Unificació d'Itàlia i d'Alemanya, independències i revolució industrial (s. XIX)

La unificació d’Itàlia (1848-1870)

Situació inicial

• La península itàlica estava dividida en diversos estats: Regne del Piemont-Sardenya, Llombardia i Venècia sota domini austríac, Estats Pontificis i Regne de les Dues Sicílies.
• Existien diferents projectes nacionalistes, però va imposar-se el del Piemont, de caràcter liberal moderat.

Paper del Piemont i de Cavour

• El Piemont va liderar el procés unificador.
• Camillo Benso, comte de Cavour, va impulsar la unificació mitjançant la diplomàcia i aliances internacionals.
• L'objectiu principal era expulsar Àustria dels territoris italians.

Fases de la unificació

• Primera fase (1859–1860): incorporació de la Llombardia, Parma, Mòdena, Toscana i el Regne de les Dues Sicílies, gràcies a l'acció militar de Giuseppe Garibaldi.
• Segona fase (1866): annexió del Vèneto.
• Tercera fase (1870): incorporació dels Estats Pontificis i proclamació de Roma com a capital.

Resultat

• Proclamació del Regne d'Itàlia sota Vittorio Emanuele II.
• Persistència de desequilibris econòmics i socials, sobretot entre el nord i el sud.

La unificació d’Alemanya

Situació inicial

• Alemanya estava dividida en nombrosos estats integrats en la Confederació Germànica.
• Prússia i Àustria competien pel lideratge del procés.

Paper de Prússia i de Bismarck

• Prússia va liderar la unificació amb un model que excloïa Àustria (la «Petita Alemanya»).
• Otto von Bismarck va dirigir el procés mitjançant una política basada en la força militar, resumida en l'expressió «sang i ferro».

Procés d’unificació

• Guerra dels Ducats (1864): Prússia i Àustria derroten Dinamarca.
• Guerra austro-prussiana (1866): Prússia derrota Àustria i l'exclou del procés d'unificació.
• Guerra franco-prussiana (1870–1871): derrota de França, que permet culminar la unificació.

Resultat

• Proclamació del Segon Reich alemany l'any 1871 al Palau de Versalles.
• Alemanya es converteix en la principal potència continental europea.

Independència de les colònies hispanoamericanes

Causes

• Difusió del liberalisme i de les idees il·lustrades.
• Influència de la independència dels Estats Units i de la Revolució Francesa.
• Exclusió política dels criolls, tot i el seu poder econòmic.
• Debilitament de la monarquia espanyola arran de la invasió napoleònica.

Protagonistes

• Els criolls van liderar els moviments independentistes.
• Els grups socials inferiors (indígenes, negres i mestissos) hi van participar, però sovint sense obtenir grans millores.

Procés

• Inici de les revoltes a partir de 1808.
• Guerres d'independència dirigides per líders com Simón Bolívar i José de San Martín.
• Derrota definitiva del poder espanyol l'any 1824.
• Cuba i Puerto Rico continuen sota domini espanyol fins al 1898.

Conseqüències

• Fragmentació política de l'Amèrica Llatina.
• Predomini de les oligarquies criolles.
• Creixent influència dels Estats Units a la regió.

Primera revolució industrial a la Gran Bretanya

Factors

• L'existència d'una noblesa i d'una burgesia emprenedores, que van propiciar la llibertat econòmica i la iniciativa privada.
• Transformacions agràries (revolució agrícola).
• Amplitud del comerç exterior i colonial.
• Acumulació i disponibilitat de capitals procedents dels beneficis de l'agricultura i el comerç.
• Proliferació de fabricants i inventors.
• Abundància de ferro i carbó mineral.
• Important creixement demogràfic.