clarament la predilecció dels romans per la simetria i la simplicitat del traçat, en contraposició amb l'urbanisme de la ciutat de Roma, que havia crescut de manera desordenada.

El Ritual de Fundació

El ritual que seguien els romans quan fundaven les ciutats constava de tres fases:

1. La inauguratio: Era la consulta als déus abans de fundar la ciutat.
2. La limitatio: Consistia a traçar un solc amb l’arada que arrossegaven una vedella i un brau blancs junyits. Quan arribaven on havia de ser la porta, aixecaven l’arada i no s’hi feia solc, per traçar la línia que seguiria la muralla al voltant del centre que havia marcat el gromàtic. Assenyalaven nord-sud i est-oest d’acord amb l’òrbita del Sol, que eren les orientacions dels carrers principals (el cardo maximus i el decumanus maximus).
3. Finalment tenia lloc la consecratio: Cerimònia en què s'oferia un sacrifici.

Les Àrees de la Ciutat Romana

En qualsevol ciutat romana distingim tres parts:

• L'àrea privada: Habitatges de tota mena amb cases unifamiliars (domus) i edificis de pisos (insulae).
• L'àrea religiosa: Temples.
• L'àrea pública: Dedicada a satisfer les necessitats dels ciutadans.

L'Àrea Pública: El Fòrum i la Basílica

En l’encreuament del cardo maximus i el decumanus maximus, el centre a partir del qual es traçava la xarxa viària, hi havia el Fòrum. Era un lloc important per als romans.

El Fòrum de Pompeia

Era un rectangle de costats llargs envoltats per un pòrtic de dos pisos. A un extrem, hi havia el temple principal i a l’altre, la cúria i els edificis dels magistrats de la ciutat. A les bandes hi havia la basílica i altres edificis.

Sovint a l'entrada del Fòrum hi havia arcs de triomf, s’hi col·locaven estàtues de personatges importants damunt de pedestals, columnes honorífiques, tribunes per als oradors... Aquesta era la veritable zona de comerç, d’intercanvi, d’administració de justícia i de conversa.

Els magistrats (administradors de la justícia) instal·laven el seu tribunal al Fòrum, però els dies de mal temps es traslladaven a la Basílica, on van fixar la seu. La basílica era un edifici allargat, estava dividit en naus per fileres de columnes, amb un absis circular a un extrem. El cristianisme al segle IV va adoptar l'edifici com a temple.