Unions Intercel·lulars: Tipus, Estructura i Funció Cel·lular

Unions Intercel·lulars

Les unions intercel·lulars són regions especialitzades de la membrana plasmàtica (m.p.) que permeten a les cèl·lules adjacents d’un teixit unir-se entre si o intercanviar petites molècules.

1. Unions Comunicants

Existeix un petit espai intercel·lular (les membranes no arriben a tocar-se) i permeten el pas de petites molècules entre elles.

Sinapsis Químiques

• Es donen entre dues neurones separades per una esquerda sinàptica.
• La neurona presinàptica allibera per exocitosi els neurotransmissors, que arriben a la neurona postsinàptica.

Unions en Fenedura o Tipus Gap

• La fenedura és més ampla i permet el pas de molècules més grans.
• La unió es realitza mitjançant connexons (estructures cilíndriques transmembranals formades per proteïnes: connexina).
• Cada connexó consta d’un tub fi format per sis proteïnes que travessen la m.p. i s’uneixen a un altre connexó de la cèl·lula contigua.
• Funció: Comunicar ambdós citoplasmes i permetre el pas entre ells d’ions i petites molècules hidrosolubles (nucleòtids, monosacàrids, aminoàcids…).
• Exemple: Cèl·lules musculars.

2. Unions Estretes, Hermètiques o Íntimes

• No deixen espai intercel·lular i no permeten el pas de substàncies entre cèl·lules.
• Formades per proteïnes transmembranoses que es disposen formant fileres que solden les membranes plasmàtiques entre si.
• Zònula: Tancament continu al voltant de la cèl·lula.
• Estan reforçades per la unió a proteïnes filamentoses intracel·lulars del citoesquelet (microfilaments d’actina).
• Les cèl·lules del sistema immunològic sí poden travessar aquestes unions en ser capaces d’enviar un senyal específic que obre aquesta unió permetent-los el pas.

Exemples:

• Cèl·lules endotelials de vasos sanguinis.
• Enteròcits (epitelials de l’intestí).
• Hepatòcits (del fetge).

3. Unions Adherents, d’Ancoratge o Desmosomes

Unions d’adherència entre les cèl·lules que constitueixen un teixit. Uneixen cèl·lules però no impedeixen el pas de substàncies per l’espai intercel·lular.

• Presenten dues estructures discoïdals, anomenades plaques, una en cada cèl·lula, unides per proteïnes transmembrana.
• Cada placa es troba unida al citoesquelet per una xarxa de filaments de queratina.
• Es troben en teixits sotmesos a fortes tensions mecàniques, com: el múscul cardíac.

Tipus segons la superfície de contacte:

Desmosomes en Banda

• Formen una franja contínua al voltant de les cèl·lules.
• Hi intervenen molècules de cadherina que es connecten amb els filaments d'actina del citoesquelet mitjançant enllaços formats per proteïnes com les catenines.
• Localització: En cèl·lules epitelials de l'intestí prim.

Desmosomes Puntuals

• Formen punts de contacte entre les cèl·lules veïnes.
• Deixen un gran espai intercel·lular, d’uns 200 Å.
• La cara interna de cada membrana presenta una estructura laminar $\rightarrow$ placa desmosomal, que interacciona amb filaments de queratina del citosquelet. D'altra banda, parteixen proteïnes que s'uneixen a les procedents de la placa desmosòmica de la cèl·lula contigua.
• Localització: En epitelis, per sota dels desmosomes en banda.

Hemidesmosomes

• Uneixen la superfície basal de les cèl·lules epitelials amb les del teixit conjuntiu subjacent.
• Tenen l’estructura de $\frac{1}{2}$ desmosoma.
• Tenen una estructura que es correspon amb la meitat de la d'un desmosoma, un reforç de la membrana formant la placa desmosòmica i microfilaments del citoesquelet ancorades a ella.
• Localització: Entre cèl·lules epitelials i matriu extracel·lular sobre la qual es recolza.