L'Univers: Composició, Origen i Evolució

Enviado por Chuletator online y clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,34 KB

Què és l'Univers?

L'univers o cosmos és el conjunt de tota la matèria i energia existent i l'espai en què es troben. L'univers observable és la part que podem observar o deduir.

Antiguitat de l'Univers

S'ha calculat que l'Univers té una antiguitat de 13.700 milions d'anys.

Dimensions de l'Univers

Per mesurar-lo fem servir la unitat any llum, que correspon a l'espai recorregut per la llum en un any. La velocitat de la llum és de 300.000 km/s. Per arribar des de la Terra a l'extrem de l'univers observable caldrien 46.500 milions d'anys.

Composició de l'Univers

Està constituït per un 73% d'energia fosca, 23% de matèria fosca i 4% d'àtoms que componen la matèria observable.

  • Energia fosca: és similar a l'energia gravitatòria, però de sentit contrari, ja que provoca la repulsió entre partícules.
  • Matèria fosca: no pot ser observada pel fet que no emet ni reflecteix prou radiació electromagnètica i no se sap quina composició té.

Estructura de l'Univers

Format per nebuloses (cúmuls de pols còsmica d'aspecte difús) i galàxies (cúmuls d'estrelles i de pols còsmica que es mouen juntes per l'espai).

Teories sobre l'Origen de l'Univers

Teoria de l'Estat Estacionari

Segons aquesta teoria, l'univers és uniforme en tot l'espai i no varia en el temps. Encara que s'expandeix, la densitat de l'univers es manté constant gràcies a què contínuament es crea matèria nova.

Les Radiofonts Celestes

Galàxies o nebuloses que emeten ones de ràdio. Per detectar-les es fan servir radiotelescopis. L'astrònom M. Ryle va publicar el primer catàleg de radiofonts on s'observen les galàxies més properes (que emeten més radiacions) i a partir dels 3.000 milions d'anys llum de distància es redueix el nombre de radiofonts. Això no contradiu la teoria del Big Bang, però sí la de l'estat estacionari.

Els Quàsars

L'astrònom M. Schmidt va comprovar que el que es pensava que eren radiofonts a punts molt petits en realitat eren galàxies que es trobaven a 2.000-4.000 milions d'anys llum de distància i s'allunyaven a una velocitat enorme. Això contradiu la idea que l'univers no varia amb el temps.

Proporció d'Àtoms d'Hidrogen i Heli

La teoria del Big Bang diu que quan hi va haver la gran explosió, l'energia va començar a transformar-se en matèria. Als 3 minuts van aparèixer l'heli i l'hidrogen: 75% hidrogen i 25% heli. Això confirma la teoria del Big Bang.

La Radiació de Fons

Segons la teoria del Big Bang, la temperatura en el moment de l'explosió era molt elevada (3.000 milions de graus), però després hi va haver un refredament (inferior a -267 °C). A aquesta temperatura, les radiacions són pràcticament indetectables. La radiació de fons és la radiació molt feble que van detectar R. Wilson i A. Penzias. Aquesta radiació seria el ressò de la gran explosió, però l'estat estacionari no explica aquesta radiació.

Per què el Cel és Blau?

La llum té diverses longituds d'ona. Les ones de longitud llarga no es desvien a l'atmosfera, però les de llum curta sí. La llum blava és de longitud curta i, en entrar a l'atmosfera, es desvia. Per això veiem el cel de color blau. Per la nit, a una part de la Terra no li toca la llum i per això el cel es veu de color negre.

Formació de la Terra

El sistema solar es va formar a partir d'una nebulosa giratòria:

  1. La gran nebulosa va patir un procés de contracció. A causa de la força giratòria, la massa va agafar forma de disc.
  2. Gran part de la matèria es va anar condensant al centre del disc i va originar una estrella.
  3. Al voltant del Sol es van anar condensant petites masses materials que van formar els diferents planetes que componen el sistema solar.
Tots els planetes del sistema solar van continuar girant al voltant del Sol en el mateix sentit que la nebulosa. La Terra es va formar fa uns 4.500 milions d'anys a partir d'una massa incandescent. A mesura que aquesta massa inicial es va anar refredant, la Terra es va estructurar per capes: atmosfera, hidrosfera, escorça, mantell i nucli.

Entradas relacionadas: