L'Univers, la Terra i el Sistema Solar: Origen i Composició
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,18 KB
L'Univers: Origen, Composició i Evolució
L'Univers és el conjunt de tota la matèria i energia que hi ha a l'espai. Està format per milers de milions de galàxies, cadascuna amb milions d'estels.
Composició de l'Univers
- Matèria normal visible: 0,4%
- Matèria normal no lluminosa: 3,6%
- Matèria fosca: 21%
- Energia fosca: 75%
Matèria Normal (4%)
Representa el 4% de l'univers i està formada per àtoms d'elements químics.
Matèria Fosca (21%)
Constitueix el 21% de l'univers. No es veu directament, se'n desconeix la composició i no emet ni llum ni radiació. Es considera que es comporta com una matèria comuna.
Energia Fosca (75%)
Suposa el 75% de l'univers. No se sap quina és la seva naturalesa, però actua de manera contrària a la força de la gravetat.
Origen de l'Univers: La Teoria del Big Bang
El 1948, George Gamow va proposar que l'univers es va crear després d'una gran explosió: el Big Bang. La matèria estava concentrada en una zona molt petita i, quan es va produir l'explosió, va sortir impulsada en totes direccions. Posteriorment, es va concentrar en estels i galàxies. Des de llavors, l'univers està en evolució constant.
Confirmació de la Teoria del Big Bang
La teoria no va ser acceptada fins que dos grans descobriments van aportar proves que la confirmaven:
La radiació de fons de microones còsmiques
Descoberta per Arno Penzias i Robert Wilson (1965). Mentre comprovaven un nou receptor de microones molt sensible, van recollir una radiació estranya que arribava com a microones a causa de l'expansió de l'univers, la qual cosa demostra que l'univers té un origen.
L'eco del Big Bang
La confirmació decisiva de la teoria va ser gràcies al satèl·lit COBE. Els científics van detectar pertorbacions de la radiació còsmica i, en analitzar-les, van confirmar la teoria del Big Bang.
L'Interior de la Terra i la Deriva Continental
Les ones sísmiques
Són originades per terratrèmols, travessen l'interior del planeta i modifiquen la seva direcció i velocitat segons els materials per on es propaguen.
Wegener i la teoria de la deriva continental
Alfred Wegener va afirmar que els continents s'havien desplaçat lentament fins a arribar a la seva posició actual. La majoria dels geòlegs de la seva època van rebutjar la idea. Tot i que no va encertar completament amb la seva teoria (ja que ell deia que els continents solcaven l'escorça), va ser la base per a la teoria de la tectònica de plaques.
Proves de la deriva dels continents
- Proves geogràfiques: Coincidència entre les formes dels diferents continents, com si fossin les peces d'un trencaclosques.
- Proves paleontològiques: Troballa de fòssils d'espècies idèntiques en continents actualment separats per oceans.
- Proves geològiques i tectòniques: Si unim els continents, els tipus de roca, la seva cronologia i les cadenes muntanyoses presenten continuïtat.
- Proves paleoclimàtiques: Existència d'indicis de climes passats molt diferents dels actuals en determinades zones.
El Sistema Solar: Formació i Evolució
Evolució dels estels
- Explota una supernova.
- L'explosió genera una ona de xoc.
- L'ona de xoc s'apropa a una nebulosa.
- L'ona de xoc comprimeix la nebulosa.
- Al centre de la nebulosa, les col·lisions augmenten i la temperatura s'eleva, alliberant energia i formant una nova estrella (com el Sol).
Evolució del Sistema Solar
La nebulosa es comprimeix, es col·lapsa i es transforma en un disc. El centre del disc està més calent i els elements més lleugers es desplacen cap a l'exterior. A cada zona del disc es va formant un planeta. També es creen planetes a les zones internes. El material que no s'ha convertit en planeta es converteix en satèl·lits.