La Unió Dinàstica i el Regnat dels Reis Catòlics

La Successió a les Corones de Castella i Aragó

Corona de Castella: La Guerra Civil

Quan Enric IV va morir, els castellans es van dividir entre la seva filla Joana la Beltraneja i la germana del rei, Isabel. Hi va haver una guerra civil que va durar cinc anys per determinar qui ostentaria el poder.

Corona d’Aragó: El Compromís de Casp (1412)

Martí l’Humà va ser l’últim rei de la Casa Comtal de Barcelona. La seva mort va deixar el tron vacant. El 1412 es van reunir a Casp nou compromissaris, tres per cadascun dels regnes que formaven la Corona (Aragó, Catalunya i València), i van nomenar rei Ferran d’Antequera, de la dinastia Trastàmara.

La Unió Dinàstica

Després que cadascun regnés el seu país, Isabel i Ferran es van casar per ajuntar les dues corones. Encara que les dues corones estiguessin unides, cadascuna mantenia els seus propis governs i institucions.

La Successió dels Reis Catòlics

El 1504, va morir Isabel. El tron va passar a la seva filla Joana la Boja, mentre que Ferran va seguir com a rei d’Aragó.

La bogeria de Joana la va incapacitar per exercir les responsabilitats del tron, i Ferran va acabar ocupant la regència fins que Carles I, fill de Joana la Boja i Felip el Bell, es va fer càrrec del tron de les dues corones.

Política Interior dels Reis Catòlics

Reorganització de l'Estat i l'Exèrcit

Isabel i Ferran (els Reis Catòlics) van crear la Santa Germandat, un cos armat que lluitava contra els bandits i els excessos de la noblesa. A més, van crear un exèrcit professional i permanent que es va convertir en un dels més efectius d’Europa.

La Unitat Religiosa i la Inquisició

Els Reis Catòlics van fer de la unificació religiosa un dels objectius principals de la política interior. Amb l’autorització del papa, el 1478 van establir el Tribunal de la Inquisició per perseguir els heretges.

L'Expulsió dels Jueus (1492)

El 1492 van expulsar els jueus. Per un edicte reial, tots els jueus havien de convertir-se al cristianisme o abandonar els seus dominis. Unes 80.000 persones es van veure forçades a marxar. Els que van adoptar el cristianisme, anomenats conversos o judeoconversos, van patir una persecució inquisitorial molt dura.

Els Moriscos

Pel que fa als musulmans, els que es van quedar als territoris de la monarquia hispànica, anomenats moriscos, van ser obligats a convertir-se al cristianisme, encara que van continuar més o menys en secret amb els seus costums i tradicions fins que van ser expulsats definitivament.

L’Expansió Territorial

Els Reis Catòlics van ampliar les possessions de la monarquia. Les principals conquestes van ser:

• A la Península Ibèrica: Van conquerir el Regne de Granada (últim territori en poder dels musulmans), que van incorporar a la Corona de Castella. El 1512, un cop morta Isabel (1504), van conquerir el Regne de Navarra.
• A l’Àfrica: Van conquerir diverses places, com ara Melilla i Orà.
• A l’Oceà Atlàntic: Van incorporar les Illes Canàries i van començar la conquesta d’Amèrica. Aquests territoris van ser incorporats tots a la Corona de Castella.
• A la Corona d’Aragó: Van incorporar el Regne de Nàpols (1504).