La Unió Europea: Magnituds Econòmiques

El sector primari ha anat perdent importància en el conjunt de l’economia de la Unió Europea. La població que treballa en aquest sector s’ha reduït sistemàticament. El sector agrari europeu està molt mecanitzat i utilitza tècniques modernes que el fan més productiu i rendible. Segons les condicions naturals i, sobretot, el mercat al qual es dirigeix la producció, hi ha una especialització per zones:

La major part de les explotacions agrícoles de la UE compten amb una superfície inferior a les 5 Hectàrees i els seus titulars solen tenir més de 35 anys, amb un 33,2% que supera els 64 anys. Només un 6,7% dels propietaris són joves.

L’any 2008 el valor de la producció agrícola va representar uns 237000 milions € i el de la ramadera uns 180000 milions €. Un dels principals conreus de la Unió Europea són els cereals; gairebé quasi la meitat d’aquesta producció correspon al blat, i en l’altra meitat destaquen l’ordi i el blat de moro. També són importants els conreus de patata i de remolatxa sucrera. En les hortalisses, destaca la producció de tomàquets, pastanagues i cebes, i en les fruites, les pomes, les taronges i els préssecs. França i Alemanya són els principals productors de cereals, mentre que Espanya i Itàlia ho són de fruites i hortalisses fresques.

En la Ramaderia, el bestiar porcí és el que compta amb més exemplars i el que produeix més quantitat de carn (al voltant de 23000 milions de tones en 2007). També destaca la producció lletera, que està organitzada de manera diferent segons els països de la UE i que recull més de 132000 milions de tones.

Els darrers anys el sector pesquer de la UE ha reduït la quantitat de captures de peix marines i continentals en més de dos milions de tones, fins a situar-se, l’any 2006, en uns 5,3 milions de tones. Tres quartes parts d’aquestes captures s’efectuen a la zona de l’Atlàntic nord-oriental i les principals espècies són l’arengada, l’amploia i el verat.

Dinamarca, Espanya i el Regne Unit, França i els països Baixos són els països amb un volum més gran de pesca.

La producció de l’aqüicultura a la UE és de prop d’1,2 milions de tones i representa aproximadament un 18% del volum total de la producció pesquera. Les espècies principals que es produeixen són diverses mol·luscs, la truita irisada i el salmó.

L’aqüicultura representa una oportunitat de desenvolupament de la pesca a les regions de la UE on s’ha reduït la pesca marítima.

El sector secundari de la UE representa el 27,8% del PIB comunitari i dóna feina al 24,9% de la població ocupada. Malgrat que l’economia europea s’ha tercialitzat molt els darrers anys, el sector secundari ha mantingut relativament les taxes de producció i d’ocupació.

Els sectors industrials que generen un valor afegit més elevat i donen feina a un major nombre de persones han estat els productes metàl·lics, maquinària i equips, equipaments electrònics i òptics, aliments i begudes, i el químic. També sobresurt, per la seva producció, el sector del material de transport.

La industria de la UE té com a reptes principals la globalització i els canvis tecnològics. Les actuacions europees en política industrial són concebudes com a complement de les mesures preses pels estats membres de la UE i defugen qualsevol tipus d’intervencionisme.

La Comissió Europea proposa una sèrie d’actuacions sobre la competitivitat, l’energia i el medi ambient, els drets de la propietat intel·lectual, la millora de la reglamentació, la recerca i la innovació industrials, l’accés als mercats, i les competències i la gestió dels canvis estructurals. Altres iniciatives estan destinades a sectors clau, com els productors farmacèutics, la defensa o les tecnologies i la comunicació (TIC).

Un sector especialment afectat per la crisi econòmica iniciada el 2008 ha estat el de la construcció. L’any 2007 donava treball a 14,8 milions de persones de la UE i generava un valor afegit brut del voltant de 560 bilions €, però en el 2008 i 2009, el seu índex d’ocupació s’ha reduït en un 8,8% mentre que el valor de la davallada en la producció ha estat del 14,2%.

L’economia de la UE ha sofert un procés de terciarització fins al moment actual, en què la part més important de la seva activitat econòmica correspon al sector terciari o dels serveis.

Així, les activitats terciàries de la UE representen el 69,5% del PIB i donen treball a una proporció similar de la població ocupada. Aquestes activitats s’han vist afavorides perquè una de les prioritats de la Europa comunitària des de la seva fundació ha estat aconseguir la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capital.

Els serveis a les empreses tenen un paper predominant en l’economia del sector terciari europeu pel valor econòmic i el treball que generen. També cal remarcar el comerç, els transports i el turisme, aquest últim afavorit pel fet que sis dels estats membres de la UE figuren entre les deu destinacions turístiques principals del món.

La UE és el principal exportador de mercaderies i serveis del món. Els intercanvis comercials de béns que duu a terme la Unió amb l’exterior representen, aproximadament, una cinquena part de les importacions i exportacions mundials.

L’any 2007 la UE va exportar-ne per valor d’1426000 milions €; tant aquest any com els darrers, la UE va registrar un dèficit comercial.

Els principals productes exportats per la UE són maquinària, productes químics i farmacèutics, vehicles i avions, i les seves destinacions més importants són USA, Suïssa i Rússia. De les importacions, sobresurten la maquinària, els productes energètics i els vehicles; Xina és l’origen principal dels productes, així com també els Estats Units i Rússia.

El comerç de béns entre els estats de la UE (comerç interior) és el mercat més important pels béns produïts a la UE: en 2007 les expedicions arribaren als 1246000 milions €. A molts països comunitaris la part més important dels intercanvis de béns es va realitzar amb altres països de la UE: per a la República Txeca, Luxemburg etc.

El sector dels transports de la UE genera el 10% del PIB i dóna feina més de 10 milions de persones.

De les mercaderies transportades a l’interior de la UE, el 44% es desplacen per carretera, el 39% per via marítima, el 10% amb ferrocarril i el 3% per vies navegables del interior. Respecte al transport de passatgers, el predomini de la carretera és molt més destacat, amb un 81% en front d’un 8% de l’avió i el 6% del ferrocarril. La UE tracta de corregir aquests desequilibris a través de la política europea del transport.

La importància del transport marítim queda reflectida en el fet que el 80% del comerç de mercaderies entre la UE i la resta del món utilitza aquest mitjà de transport. A més de mitjana passen més de 400 milions de passatgers pels ports cada any.

El transport aeri de passatgers arribà prop dels 800 milions l’any 2007. L’aeroport de Heathrow de Londres fou el més transitat, amb 68 milions de viatgers, seguits dels aeroports Charles-de-Gaulle de París, Frankfurt i Madrid-Barajas.