Unitats Estructurals de la Península Ibèrica i Canàries

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología

Escrito el 7 de Agosto de 2025 en catalán con un tamaño de 5,21 KB

Punt calent al marge de la placa continental africana.
Tres falles directrius: Palma-Tenerife-Gran Canària, Hierro-Gomera-Tenerife i Lanzarote-Fuerteventura.
La placa del Magreb contacta amb la resta d’Àfrica a l’Atles.
El Teide (3.718 m), amb base submarina a -3.500 m.
Las Cañadas, caldera d'enfonsament (el Teide s'eleva 1.700 m per sobre d'ella).
Intensa erosió: remuntant a la Caldera de Taburiente; barrancs (La Gomera).
Morfologia de detall: colades pahoehoe i caòtiques o de malpaís; tubs o galeries de lava (jameos); dics realçats per erosió diferencial (roques).
Erupcions històriques: Garachico (1706), Timanfaya (Lanzarote, 1730-36), Teneguía (La Palma, 1971).

Peneplana aixecada, amb cims amplis i plans, i fort encaixament dels rius.
Estil tectònic de blocs: horsts i fosses tectòniques reblertes de sediments terciaris (Bierzo, Monforte, As Pontes de García Rodríguez...).
Exemple de perfil: ries/esglaó Santiago/dorsal gallega/Terra Chá/Ancares/Bierzo/Montes de León (Teleno, 2.188 m).

L’escurçament cortical (14 km) que produeix l’engrossiment vertical del Sistema Central.
Asimetria dels vessants Nord i Sud i de l'erosió fluvial.
Horsts (Sierra de Béjar) i fosses tectòniques (Alagón, única gran obertura perpendicular; Lozoya, Tormes-Alberche, Jerte).
Peneplanes culminants (Gredos, 2.592 m).
Domini del granit: recordar la morfologia pròpia del granit.

Pirineu Axial (Aneto, 3.404 m) / Serres Interiors / Depressió Mitjana / Serres Exteriors.
Relleu de blocs al Pirineu Oriental: Cerdanya, Sistema Transversal, vulcanisme.
Recordar la morfologia pròpia del relleu glacial.

Escurçament de l’escorça al Sistema Ibèric: 15-38 km.
Branca aragonesa (Nord) i branca castellana (Sud).
Nuclis de Paleozoic en horsts: Moncayo (2.313 m) i Demanda.
Les grans unitats es basen en les fractures del sòcol.
Fosses tectòniques cobertes de sediments terciaris detrítics: fossa de Calatayud-Teruel o del Jiloca.
Relleu de tipus mixt: dom-horst (Javalambre), joc de fosses tectòniques i horsts (Maestrat).
Importància del paisatge càrstic: Cuenca, polje de Vistabella.

Conjunt molt dispers i fragmentat per depressions que faciliten les comunicacions.
S'hi distingeixen tres zones i dues depressions internes:
Bètica en sentit estricte (o Penibètica, un nom més geogràfic que tectònic). Interna (axial), litoral: de Gibraltar a Cartagena. Roques del Paleozoic. Sierra Nevada, amb 80 km d'amplada (Mulhacén, 3.481 m). Escassa incisió glacial.
Depressió margosa intrabètica: hoyas de Guadix-Baza, Vega de Granada...
Subbètic: de Cadis a Alacant; roques sedimentàries (Torcal de Antequera, polje de Zafarraya).
Prebètic: relleu plegat, de Jaén al Cap de la Nau (Cazorla, Segura, Aitana) i Mallorca-Eivissa (Menorca té un sòcol paleozoic similar al de la Serralada Catalana). El tram central (Manxa-Múrcia) amb relleu força obert, amb importants diapirs. Capbussament dels plecs cap al NW.
Corredor de les Bètiques Orientals d'Alacant-Múrcia-Lorca.

Conques sedimentàries de la Meseta, Depressió del Guadalquivir, Depressió de l’Ebre.
Materials sedimentaris tous del Terciari.
Relleu tabular.
Endorreisme (veure mapa de zones endorreiques).
Páramos calcaris, més abundants a l'est de la Meseta (Alcarria).
Campiñas argiloses (La Manxa, Guadalquivir).
A la Depressió del Guadalquivir, predomini de sedimentació marina.
A la Depressió de l'Ebre: diapirs de la Catalunya Central i de Navarra.
Rañas: mantells d'arrossegalls en amples cons al·luvials (solifluxió laminar o sheet flood).
Glacis al peu de vessants en clima fred i sec.

Etiquetas: