L'univers de Pere Calders: personatges, temes i motius

Característiques dels personatges de Pere Calders

Comenteu el sentit d’aquestes paraules i expliqueu a grans trets les característiques més importants d’aquests personatges: Calders ens presenta els seus personatges com a éssers plans, mancats de voluntat i desproveïts de capacitat de reacció davant els fets més extraordinaris, lligats sempre al seu particular codi de seguretats fora del qual apareixen com a criatures desvalgudes, immobilitzades en la perplexitat. La seva relació amb la realitat se’ns presenta com una relació inestable i plena d’incongruències, en la constant tensió entre la submissió a un codi d’interpretació materialista de la realitat i una impassible acceptació dels fenòmens més extraordinaris, sorprenents i inversemblants; condicions narratives necessàries per mostrar, d’una manera irònica i caricaturesca, l’absurd que hi ha latent en les formes més estereotipades del comportament humà.

Tipologies de la realitat caldersiana

Expliqueu a grans trets dues de les tipologies...:

1. La realització d’un desig impossible des d’un punt de vista racional: que situa els personatges davant una dimensió màgica de la realitat (ex.: Raspall).
2. La intervenció d’elements o éssers fantàstics: sovint trobem la intervenció directa en l’àmbit quotidià d’un element que actua al marge de la voluntat del personatge, fins i tot en contra de la seva voluntat (ex.: L’esperit guia).
3. L’esdeveniment espontani de fets extraordinaris en contradicció amb les lleis físiques o naturals: implica la transgressió de lleis físiques o naturals que, com a mínim, violenta els coneixements racionals sobre la naturalesa (ex.: Feblesa de caràcter).
4. Distorsió de les relacions lògiques dels esdeveniments: es produeix per la pura acumulació de casualitats, per un encadenament sense mida de causes i efectes (ex.: Un crim).

Motius recurrents en l’obra narrativa de Pere Calders

Fes la relació dels motius que apareixen amb certa regularitat en l’obra narrativa de Pere Calders: en tota l’obra narrativa de Calders apareixen amb certa regularitat alguns motius que caracteritzen alguna de les temàtiques:

• Les mans: en quatre contes, unes mans són els elements a través dels quals es produeix el trasbals en l’ordre quotidià dels personatges; les mans simbolitzen l’element màgic.
• La casa: és el motiu que millor simbolitza l’ordre estable de la realitat quotidiana.
• El viatge: viatjar suposa evadir-se, escapar-se d’una realitat estable.
• El circ, la fira i el teatre: el món màgic del circ, de les fires i el teatre, amb una funció evasiva semblant a la del viatge, és també un motiu usual en el món de Calders. Aquests escenaris tenen una doble funció: emmarquen el distanciament de la realitat immediata a través dels sentiments i serveixen per subratllar més clarament la impossibilitat d’alliberar-se de la realitat mitjançant la fantasia.
• Els promesos: és el tema del festeig o del compromís; a través de la paròdia d’aquestes relacions formals, posa de manifest la inconsciència de les aparentment segures conductes socials.
• El crim: l’autor fa aparèixer sovint crims, accions violentes o fets clarament delictius segons la moral convencional, justificats com a via de sortida del cercle aclaparador d’una realitat extremament codificada. És humor negre, afable i inofensiu.