Unitat didactica activitats habits a escola bressol

2. ACTIVITATS RELACIONADES AMB EL DES. AFECTIU

2.1 - La programació de recursos i activitats:

Totes les activitats es fonamenten en la relació afectiva, per tant, en programar-les s'hauran de precisar quins són els components relacionats amb el desenvolupament afectiu que s'hi treballaran.

Cal tenir en compte que com totes les activitats estan planificades amb una intencionalitat, a l'hora de redactar-ne els objectius hauran d'aparèixer aquells que estan relacionats amb l'afectivitat i les emocions i, com a conseqüèncie, també apareixeran en els indicadors de l'avaluació.

Les activitats de vida diària:

Es tracta de totes les activitats que estan destinades a la satisfacció de les necessitats bàsiques i a l'adquisició i consolidació d'hàbits d'autonomia, hi haurà un component afectiu que serà imprescindible perquè la intervenció es desenvolupi d'una bona forma.

- Els moments de canviar bolquers o donar el biberó són espais privilegiats en els quals els components afectius són determinants.

Les activitats de joc:

En el joc, l'afectivitat i les emocions són fonamentals.

– En el joc sensoriomotor, l'afectivitat de la persona que cuida el nadó ja li donarà

confiança i contribuirà al seu desenvolupament.

– El joc simbòlic constitueix un espai propici per a l'assaig d'emocions pròpies i

alienes.

2.2 - Activitats que prioritzen el component afectiu:

L'afectivitat i les emocions també es poden treballar de manera prioritària mitjançant el plantejament d'activitats específiques amb aquesta finalitat o intenció.

– Normalment, per la majoria d'activitats, caldrà que els infants siguin majors de 2 o 3

anys.

– Poden plantejar-se dinàmiques orientades a facilitar l'expressió d'emocions o a

enfortir el contacte afectiu entre els infants.

3. INTERVENCIÓ EN EL PERÍODE D'INTERVENCIÓ

El període d’adaptació és l’espai de temps que transcorre des que es produeix la incorporació del nen o la nena al centre fins que s’hi troba plenament integrat.

– En ell es pretén que l'infant es familiaritzi amb l'escola, prengui contacte amb els seus companys i companyes i adquireixi confiança amb els adults del centre.

– És una fase molt important, ja que la majoria d'incorporacions d'infants que es

troben en el període on el vincle d'aferrament està definit (6 – 18 mesos).

3.1 - Com afrontar el període d'adaptació:

Hem de tenir clar que hi ha d'haver-hi comunicació entre els 3 protagonistes: l'infant, la família i els educadors.

– L'infant és important que conegui l'entorn i adquireixi confiança en les persones que

s'ocuparan de la seva atenció a l'escola.

· Pot ser un procés molt difícil, ja que pocs d'ells s'han separat de les persones que els cuiden i, per tant, passaran d'una atenció individualitzada a haver de compartir amb altres infants la dedicació de les educadores i educadors.

– La família ha de tenir confiança en els educadors i educadores que s'ocupin del

seu fill o filla i assumir una certa capacitat de separació.

– Els educadors i educadores han de saber el coneixement de cadascún dels nens i

nenes: hàbits de menjar i dormir, les seves necessitats i reaccions davant la dificultat i frustració, ...

3.2 - Com programar el període d'adaptació:

Abans de començar el curs, es faràn unes reunions grupals (perque els infants coneixin els seus futurs companys i companyes, l'entorn,...) i també individualitzades.

En les individualitzades, els infants poden conèixer a la persona adulta que estarà amb ell a l'escola durant tot el curs, podràn observar l'entorn i així es familiaritzi amb ell. Serà un moment on els educadors i les educadores podràn observar com actua l'infant i preguntar a la família per ell/a, i així estar informats.

Seqüència d'actuacions:

– Berenar a l’escola del grup d’infants amb les famílies uns dies abans de començar

el curs. Així,

· L'infant coneix l’espai, la seva classe, el pati i els que seran els seus companys.

· A ls pares també els serveix per anar adquirint confiança i perdent por.

· A ls educadors els permet observar diferents reaccions dels infants i les respostes de les famílies davant de possibles conflictes.

– Acompanyament inicial. Una vegada comença el curs, els primers dies la mare o

el pare acompanyen la seva filla o fill a l’aula i s’hi poden quedar amb ell durant tota l’estona.

· La durada d’aquest acompanyament inicial pot variar, però acostuma a ser d’una hora aproximadament.

· Els primers dies els nens i nenes no es queden a dinar.

– Acompanyament esporàdic. Al cap d’uns dies, la mare o el pare, quan acompanyi

el seu fill, es podrà quedar una estona amb ell, però després se n’acomiadarà i se n’anirà.

· És important destacar que mai se n’ha d’anar sense acomiadar-se’n, sense aprofitar que estigui distret/a per evitar que agafi desconfiança i por.

· Tampoc s’hauran de prolongar els comiats ni dramatitzar-los, per no contribuir a fer que la separació sigui més angoixant.

· El nen o la nena ja es pot estar al centre un parell o tres d’hores, però encara no s’hi queda a dinar.

– Adaptació completa. Una vegada s’ha normalitzat el procés, els infants ja es

quedaran a dinar i a dormir i, finalment, s’estaran a l’escola durant tota la jornada.

Cap el mes de Novembre, es farà una reuníó general amb les famílies, on s'explicarà com s'ha desenvolupat el procés d'adaptació dels infants del grup, quines han sigut les possibles dificultats i quin tipus d'activitats s'han dut a terme al llarg del dia.

Els pares han de tenir en compte que durant els primers dies estaran a l'aula i li hauran d'actuar amb naturalitat i explicar-li que s'haurà de quedar a l'escola, jugant amb els seus amics i amigues, mentres ells marxen a treballar. I que s'ho passaran molt bé.

Dificultats en el procés d'adaptació:

– Impossibilitat de dur a terme la seqüència d’adaptació que el nen o nena necessita,

perquè existeixen motius laborals que ho impedeixen.

· Passa quan els pares treballen i no hi ha cap familiar proper que pugui fer-ho.

· Els moments de separació seran més engoixants per les dues parts.

· El procés d’adaptació haurà de ser seguit amb una atenció especial per part de les educadores i educadors.

– Que la nena o el nen es posi malalt durant el període d’adaptació.

· Suposa una interrupció brusca del procés i es perden els avenços que s’havien assolit.

· Implica iniciar de nou el procés d’adaptació quan l'infant s'incorpora.

– Que la mateixa família dificulti l’adaptació.

· Succeeix quan la família no confia prou en el centre ni en les persones responsables, la qual cosa entorpeix la separació.

· És la mateixa família la que té dificultats per adaptar-se al canvi i a la separació, i es nega a acceptar que la seva filla o fill pugui estar tranquil sense ells.

– Que la mare o el pare es prenguin lliçències que no els corresponen en

l’acompanyament durant el període d’adaptació.

· És important que durant el període d'adptació cadascú assumeixi el rol que li correspon.

– Incorporacions a mig curs.

· Les circumstàncies de l’infant que s’incorpora al centre poden ser molt diverses: és possible que ja assistís a una altra escola, que mai hi hagi assistit, que hagi estat adoptat recentment o que procedeixi de la immigració.

· Sempre es tindrà en compte la necessitat d’un període d’adaptació, període que serà més o menys prolongat en funció de la situació concreta del nou alumne o alumna.

S'ha de tenir en compte que cada infant té un ritme propi d'adaptació. Per tant, el procés d'adaptació pot durar tant uns dies, com una setmana, un mes o fins i tot un trimestre o més.

L'adaptació en el canvi de cicle:

També és un procès important, ja que molts infants, als 3 anys, comencen el segon cicle en una escola on hi ha nens i nenes més grans.

Per tant, es trenca el vincle afectiu amb l'escola bressol i amb la seva educadora, i passan de ser els més grans de l'escola a ser els més petits.

Una bona manera de fer-ho, es portant els infants a fer una petita visita a l'escola. D'aquesta manera coneixerant el nou entorn.

És important recordar que poder complir amb una adaptació flexible i a mesura de cada infant, permet que el vincle amb els educadors s'estableixi de forma adequada.

Desenvolupament Socioafectiu_NF2 (UF1)

3.3 - Quan els pares se'n van:

Està clar que la separació amb els pares és un moment dur, per això, els educadors i educadores hauràn de tenir en compte si l'infant ja ha estat anteriorment en una escola o si és la primera vegada:

Ja han estat en una escola:

– La majoria de casos l’adaptació és més fàcil i ràpidament s’incorporaran a unes

rutines que ja coneixen.

– De manera autònoma, buscaran les joguines i les propostes dels racons de joc, i es

relacionaran amb els seus iguals i les seves educadores de forma relaxada i tranquil·la.

Nous:

– Durant el període d’adaptació les educadores i educadors els acompanyen, s’estan

amb ells consolant-los si fa falta, fent-los abraçadés i festes, i cantant molt.

– Durant una gran part del temps es practiquen jocs de falda i, a mesura que es van

sentint més segurs i confiats, es podran anar apartant de les seves educadores per explorar l’espai i els jocs de l’aula i del pati.

– El més prioritari és l’acolliment i l’acompanyament dels infants.

– Es poden planificar activitats diverses però es duran a terme en funció de l’estat

afectiu dels infants ja que el principal és el seu benestar i en certs moments serà més oportú deixar-les per a un altre dia.

– Respecte a aquells infants que se senten més angoixats, cal abraçar-los i consolar-

los si ho necessiten, però evitant crear un excés de dependència per afavorir-ne la integració.