La Unió Europea: Origen, Tractats, Estats i Dret Comunitari

Origen de la UE i tractats constitutius

Els orígens de la UE es remunten a mitjans del segle XX, després de la Segona Guerra Mundial i amb la finalitat d’evitar nous conflictes.

El 9 de maig de 1950, Robert Schuman proposa en una declaració la creació de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer), per la qual els països signataris posarien en comú aquests recursos. Aquesta va ser la primera idea de la Unió Europea. El 18 d’abril de 1951 es crea oficialment la CECA, amb la signatura d': Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i Països Baixos. L'èxit de la CECA va portar al Tractat de Roma el 1957, en què es va constituir la Comunitat Econòmica Europea (CEE), amb més integració econòmica dels estats signants. Finalment, el 1992 es signa el Tractat de Maastricht, on es crea la Unió Europea i es pretén avançar cap a la unió monetària amb la creació d’una moneda comuna l'1 de gener de 2002, amb el canvi de pessetes a euros.

Es signen també altres tractats, però els esmentats són els bàsics. Els objectius principals de tots els tractats són:

• Aconseguir un progrés econòmic i social equilibrat i sostenible.
• Establir una unió econòmica i monetària entre els països membres.
• Afirmar una identitat europea amb una política exterior comuna i accions coordinades.
• Reforçar la protecció i els interessos dels ciutadans dels seus estats.
• Desenvolupar una col·laboració estreta en l'àmbit de la justícia.

Altres tractats importants

• 2007: Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.
• 2004: Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa.
• 2001: Tractat de Niça.
• 1997: Tractat d'Amsterdam.
• 1986: Acta Única Europea.
• 1984: Tractat de Groenlàndia.
• 1975: Protocol sobre els Estatuts del Banc Europeu d’Inversions.
• 1975: Tractat que modifica determinades disposicions financeres.
• 1970: Tractat que modifica determinades disposicions pressupostàries.
• 1965: Tractat de Fusió.
• 1965: Protocol sobre els privilegis i les immunitats de les Comunitats Europees.
• 1962: Protocol sobre les Antilles Neerlandeses.

Estats membres de la UE

Per tal de ser considerat estat membre o candidat, cal que aquests estats compleixin aquests 3 requisits:

• Polític: Existència d’institucions estables que garanteixin la democràcia, l’Estat de dret, el respecte dels drets humans i el respecte i la protecció de les minories.
• Econòmic: Existència d’una economia de mercat viable, així com la capacitat de fer front a la pressió competitiva i a les forces de mercat dins de la Unió.
• Patrimoni comunitari: Capacitat per assumir les obligacions que deriven de l'adhesió, especialment acceptar els objectius de la unió política, econòmica i monetària.

Els tractats d’adhesió dels estats membres de la Unió Europea són:

• Regne Unit, Dinamarca i Irlanda:
  • Any de signatura: 1972. Entrada: 1973.
• Grècia:
  • Any de signatura: 1979. Entrada: 1981.
• Espanya i Portugal:
  • Any de signatura: 1985. Entrada: 1986.
• Àustria, Finlàndia i Suècia:
  • Any de signatura: 1994. Entrada: 1995.
• República Txeca, Estònia, Xipre, Letònia, Lituània, Hongria, Malta, Polònia, Eslovènia i Eslovàquia:
  • Any de signatura: 2003. Entrada: 2004.
• Bulgària i Romania:
  • Any de signatura: 2005. Entrada: 2007.
• Croàcia:
  • Any de signatura: 2012. Entrada: 2013.
• Estats candidats (negociació 2022):
  • Albània, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia del Nord, Montenegro, Sèrbia, Turquia, Ucraïna.
• Sortida del Regne Unit (Brexit):
  • 2020.

La Constitució Espanyola permet la incorporació de l’estat a organitzacions internacionals i la delegació de competències per adherir-se a la Unió Europea. El 2 d’agost de 1985 es va aprovar la llei orgànica que autoritzava l'adhesió d’Espanya a la Unió Europea, que llavors s'anomenava Comunitat Europea.

Dret Comunitari

La Unió Europea pot dictar normes en el rang de les seves competències que seran d’obligat compliment per als estats membres.

Característiques del Dret Comunitari

• Supremacia: El dret comunitari preval sobre el dret de cada estat en cas de conflicte, però només en matèries en què la Unió Europea ha assumit competències.
• Autonomia: El dret comunitari el crea la UE independentment de cada estat.
• Aplicació immediata: Les normes del dret comunitari no necessiten ser ratificades pels estats membres i són aplicables des del moment que es publiquen al Diari Oficial de les Comunitats Europees (DOCE).
• Efecte directe: El dret comunitari és font de dret per a persones jurídiques, físiques i estats membres.

Tipus de normes del Dret Comunitari

• Vinculants:
  • Reglaments: Són vinculants i es dirigeixen directament als Estats Membres. S'incorporen directament als ordenaments jurídics de cada estat sense necessitat que els desenvolupin.
  • Directives: Són normes vinculants que no s'apliquen immediatament; cada país estableix un termini de temps per adoptar-les al seu ordenament jurídic.
• No vinculants:
  • Recomanacions: Les recomanacions són actes no vinculants que contenen l'opinió que una institució comunitària formula per iniciativa pròpia. Es poden dirigir tant als estats membres com als particulars.
  • Dictàmens: Són actes no vinculants que recullen l'opinió d'algun òrgan comunitari com a resposta a una petició d’un altre òrgan, d’un estat o d’un particular.

Institucions de la Unió Europea

Parlament Europeu

• Seu: Estrasburg.
• Membres: Diputats escollits de cada país de la UE.
• Funcions: Legislar, supervisar altres institucions de la UE, aprovar el pressupost, representar els interessos dels ciutadans.

Comissió Europea

• Seu: Brussel·les.
• Membres: 27 comissaris.
• Funcions: Proposa la legislació, defineix polítiques i el pressupost de la UE. Supervisa el compliment de la legislació de la UE i la representa en negociacions internacionals.

Tribunal de Justícia de la Unió Europea

• Seu: Luxemburg.
• Membres: 27 jutges (un per cada estat membre).
• Funcions: Interpreta la legislació de la UE per assegurar-se que s’apliqui igual a tots els països, resol disputes.

Defensor del Poble Europeu

• Seu: Estrasburg.
• Membres: 1 defensor.
• Funcions: Investiga les queixes dels ciutadans sobre les actuacions de les institucions de la UE i promou la transparència administrativa.

Banc Central Europeu

• Seu: Frankfurt (Alemanya).
• Membres: Comitè Executiu del BCE.
• Funcions: Gestiona la política monetària de la zona euro, fixa els tipus d'interès i regula l'oferta monetària.

Comitè Econòmic i Social Europeu

• Seu: Brussel·les.
• Membres: 329 membres.
• Funcions: Proporciona assessorament sobre qüestions econòmiques i socials a les institucions de la UE i fomenta la participació en el procés de presa de decisions.

Banc Europeu d'Inversions

• Seu: Luxemburg.
• Membres: Representants dels estats membres de la UE.
• Funcions: Finança projectes d'infraestructura i desenvolupament.

Consell de la Unió Europea

• Seu: Brussel·les.
• Membres: 27 ministres (un per cada estat membre, segons l'àmbit).
• Funcions: Defineix la política exterior i de seguretat comuna, coordina les polítiques econòmiques dels estats membres i aprova la legislació juntament amb el Parlament Europeu.

Tribunal de Comptes Europeu

• Seu: Luxemburg.
• Membres: 1 jutge de cada estat membre.
• Funcions: Fiscalitza la gestió de les finances comunitàries, amb la possibilitat de revisar qualsevol empresa o particular que rebi fons de la UE.

Activitats i preguntes freqüents

1. Què va motivar la creació de la Unió Europea?

   Poder garantir la pau, la prosperitat i l'estabilitat després de la Segona Guerra Mundial, i la col·laboració econòmica i política entre països per evitar nous conflictes.

2. Quins eren els objectius del Tractat CECA?

   Posar en comú i coordinar els recursos de carbó i acer i la seva producció.

3. Indica el nom dels acords coneguts com a Tractats de Roma.

   Tractat de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i Tractat de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom).

4. Quan es va signar la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea?

   La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea es va proclamar el 7 de desembre de 2000 durant el Consell Europeu de Niça.