Umberto Boccioni i el Dinamisme Futurista (1913)

Catalogació de l'Obra

• Nom: Formes Úniques de Continuïtat en l’Espai
• Escultor: Umberto Boccioni (1882–1916)
• Estil: Futurista
• Cronologia: 1913

Breu Ressenya Tècnica

• Tècnica: Fosa
• Material: Bronze
• Formes: Exempta; 111 x 88 cm
• Tipologia: Dempeus
• Cromatisme: Superfície molt polida i lluent de color daurat
• Lloc: MoMA, Museu d’Art Modern, Nova York

Anàlisi Formal i Estructural

L'escultura és el retrat d’un cos antropomòrfic que camina cap endavant. Les cames estan fixades sobre dos blocs, que no tallen l’efecte de dinamisme. Boccioni reprodueix el moviment a partir de la projecció, en un mateix pla espacial, de la musculatura corporal, sobretot del tors i les cames. El volum del cos es desplaça en un moviment per l’espai, generant un potent efecte òptic de moviment. Sembla avançar a gran velocitat.

Representació del Moviment i l'Equilibri

La combinació de la llum natural que irradia el bronze daurat i la il·luminació artificial de la sala on està exposada l’obra, juntament amb la distorsió de la forma humana del seu cap i de les extremitats superiors i inferiors, ens permet qualificar el seu equilibri d’inestable, ja que vol representar de forma artificial i irreal el moviment d’aquesta escultura. El tors, sense braços, ha estat substituït per una forma arrodonida, que genera uns eixos de simetria piramidals.

Configuració i Volums

La figura està configurada amb la sobreposició de volums. És com una seqüència fílmica en la qual les imatges es van col·locant una sobre l’altra, en lloc d'aparèixer una darrere l’altra. El contorn apareix desdibuixat, obrint-se en diverses perspectives i multiplicant-se en volums còncaus i convexos que es tallen. Això crea un joc de plànols, on la imatge mostra un moviment d’ales o de roba, que juga amb les llums del propi material.

Aquesta figura distorsionada és semblant al plantejament cubista, el qual enquadra en un sol pla punts de vista diferents: la simultaneïtat espacial. També incorpora la simultaneïtat temporal, que reprodueix el sentit de l’acció, captant un moviment concret. Això serveix per demostrar artísticament el moviment cinètic en l’escultura i rebutjar el sistema de l’escultura clàssica, tot i que des del punt de vista formal, aquesta obra ens evoqui a l’escultura hel·lenística de la Victòria de Samotràcia.

Dinamisme i Geometria

La multiplicació de formes geomètriques serveix per captar el moviment dels passos de la figura. Són formes geomètriques de perfils angulosos. Aquestes formes es potencien visualment gràcies a la superfície brillant del bronze. La sensació de força i moviment s’accentua per la forma de la roba al vent.

Aquests perfils angulosos permeten representar amb més vivacitat la tensió entre el desplaçament de la figura en el sentit del moviment (cap endavant) i les formes generades en sentit contrari (cap enrere), pel dinamisme de la marxa. És una escultura de composició oberta o centrífuga, que es relaciona amb l’entorn. Els peus quadrangulars descansen sobre dues plataformes que s’eleven respecte al pla i accentuen la sensació de lleugeresa.

Estil: Umberto Boccioni i el Futurisme

Umberto Boccioni fou una de les figures més importants del moviment futurista i un dels escultors més influents de la seva època. L’any 1901, l’artista italià es va traslladar a Roma, on va aprendre la tècnica del divisionisme (separació de colors en punts individuals que interactuen òpticament) de la mà de Giacomo Balla. També va estudiar l’estil impressionista i postimpressionista a París, i art a Venècia. Finalment, va anar a Milà el 1907, on va conèixer alguns pintors futuristes, incloent el famós Marinetti.

Ambdós artistes, juntament amb altres, van escriure més tard manifestos futuristes clau: el Manifest de la Pintura Futurista (1910) i el Manifest de l’Escultura Futurista (1912). Boccioni es va convertir en el principal teòric del moviment futurista. Va decidir ser escultor després de visitar diversos estudis a París el 1912, rebent influències dels cubistes. Va participar activament en les exposicions futuristes de Londres el 1912 i 1914.

Interpretació: Contingut i Significació

Es tracta d’una obra abstracta –tot i que la seva forma ens evoca una figura humana en moviment– i al·legòrica del concepte de velocitat.

L'Home Modern i la Màquina

L’obra vol donar una imatge de l’home modern, un ésser anònim d’una gran ciutat, que viu protagonitzat per la màquina. Aquest fet fa que l’home sembli una màquina, amb un organisme mecànic. Aquesta obra simbolitza la figura que avança cap al futur amb dinamisme, deixant el passat enrere i mirant al futur amb optimisme i amb força. Pot recordar la figura d’un guerrer si pensem en l’exaltació que feien del militarisme els escultors futuristes del seu temps.

És una escultura oberta, que vol deixar clar el concepte d’obertura infinita, obertura a tots els avenços i innovacions presents i futures.

El Dinamisme Segons Boccioni

Boccioni entenia el dinamisme com:

“... la concepció lírica de les formes, interpretada per les infinites manifestacions de la relativitat entre el moviment absolut i el relatiu.”

El moviment absolut són les forces internes invisibles d’un objecte, que l’escultor revela en relació amb el moviment relatiu, el que experimenta a través de l’espai i el temps. Formes Úniques de Continuïtat en l’Espai és la posada en pràctica d’aquestes teories. És un retrat tridimensional d’un cos enèrgic i poderós en acció, que reprodueix perfectament l’energia interna de l’ésser humà.

El Superhome Futurista

Per alguns, l'obra recull l’essència de la teoria nietzscheana del “superhome”: l’ésser humà del futur, biònic (meitat humà, meitat màquina), desenvolupant-se lliurement i trencant amb tot allò que el tenia lligat.

Boccioni afirmava:

“Destruïm-ho tot i proclamem la total i absoluta abolició de la línia finita i de l’estàtua tancada... La reconstrucció abstracta dels plànols i dels volums que determinen les formes, no el seu valor figuratiu.”

És a dir, pretenia el total abandonament dels convencionalismes del passat, alliberar-se’n i transgredir el que estava establert per afirmar una total llibertat.

Funció de l'Escultura

La seva funció és decorativa, lúdica i il·lustrativa de la forma en què treballava l’escultura Umberto Boccioni. Vol exemplificar el moviment en l’escultura, simbolitzant elements vitals de l’època industrial i de l’home futurista que hi viu:

• La figura humana que avança vers el futur
• La força i el moviment
• La màquina