Unió Terra-Edifici: Fonaments i Replanteig

La Unió Terra-Edifici

Classificació del Terreny

Bàsicament, podem qualificar el terreny com a:

• Roques: Terrenys molt durs i indeformables sota les càrregues habituals dels edificis. Gairebé no cal fer fonaments; només cal picar per tal de tenir un pla horitzontal on arrencar els murs o parets. Evidentment, entre els inconvenients més grans hi ha la dificultat d'excavació (no es poden fer soterranis).
• Sòls: La resta de terrenys, no tan durs i deformables. En aquests casos cal fer fonaments. En edificacions senzilles antigues, era comú començar els murs a una certa profunditat, estalviant-se qualsevol tipus de fonament, però això donava lloc a problemes d'humitats per capil·laritat i, de vegades, a assentaments excessius. Dins d'aquesta categoria, trobem:
  • Argila: Material coherent (la cohesió és una propietat dels materials granulars que fa que es comportin com un sòlid) i impermeable. Format per uns grans microscòpics, del mateix ordre que les molècules que el conformen. La cohesió prové de la mida petita del gra, que fa que les forces intermoleculars siguin del mateix ordre que les gravitatòries. Ara bé, quan es mulla, perd cohesió i es torna deformable i tou.
  • Llims: Terrenys de grans més grossos que els de l'argila, però encara microscòpics. Ja no hi intervenen forces intermoleculars i, per tant, manquen de cohesió. Quan es mullen, perden la poca resistència que tenen, per la qual cosa no són aptes per construir-hi a sobre. Cal rebutjar com a terrenys de fonamentació els sòls formats majoritàriament per llims.
  • Sorra i grava: La sorra és un terreny de grans petits però visibles a simple vista. És un terreny porós, permeable, però amb una resistència a la compressió que no es veu afectada per la humitat. És un bon terreny per a fonamentar, sempre que estiguem segurs que no hi haurà esvorancs o esllavissaments produïts pel moviment de les partícules arrossegades per corrents d'aigua.

Replanteig

• Neteja del solar: No es tracta només de treure les escombraries o abocaments, sinó també la capa de terra vegetal en contacte amb l'aire.
• Replanteig general: Replanteig previ que permet dur a terme els treballs a cel obert: rebaixos, terraplens, excavacions, compactacions, etc.
• Replanteig de l'edifici: Consisteix a replantejar els fonaments i les excavacions dels soterranis.

Fonaments: Tipologia

• Superficials:
  • Sabates (contínues sota mur, aïllades sota pilar, combinades sota més d'un pilar, excèntriques en mitgeres).
  • Bigues de fonamentació.
  • Lloses de fonamentació.
• Profunds:
  • Pilots.
  • Pantalles de fonamentació.
  • Elements de trava.

Tancaments Inferiors

• Solera: Multicapa (perímetre, superfície, interior o exterior).
• Sostre sanitari: Estructura entre el terreny i la planta baixa, executada des de dalt.
• Ventilació: Per eliminar humitat saturada i gasos nocius (important controlar la temperatura a l'hivern).
• Mur de contenció:
  • Accions: Empentes i humitat.
  • Exteriors: De gravetat i de flexió.
  • Soterrani: Formigó armat.