Unitats Morfoestructurals i Tipus de Relleu a Espanya: Guia Completa

Tipus d'Unitats Morfoestructurals

Sòcol: Són planes o altiplans formats a l'era primària. Els materials predominants són roques silícies, molt rígides i que es fracturen. Són relleus horitzontals i ocupen la meitat occidental de la península.

Massissos antics: Muntanyes formades a l'era terciària, presenten formes arrodonides i són molt rígides. Exemples: Massís Galaic i part occidental de la Serralada Cantàbrica.

Serralades intermèdies/Serralades alpines: Elevacions muntanyoses formades a l'era terciària pel plegament de materials sedimentaris bàsicament calcaris. Roques plàstiques i relleu jove.

Conques sedimentàries: Zones enfonsades formades a l'era terciària que es van reblir amb sediments argilosos i calcaris. Roques blanes.

El Rocam i els Tipus de Relleus

Àrea silícia:

1. Integrada per roques antigues de les eres precambriana i primària.
2. Localització: part occidental de la Serralada Cantàbrica, el Sistema Central, les Muntanyes de Toledo i Sierra Morena.
3. La roca predominant és el granit.
4. Experimenta un tipus d'alteració: diòclasis o fractures.
5. Si el granit s'altera a partir de la diòclasis, en les àrees elevades es formen crestes agudes, escarpades, dentades i tarteres. En àrees menys elevades: diòclasis paral·lela forma doms, diòclasis perpendicular forma roquissars.

Àrea calcària:

1. Localització: forma de Z invertida, des del Pirineu oriental fins a la part occidental de la Serralada Cantàbrica i els sistemes Ibèric i Bètic.
2. Són materials marins de l'era secundària, plegats amb l'orogènesi alpina.
3. La roca predominant és la calcària.
4. Formen modelats càrstics per la dissolució de la roca calcària per l'aigua.
5. Característiques: rasclers, gorges, poljes, dolines, avencs.

Àrea argilosa:

1. Localització: a les conques dels rius i les planes litorals.
2. Es formen durant l'era terciària i quaternària.
3. Destaquen 2 tipus: campiñas i xaragalls.

Àrea volcànica:

1. Localització: a les Illes Canàries, Cap de Gata i Camps de Calatrava.

Meseta: Unitat central i principal del relleu de la Península, entre 600 i 800 m d'altitud, relativament alta i plana. És la resta d'un antic massís sorgit a l'orogènesi herciniana de l'era primària. Va ser arrasada per l'erosió i a l'era terciària va ser deformada i destruïda en gran part per l'orogènesi alpina, que va fer sorgir les serralades interiors, les conques sedimentàries interiors i les vores muntanyoses. Es tracta d'una planura o altiplà, envoltada per muntanyes i dividida en dues pel Sistema Central: Submeseta Nord i Submeseta Sud; aquesta darrera accidentada per les Muntanyes de Toledo que la separa en dos altiplans, el del Tajo i el del Guadiana. Es troba inclinada cap a l'Atlàntic. El tret climàtic que la caracteritza és la seva continentalitat, conseqüència de l'altitud, aïllament dels vents humits i suavitzadors de l'oceà.

Falla: Ruptura de l'escorça terrestre amb separació dels blocs fracturats a causa de forces tectòniques horitzontals o verticals. El bloc que queda aixecat rep el nom de horst i el bloc que queda enfonsat, fossa tectònica.

Plec: Deformació dels estrats geològics en forma d'ondulacions, que resulta d'una pressió tectònica.

Glacialisme: Procés que va afectar a les serralades més elevades durant l'època quaternària (Serralada Cantàbrica, Sistema Central, Sistema Ibèric, Sierra Nevada) i que va suposar l'aparició de les glaceres de circ i les glaceres de vall.