Unió Dinàstica dels Reis Catòlics: Estat, Societat i Economia

Definició d'Unió Dinàstica: Castella i Aragó sota els Reis Catòlics

Una unió dinàstica es refereix a la unió matrimonial de dues corones, que en aquest cas va donar lloc a la monarquia hispànica. En aquell moment, Espanya era simplement una associació de tots els pobles de la península, però sense un significat polític clar. Això significa que no existia un Estat unitari, sinó un sistema plural. Aquesta unió no implicava la fusió de les seves lleis, institucions, moneda, ni tan sols els pesos i mesures. Tampoc suposava una unió territorial, ja que persistien fronteres entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó, com es demostra en el pagament de drets duaners per a les mercaderies. De fet, mai van utilitzar el títol de Reis d'Espanya, sinó que es titulaven reis dels diferents regnes que componien la monarquia hispànica, com ara Reis de Castella, Reis d'Aragó, Reis de València, Reis de Mallorca, etc.

Característiques del Nou Estat dels Reis Catòlics

L'objectiu principal dels Reis Catòlics va ser el reforçament del poder reial. Un dels seus mitjans més efectius va ser la política religiosa, que es va concretar en dues actuacions principals:

• Amb permís papal, van crear el Sant Ofici o Inquisició (1478) per controlar la uniformitat religiosa.
• Van fomentar les regalies, que implicaven, entre altres coses, un control en el nomenament dels bisbes (Patronat Regi).

La uniformitat religiosa es va aconseguir mitjançant l'expulsió dels jueus decretada el 1492 (aproximadament 70.000 sefardites van abandonar Sefarad, és a dir, Espanya; i uns 50.000 es van convertir al cristianisme). També es va perseguir als mudèjars, que van ser obligats a convertir-se al cristianisme (esdevenint moriscos).

Els Reis Catòlics van establir altres instruments per augmentar el seu poder, com ara un exèrcit permanent finançat per la monarquia i un cos de funcionaris reials.

La política institucional també es va orientar cap a la creació d'una monarquia autoritària i forta. Es pretenia minvar els privilegis polítics de la noblesa, l'Església i les ciutats, i reforçar el poder central. Per aconseguir-ho, es van reformar institucions ja existents, especialment a Castella:

• Es va reorganitzar el Consell Reial de Castella (1480), que es va convertir en el principal òrgan de govern.
• Es va reduir el paper de les Corts de Castella.
• En els municipis, es va revitalitzar el càrrec de corregidor.
• Es va crear la Santa Germanor, considerada un antecedent de la Guàrdia Civil.

Característiques dels Pobles Ibèrics: Celtes i Celtibers

Pobles Celtes

Els pobles celtes tenien una economia agrícola. Conreaven ordi, llegums i hortalisses. Aquests grups eren sedentaris i vivien en poblats anomenats castres. En la ramaderia, eren importants els cavalls, les vaques, els bens, les cabres i els porcs. Els ramaders eren nòmades.

També treballaven la ceràmica i fabricaven instruments de ferro i bronze. Els pobles celtes del nord consideraven l'explotació minera una activitat molt important, ja que les terres eren riques en estany i or. Gràcies a la mineria, van desenvolupar un comerç amb els fenicis, cartaginesos i altres pobles celtes de les costes atlàntiques de França i Anglaterra.

En l'àmbit social, els celtes s'organitzaven en clans units per vincles familiars. La unió de diversos clans formava una tribu. Les tribus presentaven una jerarquització social on predominava la casta guerrera.

En la cultura, cal destacar que els celtes no coneixien l'escriptura ni la moneda, però sí que presentaven una influència indoeuropea, ja que parlaven un idioma pertanyent a aquests pobles.

Pobles Celtibers

Els celtibers basaven la seva economia en l'agricultura (cereals) i la ramaderia, encara que també destacava la seva producció de ferro.

Socialment, hi havia una jerarquització amb la presència d'una aristocràcia guerrera.

Habitaven el centre, l'oest i el nord de la península Ibèrica.