Ultracorrecció i Adquisició del Llenguatge: Teories i Desenvolupament

Ultracorrecció i Adquisició del Llenguatge

1. Aprèn

2. Venut, pogut i, en generalitzar la norma, omet errors (trencat), ultracorrecció.

3. Restaurar els participis regulars i irregulars.

Teoria de la Redescripció Representacional

La redescripció representacional és quan apareix la ultracorrecció i aquesta provoca modificacions en el cervell. Aquesta teoria es diferencia de Piaget en què aquest basa els canvis en el coneixement a partir del conflicte cognitiu, que es diferenciaria del conductivisme en què aquest es basa més en l’errada.

Teories Socioculturals

Anomenades culturalistes, aquestes estan basades en les idees del psicòleg i pedagog Vigotsky. Comparteixen les bases del constructivisme, però es diferencien en la funció que té el llenguatge en el desenvolupament cognitiu. Aquest autor considerava el llenguatge una forma de comunicació social col·lectiva a partir de la qual deriva una forma privada. Primer, el nen comença a imitar a partir de la interacció amb adults i després aquesta pot derivar a una forma privada que configura el seu pensament. És a dir, el llenguatge passa de ser social a una forma privada.

Segons Vigotsky, el domini del llenguatge es fa intervenint en l’anomenada zona de desenvolupament pròxim. Això és el que permet avançar amb l’aprenentatge amb l’ajuda d’un col·laborador, en este cas, els pares o el mestre. Aquest ha de proposar tasques que estan a l’abast del nen per a que les puga fer. Un altre punt de discrepància de Vigotsky amb Piaget, és que Vigotsky diu que hi ha una fase intel·lectual prelingüística i també una fase lingüística preintel·lectual. És a dir, pensament i llenguatge no estan separats, i per tant, ambdues interaccionen. Per a Vigotsky, la ment és un producte sociocultural que es construeix a partir de l’activitat social (de la interacció, del diàleg...); la intel·ligència seria la capacitat de posar en marxa tots els dispositius lingüístics i no lingüístics.

Teoria Interaccionista

És una teoria eclèctica i per això fa una visió integradora. Caràcter innat de certs coneixements, alguns components del llenguatge. Aspecte cognitiu important; processos interactius. Segons Karmiloff Smith, una persona pot tindre fluïdesa en el llenguatge i en canvi pot tindre també algun endarreriment cognitiu. També agafava coses de les teories que defensaven el innatisme del llenguatge. Esta teoria diu que si no tinguérem unes capacitats innates per al llenguatge seria impossible diferenciar els sons lingüístics dels no lingüístics. Tampoc no tindríem la capacitat de distingir aspectes rellevants que distingeixen cada ona sonora o fonema. El que fa és tant actuar amb el innatisme, la capacitat sociocultural i la capacitat cognitiva per a desenvolupar correctament el llenguatge. Bruner crea el concepte de Lass i és com una mena de dispositiu social que tracta de posar en funcionament totes les potencialitats del llenguatge. La manera de descarregar aquest sistema lingüístic és mitjançant el diàleg, és per tant, un gènere d’interacció. El diàleg seria el primer gènere discursiu amb el que el nen pren contacte i també és la base del posterior aprenentatge. D'ací la importància dels textos conversacionals. En conclusió:

1. La ment humana té una determinada funció innata relativa al llenguatge.

2. El procés d’adquisició del llenguatge es fa en la interacció social entre l’adult i el nen (entroncat amb les teories culturals).

3. La llengua s’aprèn en context i el significat hi està íntimament lligat.

4. Tot açò és possible per la necessitat de comunicació que té el xiquet, açò significa que aquesta forma de comunicació ens ubica en el marc de unes competències pragmàtiques.

5. L’aprenentatge del significat es va contínuament reorganitzant/reconstruint/reescrivint (teoria de la redescripció representacional).

6. A mesura que el subjecte va assolint el control intern del seu aprenentatge, és capaç de reelaborar significats i crear-ne de nous.