Umberto Boccioni i el Futurisme: Dinamisme i Velocitat en l'Escultura

Formes úniques de continuïtat en l’espai (1913)

Escultura de Umberto Boccioni.

Documentació general

• Ubicació: MOMA, Nova York
• Material i tècnica: Bronze, fosa
• Estil: Futurista
• Tipologia: Escultura exempta, figura humana en moviment
• Dimensions: 1,1 m x 0,8 m

Context històric i artístic

Inicis del segle XX: Canvis i tensions

A inicis del segle XX, els nous descobriments científics i tècnics, la difusió de noves ideologies, els problemes socials derivats de la industrialització i una situació política a Europa marcada per l'existència de blocs armats i la tensió entre les grans potències van provocar canvis profunds en les idees i els estils de vida.

Els artistes del segle XX es van mostrar receptius a molts d’aquests problemes i van reflectir, en les seves creacions, els trets culturals, morals i polítics que configuraven el pensament de l'època. Van inventar noves formes per expressar aquest món de conflictes i canvis, intentant plasmar de manera plàstica les seves pròpies vivències interiors i la seva visió subjectiva de la realitat. És en aquest context on sorgeixen les anomenades avantguardes del segle XX.

El Futurisme: Rebuig del passat i culte a la màquina

El Futurisme es va desenvolupar fonamentalment a Itàlia, gairebé simultàniament al Cubisme a París. Va néixer el 1909 quan el poeta italià Filippo Tomasso Marinetti va publicar al diari “Le Figaro” el primer manifest futurista. El propi nom del moviment emfatitza la seva voluntat de descartar l'art del passat i celebrar el canvi i la innovació.

Els artistes van buscar de manera obsessiva reproduir nocions i percepcions relacionades amb la idea de progrés, com ara el moviment, el dinamisme, el canvi i la transformació.

Característiques generals del Futurisme

Els futuristes equiparaven els museus als cementiris, manifestant un rebuig radical al passat:

• Rebuig de la tradició i defensa d’un art nou.
• Exaltació de la societat industrial, l’energia i la violència.
• Glorificació de la tecnologia i la velocitat. S’exalta la bellesa de la màquina.
• Reivindicació de la ciutat moderna: exalten la vida urbana, el soroll, els gratacels...
• Glorificació de la guerra (anomenada “Única higiene del món”), el militarisme i el patriotisme. Es declara el menyspreu per la dona i pel feminisme.
• Tècnicament: Utilitzen una àmplia gamma de colors, la tècnica del divisionisme i la simultaneïtat per expressar el moviment.

Anàlisi formal de l'escultura

L’obra representa un home en posició de marxa, amb el cos serpentejant i en ple moviment. L’obra presenta una composició oberta (centrífuga). Boccioni no volia representar la forma del cos, sinó l'acció del cos en l'espai.

Elements clau del dinamisme

• Composició: S’estructura sobre una línia diagonal que accentua el dinamisme de l’obra.
• Formes: El joc de formes còncaves i convexes i la presència de forces contràries contribueixen a potenciar el dinamisme de l’escultura.
• Contorns: Presenta uns contorns desdibuixats, com a prolongació del cos.
• Material i llum: Realitzada en bronze molt polit, reflecteix molta llum per tots els costats, aconseguint una major sensació de dinamisme. La incidència de la llum, en combinació amb les formes geomètriques, crea intensos efectes de clarobscurs que accentuen la corporeïtat.
• Geometria: La utilització de múltiples formes geomètriques de perfils angulosos contribueix a representar la sensació de moviment i desplaçament de la figura.
• Base: Els peus, sobre dues plataformes quadrangulars que s’eleven respecte al pla, accentuen l’acció de lleugeresa.

Aquesta obra és la màxima exaltació de la velocitat i el dinamisme. Hi ha una voluntat d’eternitat, ja que l’obra va més enllà de la simple representació anecdòtica i puntual d’un home en marxa.

Interpretació: Contingut i significat

L’obra vol presentar la imatge de l’home modern, un ésser anònim que viu a la gran ciutat i que viu al seu temps. Simbolitza la figura humana que avança cap al futur, representant el moviment com a sinònim de transformació i canvi.

Aquest temps està protagonitzat pels avenços tecnològics i la màquina, de tal forma que l’home esdevé semblant a una màquina, un organisme mecànic. És l’ésser humà biònic que es desenvolupa en llibertat cap al futur, trencant amb tot allò que el lligava (normes i convencions del passat).

Altres lectures simbòliques

• La figura pot recordar la imatge d’un guerrer, tenint present l’exaltació del militarisme que van fer els artistes futuristes.
• Per alguns crítics, aquesta escultura és la representació de la teoria nietzscheana del “superhome”.
• També és considerada un vehicle d'experimentació de noves formes i conceptes plàstics en l’escultura.

Models i influències

Boccioni va ser un dels principals exponents del Futurisme, destacant tant en la creació escultòrica com en la pictòrica. Va ser un teòric clau del moviment, col·laborant en la redacció de “El Manifest de la pintura futurista” (1910) i el “Manifest de l’escultura futurista” (1912).

Relació amb la tradició i les avantguardes

Malgrat que el Futurisme renega de les fórmules heretades del passat, l’escultura mostra una certa semblança amb la Victòria de Samotràcia:

• Ambdues obres intenten recrear la sensació de moviment ràpid i decidit d’un cos en l’espai.
• En l’escultura grega, aquest concepte s'aconsegueix a partir de les robes que envolten la figura, mentre que a l’obra de Boccioni, s'aconsegueix a partir del modelatge del cos del personatge.

L’obra també denota una certa influència del Cubisme analític de Braque i Picasso en la descomposició dels cossos en formes geomètriques.

“Un cotxe de carreres... un cotxe brugent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia.” (F. T. Marinetti)