Unió Europea: Expansió, Candidats i Organització Regional

La cronologia de les diverses incorporacions a la Unió Europea ha estat la següent:

• 1958. Es constitueix la Comunitat Econòmica Europea amb França, la República Federal d'Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i Itàlia.
• 1973. S'hi incorporen el Regne Unit (excepte les illes Anglonormandes), Irlanda i Dinamarca (incloent-hi Groenlàndia, però sense les Illes Fèroe).
• 1981. S'hi afegeix Grècia.
• 1985. Groenlàndia se'n retira.
• 1986. S'hi incorporen Espanya i Portugal.
• 1990. S'hi afegeix el territori de l'antiga República Democràtica Alemanya després de la reunificació alemanya.
• 1995. S'hi incorporen Àustria, Suècia i Finlàndia.
• 2004. S'hi afegeixen Polònia, Hongria, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta i la part greco-xipriota de Xipre.
• 2007. S'hi incorporen Bulgària i Romania.
• 2013. S'hi incorpora Croàcia.

Estats Candidats a la UE: Procés de Negociació

Pel que fa a les properes incorporacions, els estats reconeguts com a candidats per a l'ingrés a la UE i en procés de negociació són Turquia, Montenegro i Sèrbia. Macedònia, Albània i Bòsnia i Hercegovina tenen pendent d'iniciar les negociacions d'ingrés perquè han de resoldre qüestions internes (disputes territorials, drets humans, etc.). En canvi, els governs de Noruega, Suïssa i Islàndia, que havien demanat l'ingrés a la UE, han hagut de desistir a causa de l'oposició de la majoria de la població.

Estats Europeus Fora de la Unió Europea

Cinc estats europeus que no formen part de la UE són:

1. Islàndia
2. Bielorússia
3. Ucraïna
4. Noruega
5. Suïssa

El Principi de Subsidiarietat a la UE

Forma de funcionament del conjunt d'organismes de la UE segons el qual les competències que poden assumir amb eficàcia les administracions més properes als ciutadans (els municipis, les comarques o les regions) no són assumides per les administracions superiors més allunyades (els estats).

Definició de Regió Europea

És un territori amb una dinàmica demogràfica i econòmica, i uns trets geogràfics comuns, delimitat amb una finalitat de caràcter administratiu i estadístic.

NUTS: Nomenclatura d'Unitats Territorials Estadístiques

S'estableix l'any 1988 la Nomenclatura d'Unitats Territorials Estadístiques o NUTS (Nomenclature d'Unités Territoriales Statistiques).

NUTS a Espanya: Comunitats Autònomes i Nivells

S'organitzen en tres nivells jeràrquics diferents: NUTS 1, NUTS 2 i NUTS 3.

• Les NUTS 1 són les anomenades regions comunitàries europees (RCE). Són les de dimensió més gran i sovint corresponen a les principals àrees de planificació econòmica. En alguns estats ja existien, però en d'altres s'han hagut de crear. Agrupen diverses regions de jerarquia inferior (NUTS 2), per la qual cosa poden resultar artificioses. A la UE hi ha 97 NUTS 1.
• Les NUTS 2 són les divisions conegudes com a unitats administratives de base (UAB) i són les més utilitzades. Suposen el nivell fonamental per a l'anàlisi de situacions i la presa de decisions a l'hora d'executar la política regional de la UE, on hi ha 274 NUTS 2.
• Les NUTS 3 són les divisions territorials de nivell jeràrquic immediatament inferior a les regions i corresponen a demarcacions ja existents.

A Espanya:

• NUTS 1: 7 agrupacions de comunitats autònomes
• NUTS 2: 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes
• NUTS 3: 50 províncies i 2 ciutats autònomes.

Regions Ultraperifèriques de la UE: Característiques

Les regions ultraperifèriques són regions molt allunyades d'Europa, però que depenen d'estats europeus. Són regions ultraperifèriques els quatre departaments francesos d'ultramar (Guadalupe, Guaiana Francesa, Martinica i l'illa de la Reunió), les Illes Canàries i les dues regions autònomes portugueses. Totes les regions ultraperifèriques es caracteritzen per la insularitat i per la gran distància que les separa de la zona central de la UE, cosa que comporta problemes de transport, comunicació, demogràfics, manca d'infraestructures, escassetat de terres, atur, etc.