Turisme a Espanya: situació actual i reptes de futur

La oferta turística

La oferta turística és bàsicament litoral al Mediterrani i a les illes, encara que darrerament ha crescut molt la d’interior en allotjament rurals. Els establiments hotelers són de mitjana o baixa categoria (gran potència mundial) així com l’oferta en càmpings, apartaments i segones residències.

No es poden oblidar les ofertes de manutenció i les de lleure

(esportives, parcs temàtics, camps de golf i instal·lacions nàutiques).

Demanda turística internacional i nacional

La demanda turística internacional ha crescut de manera ininterrompuda i procedeix de l’Europa occidental i del nord: alemanys, britànics, francesos, etc. Dirigint-se fonamentalment cap a les zones de sol i platja i fent pernoctacions en hotels. Per la seua banda, la demanda nacional procedeix de les àrees més industrialitzades (Madrid i Catalunya), mostra un repartiment al llarg de l’any i va cap a les zones litorals i en menor mesura cap a les zones de l’interior, emprant més l’oferta fora dels hotels.

Problemes de la temporada alta

Existeix massa estacionalitat de la demanda; la temporada alta és l’estiu, excepció feta de la zona de Canàries i les estacions d’esquí. Els estrangers es concentren entre juny i setembre, mentre que els espanyols es concentren al mes d’agost. Aquest fet provoca la saturació en determinades èpoques, la pèrdua de qualitat de l’oferta i l’augment dels problemes mediambientals.

Crisi del model tradicional

És veritat que continua creixent el número de visitants i els ingressos que generen, però hi ha una certa crisi en el model tradicional.

Causes de la crisi

• Existeix un predomini del turisme de nivell econòmic mitjà i baix
• La competència existent i l’augment dels preus no sempre va relacionada amb la millora de la qualitat dels serveis oferts
• Continua existint una marcada estacionalitat en el turisme espanyol. Encara existeix també una forta dependència dels tour-operators internacionals
• Es veu algun deteriorament mediambiental i alteracions paisatgístiques en determinades àrees turístiques.

Cap a una nova política turística

Davant la situació, la política turística es planteja els següents objectius:

• Potenciar el turisme de qualitat, el de major poder adquisitiu.
• Millorar l’oferta fomentant noves modalitats de turisme:
  Turisme de la 3a edat
  Turisme esportiu (nàutic o de golf) Turisme rural,
  Ecoturisme (parcs naturals)
  Turisme urbà, cultural, de congressos, etc. Disminuir la dependència de l’exterior creant tour-operators nacionals.
• Compatibilitzar turisme i qualitat mediambiental.

Àrees turístiques i llur tipologia

Àrees turístiques i llur tipologia

Al mapa del llibre apareixen les àrees turístiques espanyoles, diferenciant se espais d’alta densitat (turisme de sol i platja i Madrid), mitjana, baixa i alguns punts de l’interior de manera aïllada.

Les zones de sol i platja se situen bàsicament a les Illes Balears, Canàries i el litoral mediterrani. En comú tenen una important aportació turística basada en la climatologia i les platges. Ara bé també mostren diferències en funció de:

• L’accessibilitat (aeroport i autopista)
• El model d’ocupació de l’espai a base d’ampliar la xarxa existent o bé creant noves àrees ex novo.
• Els tipus, qualitat i clients dels allotjaments: hotels/apartaments, blocs/vivendes unifamiliars, turisme nacional/estrangers; categoria alta/mitjana/baixa, etc.

Altres àrees turístiques han entrat en jocs des dels anys 90 aram de varis factors:

• L’augment del turisme de proximitat
• El desenvolupament de les àrees prelitorals
• El desenvolupament del turisme d’interior. Així trobem altres espais turístics com poden ser:
  o Madrid, per ser capital, tenir turisme cultural i de congressos
  o El litoral gallec i cantàbric, menys massificat i amb grans paisatges o El turisme rural, d’oci i de natura
  o Les estacions d’esquí
  o Les ciutats històriques i artístiques.