Unió Europea: Història, Organització i Polítiques
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,63 KB
Naixement i Evolució de la UE
Divisió Postguerra i Primers Passos
Després de la Segona Guerra Mundial, el món va quedar dividit entre la URSS i els EUA. El 1950, Robert Schuman, primer ministre francès, va presentar la primera proposta d'una Europa unida. L'objectiu era unir forces per implementar polítiques econòmiques comunes i fer front als grans blocs dominants.
El 1951, es va crear la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA), amb Alemanya, Països Baixos, França, Itàlia, Bèlgica i Luxemburg com a membres. L'objectiu era unir el potencial econòmic.
Tractat de Roma i Expansió
El 1957, el Tractat de Roma va crear la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (EURATOM). Els membres fundadors van ser Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg, units per ideals comuns de pau, democràcia, Estat de dret i respecte als drets humans. Els requisits per ser membre eren: ser una democràcia, tenir una economia de base capitalista i acceptar les normes de la CEE.
El Tractat preveia que la prosperitat de la CEE dependria d'un mercat interior únic, un mercat comú. Es van establir polítiques concretes sobre la circulació de béns, serveis, persones i capitals (la unió duanera), eliminant les duanes i establint lleis comunes per als països membres. Actualment, la UE té 27 estats membres.
De la CEE a la UE
El 1987, l'Acta Única Europea va establir el principi de cohesió econòmica i social per a un desenvolupament equilibrat de tots els membres, més enllà d'una unió econòmica.
El 1992, el Tractat de la Unió Europea va canviar el nom de CEE a UE. Els objectius eren impulsar el progrés econòmic i social, afirmar la identitat europea, implantar la ciutadania europea, crear un espai de llibertat, seguretat i justícia, i mantenir i desenvolupar un sentiment comunitari.
El Conveni de Maastricht (1992) va decidir la Unió Econòmica i Monetària (UEM), va crear mecanismes de participació ciutadana a través de les eleccions al Parlament Europeu, va establir nous drets pels ciutadans i va crear la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC).
Convenis i Tractats Posteriors
El Conveni de Schengen (1995) va eliminar les fronteres interiors però va intensificar els controls exteriors per a un major control de les migracions. Aquest acord pot ser interromput temporalment en cas d'amenaça a l'ordre públic o a la seguretat interior.
El Tractat de Niça (2001) va reformar les institucions de la Unió amb vista a la seva futura ampliació cap a l'Europa de l'Est.
El Tractat Constitucional de Roma (2004), un projecte constitucional que proposava una major integració política, va fracassar després del rebuig de França i els Països Baixos en referèndum.
El Tractat de Lisboa (2009) va modernitzar les institucions i el funcionament de la UE.
Organitzacions de la UE
Líders i Institucions
- Presidenta de la Comissió Europea: Ursula von der Leyen
- President del Consell Europeu: Charles Michel
- President del Parlament Europeu: David-Maria Sassoli
El Consell d'Europa, format pels caps d'estat i de govern, té la direcció política. La Comissió Europea redacta projectes legislatius i reglamentaris. El Consell de la UE, una reunió de ministres, i els Parlaments estatals representen els estats i els ciutadans.
Consell Europeu
Format pels caps d'Estat o de Govern dels estats membres i els seus ministres d'Afers Exteriors. És el màxim organisme polític de la UE, amb seu a Brussel·les. Defineix les orientacions generals d'actuació i de desenvolupament, i dota la UE de l'impuls polític en qüestions fonamentals.
Consell de la UE/Consell de Ministres
Principal òrgan decisori de la UE, format pels representants dels Estats membres. Es reuneix a Brussel·les i pren decisions importants, coordinant les actuacions dels estats de la UE. Les decisions es prenen per majoria i la presidència és rotatòria, canviant cada sis mesos. Té funcions legislatives i pressupostàries, juntament amb el Parlament Europeu, i funcions de definició i coordinació de polítiques, especialment en l'àmbit de la política exterior i de seguretat comuna, seguint les orientacions del Consell Europeu.
Parlament Europeu
Principal òrgan legislatiu de la UE, vetlla per l'aplicació de les polítiques de la UE en els estats membres. Té dret a proposar legislació. Els comissaris són escollits pels estats membres i el president és escollit pel Parlament. Ha de mirar per l'interès comú d'Europa, amb plena independència de qualsevol govern nacional. Gestiona el pressupost de les polítiques comunes.
Tribunal de Justícia Europeu
Amb seu a Luxemburg, exerceix la funció judicial i garanteix el respecte, la interpretació i el compliment de les lleis comunes. Està format per un jutge de cada país membre, amb mandats de cinc anys. Les seves sentències són d'obligat compliment.
Unió Econòmica i Monetària
L'UEM implica l'eliminació d'obstacles duaners, la creació d'una moneda única (€), i la creació del Banc Central Europeu i del Sistema Europeu de Bancs Centrals.
Criteris de Convergència
Per adoptar l'euro, els estats han de complir els següents requisits econòmics:
- Inflació: no pot superar en més de l'1,5% la mitjana dels estats amb la taxa d'inflació més baixa.
- Tipus d'interès a llarg termini: no pot superar en més del 2% la mitjana dels tipus dels tres països amb menys inflació.
- Deute públic: no pot excedir el 60% del PIB.
- Dèficit públic: no pot excedir el 3% del PIB.
- Tipus de canvi: s'havia de mantenir durant els dos anys previs dins dels marges de fluctuació autoritzats.
Política Exterior i de Seguretat
Establerta pel Tractat de Maastricht, la PESC té com a objectius la defensa dels valors i interessos de la UE, la seva independència, i la millora de les relacions amb països d'interès per a la UE. L'OTAN s'ocupa de la defensa europea.
Unificació Política i Social
El Tractat de Maastricht va establir la ciutadania europea, derivada de la llibertat de circulació i residència, que reconeix el dret a participar en les eleccions municipals i europees al país de destí. S'aproven polítiques socials comunes com la millora de les condicions d'ocupació i protecció social, la cooperació en matèria sanitària i educativa, la protecció del patrimoni cultural europeu, el desenvolupament d'una xarxa europea de transports i comunicació, la protecció del medi ambient i la cooperació pel subdesenvolupament.
Política Regional Europea
Té com a objectiu corregir els desequilibris entre els països de la UE, reduint les diferències econòmiques regionals. Les ampliacions de la UE mostren l'existència de desequilibris entre països.
Principals Instruments de la Política Regional Europea
Econòmics
- Partides del pressupost europeu destinades a diferents fins.
- Fons Estructurals i d'Inversió Europeus: cinc fons que funcionen conjuntament per donar suport a la cohesió econòmica, social i territorial, i que volen aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador:
- Fons Europeu de Desenvolupament Regional: fomenta un desenvolupament equilibrat a les regions de la UE.
- Fons Social Europeu: dóna suport a projectes relacionats amb l'ocupació i inverteix en capital humà.
- Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural: se centra en la resolució de problemes de les zones rurals.
- Fons Europeu Marítim i de Pesca: ajuda els pescadors a practicar una pesca sostenible i les comunitats costaneres a diversificar les seves economies.
- Medi Ambient: projectes relacionats amb l'energia o el transport, a favor del medi ambient i les energies renovables.
- Xarxes de transport transeuropees: projectes prioritaris d'interès europeu.
Consultius
- Comitè de les Regions: es consulta per qüestions de política regional, sanitària, xarxes de transport, etc. Ha de salvaguardar el principi de subsidiarietat: la UE intervé per ajudar a desenvolupar els estats membres si pot actuar de manera més efectiva que els estats o regions. Els seus membres són càrrecs públics propers als ciutadans (presidents regionals, alcaldes, governadors, etc.).
Balanç de la UE
Hi ha dues postures principals respecte a la UE: els europeistes, a favor de la UE, i els euroescèptics, en contra, com el cas del Regne Unit amb el Brexit.