La Unió Europea: Origen, construcció i projecte

El moviment europeista

Els orígens de l'europeisme

L'europeisme contemporani va tenir un auge notable des de finals del segle XIX. Aquestes reunions varen impulsar l'avenç de normes legals acceptades pels països europeus i varen reforçar el convenciment que s'havia de millorar la cooperació entre estats. La vinculació del moviment europeista amb la pau va avançar molt amb motius del final de la Primera Guerra Mundial, que va fer evident la necessitat d'avançar cap a una unió supranacional que evitès la repetició d'un enfrontament bèl·lic. Moltes empreses varen donar suport a la creació del moviment Unió Paneuropea.

La creació de la CECA

Va néixer després de la Segona Guerra Mundial. Un nou Congrés de l'Haia, celebrat el 1948, va aplegar els partidaris de la unificació del continent i va proposar la creació del Consell d'Europa. Tenien com a objectiu salvaguardar els principis que constitueixen el patrimoni comú europeu, afavorir el progrés econòmic i social, i promoure els drets humans i les llibertats fonamentals. Un dels primers resultats de la nova institució va ser el Conveni Europeu de Drets Humans, signat a Roma el 1950 i que va entrar en vigor el 1953. La Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA), que establia un mercat únic per aquests dos productes entre els seus membres, va acceptar la lliure circulació de productes i va delegar a un organisme comú la gestió de tot el que s'hi relacionava.

El Tractat de Roma

L'any 1957, els sis països membres de la CECA van signar el Tractat de Roma, que va instituir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom). L'objectiu va ser aconseguir la lliure circulació de mercaderies, serveis, capitals i persones, mitjançant la supressió de les barreres duaneres i el desenvolupament d'una política econòmica comuna. El Tractat atribuïa tres eixos de política econòmica: transports, agricultura i comerç exterior.

La construcció de la Unió Europea

La creació de la Unió Europea

L'avenç decisiu vers una associació política es concreta el 1992 amb el Tractat de Maastricht, que va crear la Unió Europea i va superar així el contingut principalment econòmic que havia tingut la CEE. La Unió Europea és una entitat jurídica independent dels estats que la componen, que té unes competències exclusives de caire econòmic, el compliment de les quals és obligatori per als membres, i altres de compartides. El Tractat estableix els tres pilars de les actuacions comunes de la Unió Europea:

• Els acords establerts als tractats comunitaris.
• La política exterior i de seguretat comuna.
• Justícia i afers interiors.

El Tractat també va crear la ciutadania europea.

Les institucions comunitàries principals

Les institucions principals de la Unió Europea van ser creades pel Tractat de Roma, però amb el temps han anat ampliant les seves funcions:

• El Parlament Europeu: garanteix la participació ciutadana a les institucions de la Unió. Des de 1979, els membres són elegits pels ciutadans cada cinc anys. El Parlament està format per 785 parlamentaris. Els països amb més escons són Alemanya (99), Regne Unit, França, Itàlia i Espanya (54). El Parlament es reuneix a Estrasburg, Brussel·les i Luxemburg.
• La Comissió Europea: és el poder executiu de la UE, que actua a manera d'un govern comunitari. És elegida cada cinc anys i es compon de 27 persones, una per cada país.
• El Consell de la Unió Europea: és el poder legislatiu de la Unió i l'organisme de presa de decisions. Les seves responsabilitats són aprovar les lleis.

Al costat d'aquests tres pilars, hi ha altres institucions: el Tribunal de Justícia, el Banc Central Europeu, el Tribunal de Comptes i el Defensor del Poble.

Les darreres adhesions a la Unió Europea

El 1995 es va produir la quarta ampliació de la Comunitat amb l'entrada d'Àustria, Finlàndia i Suècia. Va néixer l'Europa dels quinze. El 1999 va entrar en vigor el Tractat d'Amsterdam, que va afirmar els principis de llibertat, democràcia i respecte dels drets humans. Dos anys després, es va signar el Tractat de Niça, que va reestructurar totes les institucions. La Unió Europea s'ha convertit en una organització potent amb 27 estats membres i més de 500 milions d'habitants que acull realitats molt diferents, però amb l'objectiu comú d'avançar en la democràcia i el progrés econòmic.

Els grans eixos econòmics

La política agrària comuna (PAC)

Els objectius de la PAC eren garantir un nivell de vida digne als agricultors, assegurar als consumidors preus justos i aliments de qualitat. La Comunitat ha destinat ajudes molt importants als pagesos en forma de subvencions i ajudes.

Etapes de la PAC:

• 1957 fins a mitjan anys vuitanta: es va caracteritzar per uns preus garantits. Es volia assegurar que els pagesos tinguessin uns ingressos mínims i estables. Va augmentar la producció.
• A partir de 1984: es va posar èmfasi a limitar la producció de l'etapa anterior. Es va iniciar una política de quotes.

Les crítiques a la PAC han estat cada vegada més intenses. Regne Unit i Dinamarca van denunciar que les ajudes agrícoles eren excessives. Els paràmetres que definiran la nova política agrària comunitària hauran de tenir en compte factors de producció mediambientals.

La Unió Europea al món

Una potència econòmica

El PIB (producció de béns i serveis) supera el dels Estats Units. A tots els països de la UE, almenys el 60% del PIB és generat pel sector dels serveis. Els intercanvis comercials amb la resta del món representen aproximadament una cinquena part tant de les importacions com de les exportacions mundials. La UE és el principal exportador del món i el segon més gran importador. Els EUA són el seu soci comercial més important, davant de la Xina. Tot això es reflecteix en els principals indicadors de qualitat de vida. Avui en dia, l'esperança de vida és de 76 anys per als homes i 82 anys per a les dones.

Una societat democràtica i solidària

A l'interior de la UE, el model social europeu adopta formes diferents a cada país, però tots segueixen polítiques per reduir les desigualtats socials. La Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) és recent i encara té una importància modesta, ja que continua sent subsidiària de la dels seus membres. Hi ha cinc objectius:

• La defensa dels valors comuns, els interessos fonamentals i la independència de la Unió.
• L'enfortiment de la seva seguretat i la dels seus estats.
• El manteniment de la pau i l'enfortiment de la seguretat internacional.
• El foment de la cooperació internacional.
• La consolidació de la democràcia i de l'estat de dret, i el respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals.