Ubú rei: una obra sobre la crueltat i el poder

A l’obra pode veure la importància de la lletra “r”, és una lletra important en Jarry que apareix constantment en les seves obres. Aquesta lletra fa ressonar tota la tradició francesa de la “comédie”.

És bàsicament una obra sobre l'estupidesa humana i, evidentment és un crit contra la moralitat burgesa i contra les concessions teatrals del moment.

Jarry amb l’obra Ubú rei comença a desenvolupar en el teatre la idea de “crueltat”, és a dir, dibuixar i desvirtuar el concepte de poder que ha estat representat al llarg de tota la història del teatre. Aquest poder es veu com la caricatura d’una societat burgesa, aquesta caricatura es en realitat una reducció humana, Jarry mostra la despersonalització, aquesta deshumanització, doncs Ubu representa tot allò brut de nosaltres mateixos i ens fa veure com allò excremencial.

En el text veiem com barreja un llenguatge arcaïtzant i un llenguatge vulgar ple de paraules grosseres, el que va crear un llenguatge nou amb jocs de paraules.

Té aquest llenguatge arcaic perquè es pretén mostrar la tradició de Shakespeare. Són dos registres clars i diferenciats que quan s’uneixen creen un propi llenguatge.

Ubú rei planteja una parodia atemporar de la tragedia de Macbeth. La esposa d’Ubú (mare Ubú) inoculà a Ubú la set de poder que l’abocarà al crim tras assessinar al monarca.

El paral·lelisme argumental amb la tragedia de Shakespeare també s’aprecia en la similitud anímica dels personatges. Tant Macbeth com Ubú son individus medrosos encara que difereixin els orígens de les seves inquietuts.

La creació de Jarry manca de l’argument cavalleresc que el dramaturg anglès va voler concedir a Macbeth, un guerrer al cap i a la fi que es recela amb l’escàs premi de qui el precedeix en honors i amb la seva traïció planteja el tema de les aspiracions frustrades per una tessitura injusta, on la vulgaritat s’imposa al mèrit.

Per el contrari la traició d’Ubú només obeeix a la codicia, implantada sí, però igualment roí. Només la port i la comoditat actuen com frens de la seva traició fins trobar el moment oportú. A més, la absoluta manca de principis cavallerescos es manifesta en els modals vulgars i la irritabilitat d’un caràcter pres per la violència quan els desitjos s'enfronten incùs a les mínimes contrarietats.

Veiem en aquesta obra reflexat el teatre de crueltat que està vinculat amb el poder. Aquest poder i crueltat impliquen una reducció humana: l’home queda reduït amb una impossibilitat de transcendència.