Úlceres per Pressió: Prevenció, Tipus i Cures

Les úlceres per pressió són lesions o trastorns de la integritat de la pell que es manifesten en zones de necrosi isquèmica en els teixits que cobreixen prominències òssies en zones de recolzament prolongat.

Fases de les Úlceres per Pressió

• Pre-úlcera: Pell vermellosa i prima com a conseqüència del dèficit circulatori local degut a la pressió.
• Grau 1: Pèrdua cutània. La lesió afecta l'epidermis i la derma. Al voltant de la ferida hi ha envermelliment, no fa mala olor.
• Grau 2: Compressió i circulatori. Afecta a les capes dèrmiques més profundes fins al teixit cel·lular subcutani. La ferida no és nítida.
• Grau 3: Observem necrosi, destrucció important del teixit. Fa mala olor, contorns inflamats, la ferida no està ben delimitada.
• Grau 4: Igual que el grau 3, però la lesió arriba fins a l'os, afectant també les articulacions.

Identificació de Candidats a Llagues

• Usuaris d'edat avançada amb falta d'elasticitat de la pell i poca vascularització perifèrica.
• Pacients inconscients en estat de coma, o amb hemiplegies, on els punts de recolzament són sempre els mateixos.
• Pacients sotmesos a cirurgia traumatològica i que estan moltes hores en la mateixa posició.
• Pacients en estat de desorientació.
• Malalts crònics que presenten incontinència tant urinària com fecal.
• Pacients amb hipovitaminosi o hipoproteinèmia.
• Pacients amb problemes endocrins o metabòlics que presenten obesitat.

Llocs Freqüents d'Aparició d'Úlceres

• Decúbit Supí:
  • Cap o nuca
  • Omòplats
  • Colzes
  • Regió sacra
  • Natges
  • Talons
• Decúbit Lateral:
  • Orella
  • Costelles
  • Cresta ilíaca
  • Genolls
  • Turmells

Higiene Correcta

La pell de l'usuari ha d'estar completament neta, ja que la suor i les secrecions afavoreixen la proliferació microbiana. La pell ha d'estar completament seca, sobretot en els plecs cutanis. S'ha de tenir especial precaució amb pacients que presenten incontinència tant urinària com fecal.

Estat Nutricional

És molt important que el pacient estigui ben hidratat, per tant, ingerirà un mínim de 2 litres d'aigua diaris. La dieta serà equilibrada i rica en proteïnes. Ingesta de vitamina C.

Protecció de la Pell

Canvis posturals: Amb aquesta mesura s'aconsegueix evitar pressions prolongades sobre un mateix punt de l'organisme. Per tant, anirem canviant l'usuari de posició amb una periodicitat de 2 a 4 hores.

Posicions Corporals

Decúbit Supí

El pacient es troba sobre l'esquena, amb els braços i les cames esteses i pròxims al cos, en un pla paral·lel al terra.

Indicacions

• Canvis posturals
• Certes exploracions mèdiques
• Postoperatori
• RCP
• Sondatge vesical masculí

Contraindicacions

• Dificultats respiratòries
• SNG (Sonda Nasogàstrica)
• Vertigen
• Hèrnia d'hiat
• Inconscients amb risc de broncoaspiració

Decúbit Lateral

Pacient estirat sobre un costat en un pla paral·lel al terra amb braços flexionats i pròxims al cap.

Indicacions

• Canvis de posició
• Higiene
• Massatges
• Alleugerir la pressió
• Millorar la ventilació

Contraindicacions

• Decúbit lateral esquerre en pacients cardíacs
• SNG
• Hèrnia d'hiat
• Insuficiència respiratòria

Decúbit Pron

Pacient tombat sobre l'abdomen paral·lel al terra amb el cap girat cap a un costat.

Indicacions

• Pacients operats
• Exploracions mèdiques
• Massatges
• Pacients intubats

Contraindicacions

• Dificultats respiratòries
• Lesions cervicals

Posició de Sims o PLS (Posició Lateral de Seguretat)

Posició intermèdia entre el decúbit pron i el decúbit lateral.

Indicacions

• Pacients inconscients
• Risc de broncoaspiració

Posició de Fowler

Pacient semi-assegut amb els genolls lleugerament flexionats. El capçal del llit s'aixeca formant un angle de 45 graus.

Indicacions

• Pacients amb patologies cardíaques o respiratòries
• Millora del confort

Posició de Trendelenburg

El pacient es troba en decúbit supí, el llit o llitera en un pla inclinat 45º respecte al terra, amb el cap més baix que els peus.

Indicacions

• Bon suport sanguini cerebral, com en lipotímies

Posició Antitrendelenburg

Posició similar a l'anterior, amb la diferència que ara el cap està més elevat que els peus.

Indicacions

• Problemes respiratoris
• Hèrnia d'hiat

Posició de Roser

El pacient està tombat d'esquena amb el cap penjant i les espatlles coincidint amb l'extrem superior de la superfície de recolzament.

Indicacions

• Rentat del cabell al llit

L'Esquelet

Estructura d'una Vèrtebra

• Cos vertebral: Part encarregada de suportar el pes corporal.
• Forat o foramen intervertebral: Forma un canal per on passa la medul·la espinal.
• Apòfisi:
  • Apòfisi espinosa: Línia mitja de la cara posterior del cos vertebral, projectada cap enrere.
  • Apòfisi transverses: Lateralment al cos de la vèrtebra.
  • Apòfisi articular: Se'n troben 3.

Hèrnia Discal

Amb l'edat, els discos intervertebrals es desgasten i cada vegada són menys flexibles. Això pot comportar que es trenqui la coberta externa i, per la compressió existent entre dues vèrtebres, la substància interna surti cap a l'exterior i comprimeixi una arrel nerviosa o la mateixa medul·la espinal. Llavors apareixen alteracions com dolor, alteració de la sensibilitat i pèrdua de força muscular, depenent del nervi afectat.

Vèrtebres Sacres

Són 5, algunes vegades 6 i rarament 4. Durant la joventut es troben separades, però en l'adult, a partir dels 25 anys, queden soldades, formant un sol os: el sacre.

Còccix

És un petit os de forma triangular, situat a l'extrem caudal de la columna vertebral, per sota del sacre. Està format per 4 o 5 vèrtebres rudimentàries, reduïdes exclusivament al cos vertebral. Les vèrtebres coccigeals disminueixen la seva mida en sentit descendent, les tres últimes són un petit fragment d'os.

Parells de Costelles

Els 7 primers parells s'anomenen autèntiques i s'articulen amb l'estern. Els 5 últims parells són les falses, anomenades d'aquesta manera per no articular-se directament amb l'estern. Els tres primers parells s'articulen amb el cartílag de l'última autèntica (7) i els dos últims s'anomenen flotants, ja que no s'articulen per la part anterior.