Unió Europea: Història, Estructura i Polítiques

Organitzacions i Motius

Motius: Polítics, ideologico-culturals, seguretat, econòmics.

• Mundial: ONU (1945), pacte entre estats per garantir la seguretat i la pau mundial, incorpora organismes que treballen per al desenvolupament, cultura, salut, alimentació i altres temes d'interès mundial.
• Supraregional: OTAN (defensa i seguretat), OPEP i OMC (econòmics).
• Regional: UE (econòmic i polític), Unitat Africana (polític), Lliga Àrab (cultural), NAFTA (econòmic).

Precedents

Un dels motius d'enfrontament entre França i Alemanya va ser el control del Sarre, territori amb una important activitat siderúrgica. Jean Monnet, economista, va proposar un organisme supraestatal que controlés tota la producció de carbó i acer de França i Alemanya. Es va crear la CECA, a la qual es van afegir Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos i Itàlia. Això va impossibilitar nous enfrontaments.

Tractat de Roma (1957)

Signat el 25 de març de 1957, es va dividir en dues organitzacions:

• Comunitat Econòmica Europea (CEE)
• Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CEEA)

Tenien com a objectiu la lliure circulació de persones, serveis i capitals per tot el territori dels estats membres.

Tractat de la Unió Europea (TUE)

Signat el 7 de febrer de 1992 (Tractat de Maastricht). La CEE va impulsar una integració més enllà de les qüestions econòmiques, establint vincles polítics i socials. Amb l'aprovació del TUE, la CEE va passar a anomenar-se UE. El TUE va atorgar més poder al Parlament Europeu, escollit per sufragi universal. Va impulsar la ciutadania europea, que atorga drets com: circular i residir lliurement, sufragi en les eleccions, protecció de les autoritats, dirigir-se al defensor del poble i peticionar davant el Parlament Europeu.

Tractat de Lisboa (2009)

Tot i el vot contrari dels irlandesos, estableix normes per agilitzar i millorar el funcionament de les institucions europees. Majoria qualificada: Cal el 55% dels estats membres, que representin el 65% de la població de la UE, per evitar que un grup reduït d'estats (grans o petits) imposi el seu punt de vista.

Criteris de Copenhaguen

• Polítics: Polítiques estables que garanteixin la democràcia, els drets humans i el respecte i la protecció de les minories.
• Economia: Economia de mercat ferma i viable, capaç d'adaptar-se a la competitivitat dins la UE.
• Comunitari: Conjunt de lleis i objectius polítics i econòmics que el país candidat ha d'acceptar.

Cronologia de l'Ampliació

• 1958: França, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i Itàlia.
• 1973: Regne Unit, Irlanda i Dinamarca.
• 1981: Grècia.
• 1986: Espanya i Portugal.
• 1995: Àustria, Suècia i Finlàndia.
• 2004: Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Malta i Xipre.
• 2007: Bulgària i Romania.

No formen part: Islàndia, Suïssa, Noruega, Rússia, Moldàvia, Kosovo, Turquia, Sèrbia, Macedònia del Nord, Montenegro, Croàcia.

Principi de Subsidiarietat (1993)

Estructura administrativa situada per sota del nivell de l'estat central.

NUTS (Nomenclatures d'Unitats Territorials Estadístiques)

Organitzades en 3 nivells jeràrquics per harmonitzar la diversitat de divisions territorials:

• NUT1: Regions comunitàries europees.
• NUT2: Unitats administratives de base (Espanya).
• NUT3: Divisions territorials de nivell jeràrquic més baix.

Mecanismes Financers de la UE

Reben aquests ajuts les regions amb una renda inferior al 75% de la mitjana europea.

• Fons Estructurals:
  • FEDER: Ajuts per a la construcció d'infraestructures i inversions productives.
  • FSE: Activitats de formació per a aturats i sectors desfavorits.
• Fons de Cohesió: Finança projectes d'infraestructures relacionats amb el medi ambient i el transport.

Objectius de la Política Regional

• Convergència: Creixement i ocupació per accelerar la convergència de les regions menys desenvolupades.
• Competitivitat Regional i Ocupació: Innovació, esperit empresarial, protecció del medi ambient i desenvolupament dels mercats laborals.
• Cooperació Territorial: Cooperació transfronterera, interregional i interestatal.

Zona Euro

Utilitzen l'euro com a moneda de curs legal: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Portugal, Eslovènia, Malta, Xipre i Eslovàquia. No: Regne Unit i Dinamarca.

Sectors Predominants a la UE

Terciari postindustrial.

• Sector 1: PAC i PPC. Objectius: augmentar la productivitat, assegurar el nivell de vida, estabilitzar el mercat, garantir l'aprovisionament i preus raonables.
• Sector 2: No té política comuna. Actuacions per potenciar la recerca i el desenvolupament.
• Sector 3: Impulsa la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capital.

Import i Export a la UE

Exporta: maquinària, productes químics i farmacèutics, vehicles i avions. Importa: maquinària, productes energètics i vehicles. Intercanvi amb Amèrica del Nord: saldo positiu. Amb Europa, Àsia i Rússia: saldo negatiu.

Població de la UE

Tercera del món. Alemanya és el país més poblat, Malta el menys. La densitat és desigual (Finlàndia i Malta). L'increment de la població és lleuger, a causa de les migracions i l'escassa fecunditat. Espanya i Itàlia van augmentar població, mentre que Romania i Polònia van perdre, a causa dels moviments migratoris. La major part dels immigrants provenen de l'Europa de l'Est, Turquia, Nord d'Àfrica i Amèrica del Sud.