Turisme Gastronòmic i de Sol i Platja: Guia Completa

Què és el Turisme Gastronòmic?

Definició: Tipus de turisme cultural basat en el desplaçament on el motiu principal és conèixer i gaudir dels productes i elaboracions culinàries pròpies d'un destí, la seva tradició i producció. Això es fa a través de: rutes, mercats, museus, fires, festivitats i festivals gastronòmics, restaurants i llocs específics on degustar plats concrets, tallers (per aprendre a preparar determinats aliments), visites a productors primaris i secundaris, i compres de productes locals.

Característiques del Turisme Gastronòmic

El turisme gastronòmic ajuda a posicionar els aliments regionals i a recuperar l'alimentació tradicional de cada zona. Està dirigit tant a persones coneixedores (xefs, treballadors del sector) com a tot tipus de persones disposades a tenir una nova experiència de gustos.

Perfil del Turista Gastronòmic

• Duració mitjana: escapades o city breaks de dos o tres dies.
• Despesa mitjana: 100-250 euros al dia.
• Edat: 36-55 anys (38%), més de 50 anys (30%), entre 20-35 anys (15%).

Motivacions del Turisme Gastronòmic

1. Conèixer millor la cultura d'un lloc:

• Menjars, experimentar nous gustos.
• Rituals i hàbits d'un poble.
• Preparar plats locals.
• Forma part de la identitat, implica una unió amb el passat (llegat d'altres civilitzacions), reflecteix la vida de les persones.

2. Motivacions gastronòmiques interpersonals:

• L'acte de menjar té una gran importància per a la interacció personal.
• S'associa un bon menjar amb un moment de plaer, relax i alegria, durant el qual es gaudeix de la companyia dels altres socialitzant-se.

3. Motivacions d'estatus i prestigi:

• Hi ha restaurants per a elits i classes socials elevades, que donen estatus i prestigi.
• S'associen amb persones d'elevat nivell econòmic, guies de referència.

Importància de l'Oferta Gastronòmica

L'oferta gastronòmica és un dels components més importants de l'oferta cultural d'un destí. En fer un viatge, un dels factors que més es recordaran és el menjar: qualitat dels aliments, higiene, servei i ambient. La despesa mitjana és més alta que en altres tipus de turisme cultural.

És aconsellable potenciar la gastronomia amb un esdeveniment específic. El turisme gastronòmic recupera l'alimentació tradicional de cada zona i ajuda al posicionament dels aliments regionals. En l'oferta es veuen implicats: col·lectius de cuina, allotjament i restauració, productors, empreses de serveis, agents i entitats turístiques.

• Riquesa de productes: varietat i qualitat (productes de proximitat, DO, DOP, IGP...).
• Fires i festes gastronòmiques.
• Excel·lent formació hostalera.
• Universitat culinària "El Basque Culinary Center (BCC)" a Mondragón, gestionat pels cuiners espanyols més prestigiosos.
• Una manera especial de comprendre el menjar, en companyia, amb sobretaula i acompanyat d'un bon vi.

Mercats

• Borough Market (Londres)
• Mercat Central (Budapest)
• Mercat de San Miguel (Madrid)
• La Boqueria (Barcelona)

Rutes Gastronòmiques

S'organitzen al voltant d'un tema culinari que remarqui la identitat de la ruta. Es promou la venda del producte alimentari, es desenvolupa l'economia local i es fomenta la cultura i la identitat d'una regió. Activitats complementàries: turisme rural.

Exemples:

• Ruta de la tapa.
• Ruta de les estrelles Michelin.
• Ruta del País Basc.
• Ruta dels rostits a Castella i Lleó: cabrit, lletó, porc.

Publicacions de Referència

• Llista S. Pellegrino Restaurant Magazine: tria dels 50 millors cuiners i restaurants del món.
• Guia Repsol: restaurants, cuiners amb Sols Repsol, rutes gastronòmiques, vins.
• Guia Michelin: guia de rutes amb recomanacions d'hotels i restaurants.

Esdeveniments

• Gastrotur: Fira de Turisme Gastronòmic d'Andalusia (febrer).
• Fira Alimentària de Barcelona (abril): Saló Internacional d'Alimentació i Begudes més important d'Espanya.
• Hostelco (octubre): Saló Internacional de l'Equipament per a la Restauració, l'Hoteleria i Col·lectivitats per a professionals del sector.
• Madrid Fusión (gener): gastronomia i cuina d'avantguarda.

Festes i Fires

• Festa del marisc d'O Grove (Pontevedra).
• La Tomatina de Buñol (València).
• Festa de l'Oliva a Martos (Jaén).
• Festa de la Calçotada a Valls (Tarragona).
• Fira del Formatge a Trujillo (Càceres).
• Fira Internacional de l'All a Las Pedroñeras (Conca).

Turisme de Sol i Platja

Turisme propi de localitats costaneres amb platges, amb condicions climatològiques favorables (dies assolellats) i temperatures suaus (25-30ºC).

Característiques

• Econòmic.
• És un dels tipus de turisme més coneguts.
• Alt posicionament nacional i internacional.

Aspectes Negatius

• El creixement del turisme tradicional es va basar en l'augment del nombre de turistes.
• Concentració excessiva de població en unes àrees determinades: gran impacte ambiental, saturació i deteriorament dels espais turístics.
• Pèrdua de qualitat de l'oferta turística espanyola.
• Urbanització incontrolada, transformació del paisatge, alteracions del litoral.
• Especialització en turisme de baixa qualitat.
• Dependència econòmica dels ingressos.
• Problemes socials: brutícia, trànsit, soroll, massificació.
• Contaminació atmosfèrica, acústica i de l'aigua.
• Generació de residus.

Exemples Internacionals

• Itàlia: La Platja de la Pelosa (Illa de Sardenya).
• Turquia: Platja de Cleopatra (Alanya).
• Grècia: Platja de Tsambika a Rodes.
• França: Platja de Cannes.