Turisme a Espanya i Integració a la Unió Europea: Anàlisi i Perspectives

Turisme a Espanya: Tipologies i Distribució

Àrees de Turisme i Tipologies: Són l'espai que té una gran afluència. Les densitats més altes corresponen a les zones de sol i platja, les Illes Balears, Canàries i el litoral mediterrani peninsular, i Madrid, que rep un gran turisme cultural. També té importància àrees amb densitat mitjana de les costes del nord-oest i nord peninsular; i de l'interior de les comunitats catalana, valenciana i andalusa. Al costat d'aquestes àrees hi ha punts aïllats basats en atractius diferents: estacions d'esquí, turisme rural i ciutats històriques d'interior. Es poden classificar en turisme de temporada, amb estacionalitat superior a la mitjana (Catalunya i Balears) i turisme estabilitzat per estades prolongades (Canàries, Màlaga, Alacant), o bé per visites relacionades amb el seu propi patrimoni històric (Granada, Còrdova, Sevilla, Toledo).

Turisme de Sol i Platja

Són les Illes Balears, Canàries i la costa mediterrània peninsular. Reben afluència turística basada en les característiques climàtiques i les platges. Diferents aspectes influeixen:

• Accessibilitat: Determina buits en l'ocupació turística per la inexistència de bones comunicacions aèries i per carretera amb les zones de procedència dels turistes. Catalunya es va beneficiar de l'aeroport internacional i la proximitat a Europa per carretera, mentre que les zones de la franja litoral que s'allunyen d'autopistes del medi mostren buits en l'ocupació turística.
• Model d'ocupació de l'espai: Els allotjaments turístics s'integren en estructures urbanes preexistents i afecten la façana marítima del nucli tradicional, o configuren eixamples (Benidorm, Torremolinos). En altres casos, el turisme genera nous assentaments resultat d'operacions immobiliàries, que integren allotjaments, equipaments recreatius i esportius, i àrees comercials.
• Tipus, qualitat i clientela dels allotjaments: Predomini d'establiments hotelers; models extensius de baixa densitat o intensius en altura; categoria alta o mitjana-baixa; clientela estatal o estrangera.

Altres Àrees Turístiques

A banda de les zones turístiques de sol i platja, s'han configurat altres àrees amb factors diferents:

• Madrid: Alberga una oferta hotelera important destinada al turisme cultural i a un creixement de congressos i convencions.
• Litoral gallec i cantàbric: Ofereix àrees costaneres i interiors no saturades i destacats paisatges rurals i naturals.
• Centres de turisme rural: Desenvolupament rural, pretenen estimular aspectes complementaris a l'activitat agrària i recuperar habitatges, l'artesania i tradicions locals. Activitats d'oci amb la natura.
• Estacions d'esquí: Turisme de neu.
• Ciutats històriques i artístiques: Turisme cultural, visites a museus i monuments.

La Construcció de la UE

Espanya està vinculada a la UE des de l'any 1986. Vist físicament, socioeconòmicament i culturalment. La UE és una organització supraestatal formada per estats europeus sobirans i independents, que deleguen part de la sobirania en institucions comunes, a fi de prendre decisions d'interès conjunt, de forma democràtica, i a escala europea. L'actual UE és el resultat d'un llarg procés d'integració.

Tractats Fundacionals

Els tractats funcionals o constitutius van assentar les bases de la integració econòmica:

1. Tractat de París (1951): Es va crear la CECA, mercat comú integrat per 6 països.
2. Tractat de Roma (1957): La CEE establia el mercat únic o lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals entre els estats membres. També instaurava una política comuna agrària i de transport i preveia coordinar les polítiques econòmiques i socials.

A mesura que va avançar la integració europea, els tractats fundacionals han incorporat modificacions:

1. Acta Única Europea (1986): Va augmentar els poders del Parlament Europeu.
2. Tractat de Maastricht (1992): Va crear la UE, amb la idea d'aconseguir una unió econòmica i monetària.
3. Tractat d'Amsterdam (1997): Es va proposar crear una Europa més democràtica i social.
4. Tractat de Niça (2001): Va reformar les institucions i el sistema de presa de decisions.
5. Tractat de Lisboa (2007): Va reformar el TUE.

Objectius de la UE

Creació d'un mercat comú on podrien circular les mercaderies, persones, capitals i serveis. Unió econòmica i monetària, convergència econòmica entre els estats membres, adopció de l'euro com a moneda única i regulació de la política monetària pel Banc Central Europeu. Polítiques econòmiques sectorials. Principi de cohesió econòmica i social per intentar reduir les diferències entre els països membres. Afirmació de la identitat europea en l'àmbit intern. La implantació de la ciutadania europea i lliure circulació dels ciutadans. Desenvolupament d'un espai de llibertat, seguretat i justícia. Reforç dels drets i llibertats a través d'una constitució comuna.

Institucions de la UE

• Consell Europeu: Format pels caps d'estat o de govern dels estats membres. És l'òrgan polític màxim de la UE i defineix les orientacions generals.
• Consell de la UE: Representa els governs dels estats membres. De vegades s'anomena Consell de Ministres, perquè està format per un ministre de cada país, que varia en funció dels temes que es tracten.
• Parlament Europeu: És elegit per sufragi universal, perquè representa els ciutadans d'Europa. Exerceix funcions legislatives i aprova els pressupostos de la UE.
• Comissió Europea: Fa la funció executiva. Garanteix el compliment de la normativa europea, controla el compliment dels acords i elabora el pressupost. Format per un president i comissaris.
• Tribunal de Justícia: Fa la funció judicial.
• Defensor del Poble Europeu: Pot ser consultat pels ciutadans, elegit pel Parlament cada 5 anys.
• Altres institucions: Són el Banc Central Europeu, que gestiona l'euro i la política monetària de la UE, i el Tribunal de Comptes, que controla les despeses de la Unió.

Posició d'Espanya a la UE

Factors Explicatius

Espanya va ingressar a la CEE el 1986. Les raons del retard van ser polítiques: caràcter antidemocràtic del règim franquista. Políticament, la mort de Franco, la celebració d'eleccions democràtiques i la promulgació de la Constitució van permetre que Espanya iniciés les conversacions per a ingressar a la CEE. Econòmicament, la crisi del 75 va treure a la llum els greus límits de l'economia espanyola. La incorporació a la CEE oferia la possibilitat de pal·liar els efectes negatius de la crisi i d'acostar-se al nivell econòmic europeu.

Conseqüències de la Integració

1. Conseqüències Polítiques: La integració d'Espanya a la CEE i a les seves institucions van reforçar el seu compromís amb la democràcia i l'estat de dret.
2. Conseqüències Econòmiques:
   1. En el moment de l'adhesió, l'economia espanyola presentava un endarreriment respecte a Europa. Els indicadors econòmics bàsics estaven entre els més baixos de la Comunitat. Les activitats econòmiques presentaven també un notable endarreriment.
   2. L'adhesió a la CEE ha tingut repercussions positives i negatives:
      • Ha donat fi a dècades d'aïllament i evolució econòmica.
      • Espanya ha hagut de fer reformes per adaptar la seva economia a la comunitària.
      • Ha tingut ajudes econòmiques.
      • Els indicadors econòmics han millorat:
      • El PIB per càpita ha crescut per damunt de la mitjana.
      • La moneda va guanyar estabilitat.
3. Conseqüències Socials.

Situació Actual d'Espanya a Europa

1. Situació Actual: La superfície i la seva població la situen com el segon estat comunitari més extens. Característiques economicosocials.
2. El Futur Ampliació de la Unió Cap Als Països d'Europa Central i Oriental:
   • Nou repartiment dels fons estructurals, la quantia del qual serà menor per a Espanya.
   • Ampliació del mercat únic augmenta les possibilitats de mercat per als productes agrícoles i industrials i per als productes i els capitals espanyols. Però incrementa la competència en la venda de productes, en la localització industrial i en l'atracció d'inversions estrangeres.
   • Per evitar aquests efectes, és necessari augmentar la competitivitat dels productes espanyols, que actualment no depèn tant del preu de venda o costos de producció com del contingut tecnològic, la qualitat, disseny, diferenciació i la participació en xarxes comercials exteriors.