Universals Ludomotors de Parlebas i Teories del Joc

Universals Ludomotors de Parlebas

Parlebas va establir 7 universals ludomotors a part del CAI:

1) Xarxa de comunicació motriu:

• Xarxa 1: 1 equip / 1 jugador
• Xarxa 2: 2 equips / 2 jugadors
• Xarxa 3: + 2 equips

Exclusiva-estable: mateixos Companys (C) i Adversaris (A) tot el temps.

Exclusiva-inestable: diferents C i A depenent del moment.

Ambivalent: incertesa. Estables: mateixos C i A. Inestables: diferents C i A.

2) Xarxa d'interacció de marca (aconseguir punt):

• Antagònia (oposició).
• Cooperativa (cooperació).
• Mixta (cooperació-oposició).

3) Sistema de puntuació:

• Puntuació límit: arribar a una puntuació determinada (voleibol).
• Temps límit: acaba quan acaba el temps (bàsquet).
• Mixt: acaba quan s'arriba a la puntuació o quan s'acaba el temps (boxa).

4) Canvi de rol:

• Rol fix.
• Canvi de rol local: dins un mateix equip (per exemple, jugador passa a ser porter).
• Canvi de rol general:
  • a) Fluctuant: va canviant de rol tot el temps sense sentit (pilota asseguda).
  • b) Permutant: canviar de rol o de bàndol (pilla-pilla).
  • c) Convergent: canvi d'equip, s'afegeixen (la cadena).

Classificacions del Joc

A) Moreno Palos:

1. Locomoció
2. Llançament a distància
3. Llançament de precisió
4. Pilota i baló
5. De lluita
6. De força
7. Nàutics i aquàtics
8. Amb animals
9. De feina
10. No classificats

B) Garcia Serrano:

1. Atlètics i de força
2. De punteria
3. De pilota
4. Hípics
5. Amb animals

C) Callois:

1. AGON (Jocs competitius)
2. ALEA (Sort o atzar)
3. MIMICRY (Expressió o representació)
4. ILINX (Adrenalina)

D) Parlebas (CAI):

• C ---> Companys (Cooperatius)
• A ---> Adversaris (Oposició)
• I ---> Incertesa (Cooperació-oposició)

• Segons Callois, els jocs tenen 6 característiques bàsiques (segons afirmacions de Huizinga): Lliure / Separat / Incert / Improductiu / Reglamentat / Fictici
• Segons Huizinga, els jocs presenten les característiques de les 3 D's: Diversió / Descans / Desenvolupament (aprenentatge)

Concepte de Joc

És una situació motriu codificada, lúdica, desinteressada i espontània que té finalitat en si mateixa. A diferència dels esports, els jocs tenen regles modificables.

Un esport és una situació motriu física, reglada (regles estrictes) i institucionalitzada.

Dos tipus de situació motriu:

• Psicomotriu: sense necessitat de relacionar-se.
• Sociomotriu: en comunitat.

Teories del Joc

Praxeologia Motriu

Ciència de l'acció motriu (Parlebas).

Analitza la lògica interna, que es basa en participants, espai, temps i reglament, i analitza la lògica externa, que es basa en el context i l'entorn, recursos de l'entorn, rols socials i necessitats de la població.

• Joc autòcton: d'un lloc en concret i només allà.
• Joc popular: molta de la població ho practica, coneix o li agrada.
• Joc tradicional: almenys fa dues generacions que es practica.

5) Canvi de subrols:

Per exemple: Qui puja la pilota a bàsquet? El base, no s'espera que la pugi el pivot. Qui agafa rebots? El pivot, no s'espera que els agafi el base.

6) Codi gestèmic:

Per exemple: marca el que ha de fer un jugador fent gests (gestos en jugar, comunicació no verbal).

7) Codi praxèmic:

Accions o informació més difícil d'entendre sense fer cap gest.

Per exemple, quan un jugador de futbol corre amb la pilota per la línia de banda, el davanter que està dins l'àrea, espera que pengi la pilota.

Causes d'aparició del joc

Diferents teories:

• Spencer: eliminar energia supèrflua. (Teoria eficient)
• Hall: reviure situacions ancestrals.
• Gross: preparar-se per la vida adulta. (Teoria final)
• Freud: manifestar desitjos ocults.
• Piaget: adaptar-se al medi.
• Huizinga: difusió de la cultura d'un lloc. (Altres teories)