La Unió Catalanista i les Bases de Manresa

La Unió Catalanista (1891) i les Bases de Manresa (1892):

L'èxit de la campanya contra el Codi Civil va mostrar la necessitat d'una millor organització del catalanisme polític i la Lliga de Catalunya va proposar fundar una nova entitat més gran que coordinés tots els grups catalanistes comarcals. Amb la finalitat d'aglutinar totes les entitats, ateneus, associacions i revistes catalanistes neix el 1891 la Unió Catalanista. En un principi, aquesta nova organització va rebre un fort recolzament a la Catalunya rural, el que era clau ja que fins el moment el pes del catalanisme el portava els comerciants, professionals liberals i intel·lectuals barcelonins.

A la segona de les assemblees redactaren Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com les Bases de Manresa, que recollia els principis del catalanisme polític i que es centrava en el paper que havia de tenir Catalunya dins d'Espanya. Gairebé es podria parlar d'un primer projecte d'estatut d'autonomia per a Catalunya. Les Bases de Manresa estaven estructurades en disset articles i definien un poder regional que reposava en la plena sobirania de Catalunya limitant força les competències de l'Estat central. Així Catalunya tindria competències absolutes en matèria legislativa, educació, justícia, ordre públic i encunyació de moneda. També es declarava l'oficialitat del català, que els càrrecs públics només fossin exercits per catalans i que el servei militar fos voluntari. Malgrat que semblava un projecte gairebé federal, tenia un caràcter arcaïtzant en defensar el restabliment d'institucions tan antigues com l'audiència reial i les corts, que haurien de ser elegides per sufragi corporatiu. D'altra banda, la vinculació entre Catalunya i Espanya havia de sorgir mitjançant un pacte entre aquestes dos institucions i la Corona espanyola. En elles s'establia una organització territorial de Catalunya amb un caràcter medievalitzant, basat en les comarques i els municipis.

El catalanisme tradicionalista i el vigatanisme:

Fa unes línies, quan parlàvem d'Unió Catalanista, vam esmentar el catalanisme que també creixia a les comarques catalanes. En aquest terreny, bona part del clero català havia recolzat el carlisme davant del liberalisme i de mica en mica aniria apropant-se a postures més conservadores. Dintre d'aquest context trobem el vigatanisme, un moviment catòlic cultural i intel·lectual impulsat fonamentalment pels membres de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic. Liderat per clergues com Jaume Collell i el bisbe Josep Morgades, el vigatanisme va suposar l'apropament del clergat vers el catalanisme conservador, en un intent de cristianitzar el moviment. Amb aquest objectiu, aquest grup tradicionalista va dotar-se d'un òrgan de premsa, el setmanari La Veu del Montserrat, i va realitzar campanyes a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat, de la restauració del monestir de Ripoll i de l'exigència que els bisbes que exercien a Catalunya fossin catalans.

Aquest nou catalanisme d'arrels cristianes defensat pel vigatanisme va entroncar amb la figura del futur bisbe de Vic, Josep Torras i Bages (1846-1916), el seu màxim exponent en el tombant de segle. D'aquesta manera, el 1892, Torras i Bages va publicar La tradició catalana, text que afirmava que l'esperit de Catalunya reposava en la família, la propietat i la religió. La idea idealitzava uns valors més propis de l'Edat Mitjana que es podrien utilitzar en aquells moments. El clero català havia de regenerar una societat catalana massa perduda a causa de la industrialització. Mots seguidors de Torres i Bages van adoptar un lema que, de fet, no es troba en cap dels seus escrits, però que reflecteix el seu pensament catalanista i d'arrel cristiana: “Catalunya serà cristiana o no serà”.