La Unió Europea: Estructura, Funcionament i Impacte a Espanya

La Unió Europea

El sector primari

Poc representatiu en l'economia europea (5% de la població activa). S'està transformant per adaptar-se a la liberalització del comerç mundial, la incorporació de nous estats membres, el desenvolupament tecnològic i les restriccions mediambientals. Productes:

• Productes agrícoles: cereals (blat, ordi, blat de moro), hortalisses (patates, cebes), fruites (poma, taronges, préssec).
• Ramaderia: porcina (major productora de carn) i producció de llet.
• Pesca: reducció de captures, majoritàriament a l'Atlàntic (arengada, seitó, verat). L'aqüicultura (20% de la producció pesquera de la UE) se centra en mol·luscos, truita i salmó.

El sector secundari

Malgrat el creixement del sector serveis, manté taxes altes de producció i ocupació (22% de la població activa). La UE no té una política industrial comuna, sinó que proposa actuacions als Estats. Indústries destacades:

• Indústria pesada: metal·lúrgia i fabricació de maquinària.
• Indústria lleugera: alimentària, química.

Els intercanvis de béns industrials es fan majoritàriament entre estats membres, però també s'exporten maquinària, productes químics, energètics i vehicles.

El sector terciari

Genera la major part de la riquesa a la UE (73% de la població activa). La lliure circulació de persones, mercaderies i capitals ha afavorit activitats com el comerç i el transport.

• Activitats comercials: la UE és una gran potència comercial, competint amb els Estats Units. Importa aliments, matèries primeres i energia, i exporta productes manufacturats. Comerç actiu entre els països de la UE.
• Transport: sistemes moderns i eficaços (carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports), però amb desigualtats entre regions. Ocupa més d'11 milions de persones.
• Turisme: notable desenvolupament interior i exterior. Països mediterranis com a receptors, i del nord i oest com a emissors. La UE és una destinació molt demandada (51% mundial).

Poder europeu

La UE aposta per un poder europeu basat en institucions democràtiques i independents, a més dels poders nacionals i regionals, per actuar conjuntament (ex: moneda).

Origen i evolució de la UE

Origen: Tractats de Roma (1957). Membres fundadors: Alemanya, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, França i Itàlia. 1993: es transforma en UE (Tractat de Maastricht). 1999: Unió Econòmica i Monetària. 2002: l'euro circula com a moneda oficial. 2007: Tractat de Lisboa. 2020: Brexit (Regne Unit abandona la UE).

Institucions de la UE

Parlament, sistema judicial, lliure circulació de mercaderies, serveis, persones i informació, lleis i mecanismes financers propis.

• Parlament Europeu: elabora i reforma lleis, aprova pressupostos, estudia temes i controla el Consell de la UE i la Comissió Europea. Membres escollits cada 5 anys (eurodiputats).
• Consell Europeu: Caps d'Estat i president de la Comissió Europea. Defineix l'orientació política, prioritats i política exterior i de seguretat comuna.
• Consell de la UE: ministres de cada país. Debaten, modifiquen i adopten lleis, i coordinen polítiques nacionals. Aprova pressupostos juntament amb el Parlament Europeu.
• Comissió Europea: funció executiva. Elabora propostes legislatives i aplica decisions del Parlament Europeu i el Consell de la UE. Formada pel president i els comissaris.

Altres òrgans

1. Tribunal de Justícia de la Unió Europea: poder judicial. Interpreta i aplica el dret de la Unió, garantint el compliment de la legislació. Seu a Luxemburg.
2. Banc Central Europeu (BCE): banc central dels països de l'eurozona. Defineix i executa la política monetària. Seu a Frankfurt.

Unificació monetària

Objectiu: crear un mercat comú amb intercanvi fàcil de productes. Unió Econòmica i Monetària (UEM) (1999), amb el BCE com a regulador. Eliminació de drets duaners i barreres a la lliure circulació. Implementació de l'euro. Tres fases de convergència per aproximar les polítiques econòmiques i financeres dels estats (inflació, tipus d'interès, dèficit i deute).

Unificació social i política exterior

1992: bases de la ciutadania europea (lliure circulació i residència). 1985: Acord de Schengen (fi dels controls fronterers interns). Circulació sense restriccions a les fronteres internes (amb excepcions), i reforç de les fronteres externes per controlar la immigració il·legal. Política exterior i de seguretat comuna amb un representant als fòrums internacionals. El Tractat de Schengen garanteix la circulació de béns i persones sense restriccions a l'interior de la UE.

Política regional europea

Objectiu: minimitzar els desequilibris regionals. Ajudes a regions menys desenvolupades: investigació i innovació, tecnologies de la informació i comunicació, competitivitat de les PIME, transició a una economia baixa en carboni.

Fons de la UE

Un terç dels pressupostos es destina a la política regional, a través dels Fons Estructurals i d'Inversió Europeus i els Fons de Cohesió. Gestionats per la Comissió Europea, però sol·licitats per administracions i empreses privades.

• Fons Estructurals i d'Inversió Europeus: principal instrument d'inversió. Objectiu: combatre l'endarreriment social i econòmic de les regions. Gestió conjunta amb els estats membres i la Comissió Europea. Inclou el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons Social Europeu (FSE), el Fons Europeu Agrícola per al Desenvolupament Rural (FEADER) i el Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP).
• Fons de Cohesió: afavoreix el desenvolupament i la cohesió dels estats amb renda inferior al 90% de la mitjana comunitària. Accions en medi ambient i xarxes transeuropees de transport.

Brexit

2016: referèndum al Regne Unit sobre la permanència a la UE. Resultat: 51,9% a favor de la sortida. Causes: reducció de la immigració, rebuig als "Estats Units d'Europa", oposició a les regles i tarifes de la UE. Procés de sortida llarg.

Integració d'Espanya a la UE

1986: Espanya s'integra a la Comunitat Europea. Implica formar part d'una estructura política supranacional i participar d'una identitat cultural.

Procés d'adhesió

El règim franquista va endarrerir Espanya respecte a altres països europeus. La democràcia (1978) va permetre l'obertura de negociacions. Transformació de l'economia espanyola, especialment en els sectors agrari i pesquer. Tractat d'adhesió signat el 1985 i entrada en vigor el 1986. Objectiu del govern: recuperar la identitat europea i assolir els nivells de riquesa i benestar dels altres membres.

Balanç de l'adhesió

El desenvolupament econòmic i social d'Espanya es deu en gran part a la integració europea. Modernització en diversos àmbits, finançament d'infraestructures i equipaments. Fi de l'aïllament econòmic i polític, i plena integració al marc europeu.