L'Univers Simbòlic Humà: Llenguatge, Art, Religió i Ciència
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,15 KB
Un univers humanitzat
Ara toca parlar de com és la representació de la realitat. Els humans representen la realitat a partir de la utilització d'un univers simbòlic.
Dia a dia, vivim en el món dels símbols.
La màxima expressió de la representació i creació de símbols és el llenguatge.
Models de com sorgeix el llenguatge:
Model empirista (Skinner): Percepció dels estímuls externs, actitud passiva, imitació i repetició, creació o investigació.
Model racionalista (Chomsky): Processos organitzats amb idees i principis innats, actitud coneguda i activa, ús normal de la llengua, estructuració, requereix estimulació ambiental.
El fet de representar la realitat és un univers nou per als animals. No és una representació objectiva, perquè donem diferents sentits a la realitat. La simbologia és la reacció d'un món vist amb ulls humans.
Un univers humanitzat.
La simbologia és un aspecte de l'àmbit públic a nivell social.
Moltes de les informacions més importants en les nostres vides estan més relacionades amb l'automatisme (gestos i característiques innates de les persones).
Els signes sorgeixen en l'intercanvi d'informació. Aquests signes són convencionals.
El llenguatge no verbal comunica i dóna molta informació (tres àmbits):
-Kinèsia: Gestos i moviments del cos (mirada, somriure...).
-Proxèmica: Relacionat amb l'espai personal (més pròxim; més íntim).
-Paralingüística: Expressat en la veu (ritme, volum, silencis i timbres).
L'icona: Símbol amb intencionalitat comunicativa, és un símbol que representa a un altre amb aspecte de conveni, de pacte, o arbitrari.
Aquesta capacitat d'utilitzar símbols ens permet anar més enllà, és el que ens fa excepcionals als humans. Un univers no només és un univers humanitzat, sinó un univers que ens fa humans.
El que fa la llengua amb nosaltres.
La llengua ens modela, totes les cultures adquireixen un llenguatge.
Les paraules ens demostren un tipus de societat, i estem influenciats pel nostre entorn. Estem condicionats per l'ambient exterior.
El llenguatge pot tenir prejudicis (a vegades transmet una visió sexista o masclista). Hem de tenir cura dels prejudicis que transmeten les paraules, però també hem de tenir clar que, les paraules no poden amagar qualsevol realitat que no ens agradi.
En les llengües trobem el fonament de la nostra història i cultura.
El llenguatge manifesta la situació social que estem vivint.
La llengua pot ser transformadora del món; t'obliga a parlar amb aspectes igualitaris.
Formes simbòliques:
-Simbolisme artístic (representació de la realitat, expressió de sentiments).
-Simbolisme religiós (és sagrat i profà, mites i ritus).
-Simbolisme científic (amb contrastos, llenguatge formal o no formal).
Simbolisme artístic:
Trobem manifestacions culturals que poden ser qualificades d'artístiques amb una funció pràctica. Tipus d'art: Figuratiu i no figuratiu.
L'art és un sistema d'expressió que produeix sentiments. L'art també té un significat simbòlic que afavoreix la comunicació humana i contribueix al nostre desenvolupament com a persones.
Simbolisme religiós: Totes les cultures mostren a través de l'art una creença en la vida en el més enllà, un sentiment religiós.
Tenir consciència de la mort i el desig de fer-la comprensible és l'origen de tota experiència religiosa.
La religió es manifesta com a conjunt de rituals (pràctica o acció sagrada que intenta connectar amb la divinitat).
Amb la religió, el món es transforma i apareix per primera vegada donat de sentit, la realitat és comprensible i fins i tot previsible.
Característiques:
-Fet humà específic (propi de l'ésser humà).
-Realitat suprema (existència d'un Déu o divinitat).
-Sentit a l'existència (la religió configura el perquè de la vida).
Lo sagrat i lo profà són dos conceptes que tenen relació amb l'espai i el temps. Les coses sagrades són aquelles que manifesten algun poder extraordinari. Allò que és sagrat per a alguns, per a altres pot ser que no és més que un objecte profà.
Els símbols religiosos identifiquen i expressen els valors fonamentals per a un determinat grup de persones.
Simbolisme científic: Caracteritzat per la seva precisió i eficàcia.
El saber científic és un conjunt de conceptes que ens sorgeixen per interpretar el món.
Dos tipus de llenguatge:
Llenguatge formal: Basat més en els símbols (matemàtica i lògica). No empíric.
Llenguatge no formal: Representen magnituds reals (física, química i biologia). Forma empírica.