Unió Europea: orígens, tractats, institucions i dret comunitari

Orígens i objectius

Orígens i objectius: La Unió Europea (UE) és una organització internacional que va néixer amb la intenció d'acabar amb els freqüents conflictes entre els diferents estats europeus que havien culminat amb la Segona Guerra Mundial. La UE està integrada per 27 països, que a través d'institucions comunes (Parlament Europeu, el Consell i la Comissió) prenen decisions conjuntes.

Països membres i ampliacions

Ampliacions (any i països):

• 1952: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i Països Baixos
• 1973: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit
• 1981: Grècia
• 1986: Espanya i Portugal
• 1995: Àustria, Finlàndia i Suècia
• 2004: Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia i República Txeca
• 2007: Bulgària i Romania

Tractats i acords

Tractats i acords: La organització i composició de la UE s'ha anat consolidant amb la signatura de diferents tractats i acords.

Tractats constitutius

Tractats constitutius: acords a través dels quals es va crear la UE i diferents comunitats europees:

• Tractat CECA: Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer.
• Tractat CEE: Tractat Constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea.
• Tractat EURATOM: Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica.
• Tractat de la UE (Tractat de Maastricht): els governs dels estats membres acorden treballar junts en matèria de política exterior i seguretat comuna i en l'àmbit de la justícia i els assumptes d'interior.

Tractats modificatius

Tractats modificatius: els tractats es modifiquen en cas d'adhesió de nous estats i també per reformar les institucions de la UE. Entre ells destaquen: l'Acta Unica Europea; el Tractat d'Amsterdam; el Tractat de Niça; el Projecte de Tractat Constitucional; i el Tractat de Lisboa.

Símbols de la Unió

Símbols de la Unió:

• Bandera: cercle de 12 estrelles daurades sobre fons blau, simbolitza la unitat, la solidaritat i l'harmonia entre els pobles d'Europa. El número 12 és tradicionalment el símbol de la perfecció i la unitat.
• Himne: "L'Oda a l'alegria", corresponent a la novena simfonia de Beethoven. Expressa els ideals de llibertat, pau i solidaritat que representa Europa.
• Dia d'Europa: el 9 de maig, per commemorar el discurs del 9 de maig de 1950 que va fer Robert Schuman en proposta de creació d'una Europa organitzada com a requisit necessari per mantenir la pau a Europa.
• Lema: Unida en la diversitat, significa que a la UE els ciutadans europeus treballen junts a favor de la pau i la prosperitat, reconeixent i valorant positivament la gran diversitat de cultures, tradicions, pobles i llengües d'Europa.
• Moneda: l'euro és la moneda que es fa servir en 19 països de la UE (zona euro) i la poden utilitzar aquells que l'han adoptat.

Dret comunitari: cabal comunitari

El Dret comunitari: cabal comunitari: Els tractats (tant constitutius com modificatius), les normes, les declaracions i les resolucions de la UE, els seus acords internacionals i les sentències dictades pel Tribunal de Justícia formen part del dret de la Unió. Tots els països candidats l'han d'acceptar abans de poder entrar a la UE i, a més, han de traslladar la normativa de la UE a la seva legislació nacional. Els estats membres han renunciat a part de la seva sobirania, atorgant a les institucions comunitàries el poder d'adoptar una legislació que preval sobre el dret nacional.

Aquesta legislació, també denominada dret derivat, és una de les fonts del dret comunitari, després dels tractats (dret primari) i dels acords internacionals.

Normes de la UE

• Reglament: és una norma d'abast general, completament obligatòria i directament aplicable en cada Estat membre.
• Directiva: norma comunitària que obliga a l'Estat destinatari a assolir els resultats marcats, deixant-li llibertat respecte de la forma i els mitjans per assolir-los.
• Decisió: obligatòria només per al destinatari. Mitjançant una decisió, les institucions poden exigir a un Estat membre o a un ciutadà de la Unió que actuï o deixi de fer-ho, atorgar-li drets i imposar-li obligacions.
• Recomanacions i dictàmens: són normes no vinculants que contenen suggeriments o explicacions relatives a l'aplicació de reglaments i directives.

Consell de la Unió Europea

Consell de la Unió Europea (CUE), abans anomenat Consell de Ministres, és el principal òrgan legislatiu i de presa de decisions en el si de la UE. Representa els governs dels estats membres. Missió: coordinar les polítiques econòmiques de la UE i la política exterior i de seguretat comuna. La presidència del Consell és rotatòria i cada país l'exerceix durant sis mesos. Té la seu a Brussel·les i els diferents estats membres hi estan representats per un ministre de cada govern nacional de la UE.

Consell Europeu

Consell Europeu, format pels caps d'Estat o de Govern dels estats membres. Missió: establir la política global de la UE i resoldre qüestions d'alt nivell. President és elegit pels membres del Consell i pot ocupar el càrrec un màxim de cinc anys. És un òrgan de caràcter eminentment polític, de forma que les seves competències consisteixen en donar a la UE els impulsos necessaris per al seu desenvolupament i definir les orientacions i les prioritats polítiques generals, sense exercir cap funció legislativa.

Parlament Europeu

Parlament Europeu, escollit de forma democràtica pels ciutadans de la Unió, és l'assemblea parlamentària i l'únic parlament plurinacional escollit per sufragi universal directe al món. Encara que intenta aparentar ser un valuós i democràtic òrgan de la UE, en realitat sol ser consultiu. Funcions: aprovar la legislació europea conjuntament amb el Consell; dur a terme el control democràtic de totes les institucions de la UE, i en especial de la Comissió; exercir la funció pressupostària de la UE (compartida amb el Consell), podent modificar les despeses i adoptar o rebutjar el pressupost en la seva totalitat; nomenar el Defensor del Poble Europeu; aprovar acords importants, com l'adhesió de nous estats membres i acords comercials; elegir el president de la Comissió Europea i donar el seu consentiment per designar l'Alt Representant de la Unió per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna. Composició: compta amb 766 membres, assignada la seva elecció a cada estat en funció dels seus habitants i englobats en 8 grups parlamentaris basats en afinitats polítiques i ideològiques.

Comissió Europea

Comissió Europea: en principi la Comissió proposa les noves lleis de la Unió, però són el Parlament i el Consell els qui les adopten. La Comissió defensa els interessos de la UE en el seu conjunt. També és responsable de gestionar i aplicar les polítiques de la Unió, executar els seus programes i gestionar els pressupostos. (Els seus membres es denominen comissaris i n'hi ha un per cada país.) La Comissió es renova cada cinc anys, en un termini de sis mesos després de les eleccions al Parlament Europeu. El seu president és designat per consens pels governs dels estats membres.

Funcions específiques: fer complir la legislació de la UE (juntament amb el Tribunal de Justícia Europeu); representar internacionalment la UE; vetllar per la correcta aplicació dels tractats. Els comissaris es reuneixen a Brussel·les un cop a la setmana i també en cas d'emergència o per debatre qüestions d'especial importància.

Tribunal de Justícia (TJUE)

El Tribunal de Justícia (TJUE) garanteix el compliment de les lleis de la Unió, i a ell estan supeditats els poders judicials dels estats membres. Amb seu a Luxemburg, la seva missió consisteix a vetllar perquè la legislació de la UE s'interpreti i apliqui de la mateixa manera en tots els països membres, així com en garantir-ne el compliment per part de tots els estats i les institucions comunitàries. Per això, té poder per resoldre conflictes entre estats membres, institucions de la UE, empreses i particulars. Hi ha un jutge per cada estat, assistit per vuit advocats generals.

Tribunal de Comptes (TCE)

El Tribunal de Comptes (TCE) efectua el control de la legalitat i la regularitat de la gestió del pressupost de la UE. Ubicat a Luxemburg, la seva feina consisteix a comprovar que els fons de la UE es gestionen correctament, de manera que pot auditar qualsevol persona o organització que manegi aquests fons. Està format per un membre de cada país de la UE, designat pel Consell per un període renovable de sis anys. Entre els seus membres se n'elegeix un com a president per un període de tres anys. La seva funció principal és comprovar la correcta execució del pressupost de la UE. Per això, el Tribunal pot investigar la documentació de qualsevol personal o organització que gestioni els ingressos o les despeses de la UE. Les conclusions es plasmen en informes que es presenten davant de la Comissió i els estats membres.

Comitès i altres organismes

El Comitè Econòmic i Social: és un òrgan consultiu que representa els agents econòmics i socials de la societat (com empresaris, treballadors, sindicats, organitzacions ecologistes i de consumidors, etc.). Aquest òrgan ha de ser consultat sobre les propostes de decisions de la UE en matèria d'ocupació, de despeses socials o de formació professional, entre altres.

El Comitè de les Regions: és un òrgan en què estan representades les autoritats regionals i locals, que ha de ser consultat abans de prendre decisions de la UE relatives a l'àmbit local i regional.

El Banc Europeu d'Inversions: financia projectes de desenvolupament econòmic dins i fora de la UE, en especial a les regions menys afavorides, i ajuda les petites i mitjanes empreses a través del Fons Europeu d'Inversions. També concedeix préstecs als estats candidats i als països en desenvolupament.

Bancs i oficines

El Banc Central Europeu: és responsable de la política monetària europea i de mantenir l'estabilitat econòmica de la zona euro. El Banc pren les seves decisions amb independència dels governs i la resta d'organismes comunitaris, especialment en relació amb la fixació dels tipus d'interès.

El Defensor del Poble Europeu: elegit pel Parlament, investiga les denúncies dels ciutadans, les empreses i les organitzacions sobre la mala gestió de les institucions i els organismes de la UE i els possibles abusos en què incorrin.

El Supervisor Europeu de Protecció de Dades: protegeix el respecte a la intimitat de les dades personals dels ciutadans per part de les institucions i els organismes de la UE.

Oficina de Publicacions de la UE: actua com a editorial de les institucions de la UE, elaborant i distribuint totes les publicacions oficials de la Unió Europea, en paper i en suport digital.

Oficina Europea de Selecció de Personal: té la funció de preparar els concursos i oposicions destinats a la selecció i contractació del personal que treballarà en totes les institucions de la Unió Europea.

Escola Europea d'Administració: té la missió d'oferir formació en determinades àrees concretes per al personal de la UE. Pot accedir als seus cursos el personal de totes les institucions europees amb la finalitat de contribuir a la difusió de valors comuns.