Unió Europea: Història, Tractats i Economia

Construcció europea

Tractat de la Unió Europea

La Unió Europea es va crear a mitjans del segle XX, inicialment coneguda com a Comunitat Econòmica Europea (CEE). L’1 de novembre de 1993 va entrar en vigor el Tractat de la Unió Europea (TUE), també conegut com el Tractat de Maastricht. Els dotze estats que formaven la CEE van impulsar una major unió i integració, establint vincles polítics i socials. El TUE va canviar el nom de la CEE per la denominació actual d'Unió Europea (UE) i va atribuir més poder al Parlament Europeu, els membres del qual són escollits per sufragi universal directe.

Un altre element destacat és l’impuls al concepte de ciutadania europea. Es considera ciutadà europeu tota persona amb la nacionalitat d’un estat membre. Aquesta ciutadania és complementària a la ciutadania estatal i atorga drets com:

• Dret a circular i residir lliurement al territori dels estats membres.
• Dret de sufragi en les eleccions al Parlament Europeu i a les eleccions municipals de l’estat membre on es resideix.
• Dret a la protecció de les autoritats diplomàtiques i consulars.
• Dret a dirigir-se al defensor del poble europeu.
• Dret de petició davant el Parlament Europeu.

El TUE va establir la política exterior i de seguretat comuna, com a sistema de cooperació entre governs en política internacional. També va donar impuls a la Unió Econòmica i Monetària (UEM), que va portar a la creació de l’euro el 1999, posat en circulació a dotze estats l’1 de gener de 2002.

Tractat de Lisboa

Signat pels 27 estats membres el 2007 i en vigor el 2009, el Tractat de Lisboa té les següents característiques:

• Nombre d’eurodiputats del Parlament Europeu: 750 més el president.
• President permanent del Consell Europeu per un període de dos anys i mig, renovable.
• Decisions del Consell Europeu aprovades per doble majoria qualificada (mínim 55% dels estats membres, representant el 65% de la població de la UE).
• Reducció del nombre de comissaris de la Comissió Europea a dos terços del nombre d’estats membres.

L’objectiu del Tractat de Lisboa era reforçar la importància de les regions dins la UE i el reconeixement de la diversitat cultural i lingüística. També reforça i amplia la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Economia de la UE i la seva posició al món

La Unió Econòmica i Monetària

L’economia ha estat fonamental en la integració europea. El gener de 2002, l’euro es va posar en marxa a 12 dels 15 països. Hi va haver problemes amb les divises (moneda de curs legal d’un país). L’ECU, una moneda que mai va circular, va ser útil per a la comptabilitat de la CEE. La UEM va rebre un gran impuls amb el Tractat de Maastricht, amb fites com la creació del Banc Central Europeu.

La zona euro

La zona euro o Eurozona és el conjunt d’estats de la UE que utilitzen l’euro.

• Gener de 2002: l’euro comença a circular a 12 estats.
• Alguns estats de la UE mantenen la seva moneda pròpia (Regne Unit i Dinamarca).
• L’euro s’utilitza a estats no pertanyents a la UE i territoris fora d’Europa (Rep. de San Marino).
• Kosovo, Montenegro i el Principat d’Andorra utilitzen l’euro sense tenir moneda pròpia.
• L’euro s’utilitza a territoris francesos llunyans com Mayotte (Oceà Índic) i Saint Pierre i Miquelon.

L’activitat econòmica de la UE

Les polítiques comunitàries comercials es desenvolupen en àmbits diferents. La UE és membre des de 1995 de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), i la major part del seu comerç es produeix en el marc dels acords multilaterals d’aquesta organització. La UE exporta maquinària, productes químics i farmacèutics, vehicles i avions. Importa maquinària, productes energètics i vehicles. Els intercanvis més importants es fan amb la República Popular de la Xina, els EUA, Rússia i el Japó.